La proclamació de la República Catalana va ser feta per Francesc Macià a Barcelona el 14 d’abril de 1931.

Arran de les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, que determinaren la caiguda de la monarquia d’Alfons XIII, Francesc Macià, líder d’Esquerra Republicana de Catalunya -partit triomfador a Catalunya- proclamà de manera unilateral «la República catalana a l’espera que els altres pobles d’Espanya es constitueixin com a Repúbliques, per formar la Confederació Ibèrica» el dia 14 d’abril, poques hores abans que a Madrid es procedís a proclamar la República Espanyola.

Les paraules de Macià són proclamo “República Catalana dins d’una federació de Repúbliques ibèriques” i la bandera catalana i la republicana onejaran al Palau de la Generalitat.

La República va reconèixer l’autonomia de Catalunya, va permetre el vot de les dones, nomenà la primera ministra dona a Europa, aprovà el divirci i l’avortament molt abans que altres països democràtics europeus.

La proclamació de la República Catalana, tres dies després rebatejada com a Generalitat de Catulunya mostra el caràcter negociador i pactitsta de Macià i juntament amb el canvis importants que va introduir la república demostren que la unilateralitat no és la via adequada i la frase xenòfoba de molts processistes que “Espanya no pot canviar” és una mentida més de la seva manipulació i relectura de la història.

LA SALUT ÉS UN DRET HUMÀ FONAMENTAL QUE HA DE SER GARANTIT PER LES POLÍTIQUES DELS GOVERNS. 

Tenim una concepció de la salut com “L’estat complet de benestar físic, mental i social, i no només l’absència de malaltia” (O.M.S, 1956). 

La salut no és un assumpte individual, exclusiu de cada persona, sinó que depèn de les condicions de vida que ens envolten. Ens posem malaltes, o no, en funció de com vivim i de les nostres condicions econòmiques i psico-socials.

El dret a la salut és un dret reconegut a l’article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans i a l’article 43 de la Constitució Espanyola. També l’Estatut de Catalunya recull en el seu article 23 que “Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat i gratuïtat als serveis sanitaris de responsabilitat pública, en els termes que s’estableixi per llei”.

Defensem un Sistema Nacional de Salut totalment públic en la gestío i en la provisió de serveis, universal, de qualitat, integral, solidari i d’equitat garantida.

Un sistema de salut finançat amb impostos progressius, sense repagaments que limitin el dret, integrat per treballadores i treballadors públics amb condicions laborals dignes i amb els màxims nivells de qualitat científic-tècnica, humana i sense biaixos de gènere.

La pandèmia que estem patint ha posat de manifest les debilitats del nostre Sistema Sanitari  Públic i les greus conseqüències de les privatitzacions i retallades que els últims anys se li  han aplicat des del Govern de la Generalitat. El resultat ha estat que s’han amplificat les desigualtats de salut.

Les conseqüències econòmiques i socials de la pandèmia les pateixen de forma més aguda les dones, precisament per la precarització laboral, la bretxa salarial, que té com a conseqüència bases de cotització més baixes, que influeixen el cobrament dels ERTES, i perquè encara avui, són les dones les que majoritàriament es dediquen a la cura de les famílies. Una càrrega que ha augmentat durant la pandèmia.

El discurs hegemònic del poder polític i reproduït pels principals mitjans de comunicación ens parla de virus, atenció mèdica, hospitals, tractaments, i vacunes. En canvi, es parla menys de la prevenció, i quan es fa gairebé sempre té a veure amb la responsabilitat personal. 

Quan parlem d’un problema col·lectiu com la pandèmia, amb causes estructurals associades a la salut pública, posar l’accent en els factors personals “culpabilitza” i no és prou efectiu.  L’individualisme ens aïlla i no soluciona els problemes.

A l’ Atenció Primària de Salut, que ha patit les retallades més dures des de fa anys i amb profundes deficiències estructurals, se li ha afegit la sobrecàrrega del control de la pandèmia en la comunitat, les residències i les escoles. 

L’atenció de qualitat a les persones amb malalties habituals no COVID està desapareixent amb greus efectes per a la salut de les persones. 

Per totes aquestes raons, considerem que és una prioritat del Govern de la Generalitat l’adopció de les següents mesures urgents: 

• Un Pressupost adequat i revisable que suposi al menys el 25% (actualment és del 4,7%) del pressupost total destinat a sanitat, tal com recomana l’Organització Mundial de la Salut. 
• Que el 50% de les aportacions extraordinàries per a la COVID-19 (uns 1.800 milions d’€ segons el Departament de Salut) es destinin prioritàriament als àmbits d’AP i de Salut Pública. 
• Que els rastrejadors contractats per Ferrovial passin a dependre dels equips d’atenció  primària i  no es faci cap més conveni amb empreses privades.  
• Que el control de la pandèmia: realització de test, control d’infectats asimptomàtics, estudi de contactes, control de confinament-aïllaments, etc., es faci en espais  alternatius annexos als CAP per equips també adscrits a l’EAP (agents COVID,  auxiliars, administratius formats i dotació adequada d’infermeres i/o metgesses).  
• Que les persones amb COVID i PCR positiva que estan malaltes i tenen símptomes siguin visitades i controlades pels seus professionals de referència.  

L’ any 1948, l’Assemblea Mundial de la Salut va proclamar el 7 d’abril com a Dia Mundial de la Salut. Una data que va ser escollida en commemoració a la fundació de l’Organització Mundial de la Salut i per la necessitat de crear consciència sobre les malalties.

El 7 d’abril d’enguany, donem suport a la campanya:  Right2Cure https://noprofitonpandemic.eu/es/

L’objectiu d’aquesta campanya és impulsar una proposta legislativa per a instar la Comissió Europea que els productors de vacunes, com Pfizer/BioNTech, AstraZeneca i Moderna, comparteixin els coneixements i la tecnologia de les vacunes, renunciïn a les patents de manera temporal i permetin una producció de les vacunes a nivell mundial que asseguri un accés universal. 

Per a això, es necessita recollir un milió de signatures.

Tothom hauria de tenir dret a viure una vida sana, lliure d’aquesta pandèmia. 

Per a això, l’accés a les vacunes COVID-19 és fonamental. 

SALUT ÉS UN DRET HUMÀ FONAMENTAL, NO POT SER UN NEGOCI!!!

Lola Castro 

4 d’abril de 2021

El ple va tenir lloc el dimecres 17 de febrer a les 18 hores va aprovar la nostra moció en relació als talls de subministrament elèctric i l’increment del preu de la llum.

ORDRE DEL DIA

1. Declaració institucional de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat amb motiu de l’entrada en vigor del Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears.

2. Aprovació, si escau, de les actes números 2/21 i 3/21, corresponents a les sessions Ordinària i Extraordinària i Urgent de data 20 de gener de 2021.

3. Informacions de l’Alcaldia.

4. Dictamen que proposa la modificació de nomenaments de representants de l’Ajuntament en òrgans col·legiats.

COMISSIÓ INFORMATIVA DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT

5. Dictamen que proposa aprovar la renúncia al dret de tanteig de l’Ajuntament en la transmissió de la quota indivisa de la parcel·la 104 del Pla parcial del sector afectat pel soterrament de les línies elèctriques d’alta tensió de FECSA, propietat de Sacresa Terrenos Promoción SL i Caufec SA.

6. Dictamen que proposa aprovar inicialment el plec de clàusules tècniques i administratives particulars reguladores del procediment per a la concessió administrativa demanial d’un terreny de titularitat municipal situat a l’avinguda Jacint Esteva Fontanet, número 106, qualificat com a sistema d’equipament comunitari, clau 7b.

7. Dictamen que proposa aprovar definitivament l’alteració de la qualificació jurídica de tres finques propietat de l’Ajuntament ubicades a la plaça Santa Magdalena, número 16, 17 i 21.

8. Dictamen que proposa aprovar la modificació dels Estatuts per a la inclusió de l’EMD de Valldoreix al Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, com a membre de ple dret.

9. Dictamen que proposa aprovar l’inici de la contractació del servei de neteja i manteniment de les zones verdes de gestió municipal.

10. Dictamen que proposa aprovar la pròrroga del contracte del servei de neteja i desinfecció dels edificis, dependències i locals municipals.

11. Dictamen que proposa la modificació de l’Ordenança Fiscal número 24, reguladora de la Taxa per a la utilització privativa del domini públic de l’espai municipal “La Baronda”.

COMISSIÓ INFORMATIVA DE SERVEIS GENERALS I GOVERN OBERT

12. Dictamen que dona compte del Decret d’Alcaldia d’aprovació de la liquidació del Pressupost 2020.

13. Dictamen que proposa l’aprovació d’un expedient de modificació de crèdit del Pressupost Municipal en vigor.

14.Dictamen que proposa l’aprovació de la modificació de la plantilla del personal funcionari, laboral i eventual.

15.Dictamen que dona compte del compliment del període mitjà de pagament a proveïdors corresponent al quart trimestre de l’exercici 2020.

16.Dictamen que dona compte del compliment de la normativa sobre morositat, corresponent al quart trimestre de l’exercici 2020.

17. Dictamen que dona compte de l’informe anual de morositat de l’exercici 2020.

18. Dictamen que dona compte de l’informe sobre els resultats del control sobre el compte 413 “Creditors per despeses meritades”.

19. Dictamen que dona compte de l’informe anual sobre els resultats de la funció Interventora de l’exercici 2020.

20. Dictamen que dona compte dels resultats del control dels comptes a justificar i de les bestretes de caixa fixa de l’exercici 2020.

21. Dictamen que dona compte del Decret d’Alcaldia d’aprovació del Pla d’acció i de l’informe d’Intervenció relatiu a l’esmentat Pla.

MOCIONS

22. Moció 2/21 del grup municipal d’Esplugues en Comú Podem en relació amb els talls de subministrament elèctric i l’increment del preu de la llum.

23. Moció 3/21 del grup municipal del PSC en suport al dictamen “La vida de les persones grans importa”, del Consell Consultiu de la Gent Gran del Baix Llobregat.

PRECS I PREGUNTES

A continuació teniu el text sencer de la moció.

En Comú Podem estem al capdavant dels qui defensem la llibertat d’expressió i considerem que és molt greu que un artista, t’agradi o no el contigut del que diu, vagi a la presó o s’hagi d’anar a l’estranger per evitar-ho. Defensem també el dret democràtic a manifestar-nos per defensar les llibertats i volem canviar la llei i ho farem perquè això no torni a passar. També hem demanant l’indult pel raper Pablo Hasél perquè els processos legals són lents i no volem que segeueixi a la presó. Però també volem deixar molt clar que no es defensa la llibertat d’expressió ni cap llibertat atacant un diari, destrossant botigues i mobiliari urbà, cremant contenidors i atacant la policia.

Molt de nosaltres venim d’una llarga contra la dictadura i fins i tot en aquells moments difícils defensàvem les manifestacions pacífiques. Per això també ens indigna que des de la ignorància es menyspreï el sistema de lliberats que vam aconseguir amb la constitució del 1978, una constitució que no ens la va regalar el rei ni les èlites polítiques sinó que és fruit de la lluita de milers de demòcrates que van lluitar contra la dictadura sense importar-los la mort i la presó. Només des de la ignorància dels qui no han viscut la dictadura o la amb mala fe dels mentiders es pot dir que no estem en un règim democràtic.

També és cert que amb els últims governs del PP s’ha produït un important deteriorament democràtic i, com va dir el vicepresident de govern Pablo Iglesies, s’han de corregir els “dèficits democràtics”, uns dèficits que han portat artistes, sindicalistes, manifestants o a dirigents polítics a la presó i a l’exili, exili que, per cert, no té res a veure amb el patiment, la persecució i la misèria que van patir centenars de milers de republicans en acabar la guerra.

La transició democràtica ens va ensenyar una cosa que els processistes haurien d’entendre. No tenen cap dret ni és democràtic imposar de manera unilateral la idependència i més quan no tenen la majoria social, han d’acceptar que l’única via democràtica és la d’un referèndum pactat. La història ens ensenya que després de la mort del dictador la dictadura estava afeblida per les mobilitzacions populars i els sectors aperturistes del règim va acceptar que no podien mantenir la dictadura amb quatre canvis superficials. El demòcrates també érem conscients que no teníem prou força per imposar la ruptura democràtica. El resultat democràtic i raonable va ser la constitució del 78 que ens va permetre recuperar lers llibertats i l’autogovern. A canvi, vam acceptar una monarquia constitucional sense poder polític i vam amnistiar els repressors de la dictadura alhora que sortien de la presó els defensors de la llibertat.

La corrupció de la monarquia no té res a veure amb la constitució com la corrupció de Pujol no té res a veure amb la Generalitat. I per posar fi a determinades conductes inacceptables del monarca es pot fer una llei orgànica que reguli la corona i aplicar la llei amb contundència, cosa difícil amb el poder judicial que tenim. La democratització del poder judical també és necessària i imprescindible. I aquells que som republicans haurem de mirar d’impulsar un referèndum encara que amb la que ens està caient no pot ser l’objectiu d’aquesta legislatura.

La transició i altres moviments democratitzadors que s’ha produït al món s’han aconseguit per la lluita pacífica i democràtica. Tant la democràcia a Espanya, com el sufragi universal i el vot de la dona, la igualtat racial, el dret de vaga i altres conquestes democràtiques sempre han sigut possibles amb mobilitzacions socials majoritàries i pacífiques que han forçat els governs a acceptar-les o han fet possible governs que les portaven en el seu programa polític.

Amb la violència guanyen els més forts no els qui tenen raó. I la experiència ens demostra que només les mobilitzacions massives, pacífiques i democràtiques permeten canviar les societats. I l’experiència també ens demostra que per molt justos que siguin els nostres objectius només es pot avançar amb paciència, amb constància i amb un majoritari suport popular. Les lluites no es guanyen en quatre dies i la violència gratuïta, que acabem pagant la ciutadania, no és mai la solució.

El dia 3 de febrer de 2021 en un acte d’En Comú Podem la nostra regidora i candidata Lola Castro va explicar que “les retallades sistemàtiques i deològiques aplicades pel conseller Boi Ruiz l’any 2011 ens va afectar de ple al Baix Llobregat i a Catalunya amb tancaments de llits i quiròfans, punts d’Atenció continuada i d’Urgències, amb una manca d’inversió i pressupost pels centres d’Atenció Primària i CUAP, amb retallades de sou i empitjorament de les condicions laborals de les professionals”.

A continuació teniu la intervenció íntegra de Lola Castro.

El ple ordinari celebrat el dimecres 20 de gener –novament, de forma telemàtica per la situació de Covid-19, s’emet en directe per les xarxes i pel web municipal i us oferim l’enllaç perquè el pugueu veure. El que no trobareu és la posició del nostre grup i per això us la volem explicar en el document adjunt.

El nostre regidor, Jordi Pérez, i la nostra regidora, Lola Castro, van votar a favor de flexibilitzar la resticció de circulació d’aguns vehicles en l’àmbit de les Rondes per la dificultat en aquestes circumstàncies de canviar el vehicle a molts dels afectats. També van votar a favor de l’augment de sou de funcionaris i funcionàries de l’ajuntament.

Vam votar en contra de la moció de C’s, que no es va aprovar, perquè està plena de mentides i reflecteix una obsessió de la dreta perquè la gent no pagui impostos. Poden explicar com es poden mantenir els serveis rebaixant els impostos? La demagògia de la dreta no té límits.

El ple en youtube

Les dades continuen sent molt preocupants i més si tenim en compte que la tendència segueix a l’alça i a hores d’ara tenim més casos setmanals que a la segona onada del virus. Hem d’exigir a les administracions que facin la seva part de la feina, però també hem de tenir present que hem d’extremar les precaucions individuals: distància de seguretat, ús de les mascaretes, limitar els contactes al mínim imprescindible, estrictes mesures d’higiene…

Segons dades de l’Ajuntament dimarts l’índex de rebrot era de 658, però avui ja estem a 746 (696 a Catalunya). El mateix passa amb el risc de transmissió que dimarts estava a 1,22 i avui a 1,4 (1,32 a Catalunya). Estem, doncs per sobre de la mitjana de Catalunya i continuem empitjorant sense que les dades recullin encara la festa dels reis.

Més positives són les dades sobre la campanya de vacunació. del 4 al 7 de gener s’ha realitzat la campanya de vacunació a les residències d’Esplugues. S’han vacunat totes les persones que han donat el seu consentiment. En total tenim 574 persones vacunades que representen el 96,5 de les persones residents i el 85% dels equips professionals.

Davant d’aquesta situació hi ha dues possibilitats o la ciutadania extremem pel nostre compte les mesures de seguretat o, si les xifres continuen augmentant, les administracions, tal com demanen fa setmanes els epidemiòlegs, hauran d’incrementar les restriccions. Sovint se’ns planteja un fals dilema entre salut i economia. Si relaxem les mesures per no perjudicar l’economia augmenta el nombre de contagiats i de morts i l’activitat econòmica acaba sent perjudicada igual.

L’augment de casos a Esplugues és molt preocupant, la nostra població és una de les de l’àrea metropolitana amb un risc més alt de contagis. Davant d’aquesta situació la nostra alcaldessa Pilar Díaz sense consultar a la resta de grups municipals fa pública una dura carta que ha enviat a la Consellera de Salut i la dura resposta d’ERC ha vingut a continuació. EeCP no volem participar en picabaralles polítiques i pensem que l’acció unitària és una eina fonamental per fer front a la pandèmia.

Considerem que el model d’actuació del Departament de Salut a aquesta segona fase de la pandèmia no ha estat bo:

Pel que fa a la salut pública, no s’ha prioritzat suficient en invertir recursos i aconseguir un servei suficientment potent i eficaç de rastrejadors, ni s’han fet suficients tests, ni s’han destinat els fons necessaris per reforçar substancialment a l’atenció primària i els serveis socials. En canvi, s’ha optat per plantejar restriccions de l’activitat laboral, el consum, o l’oci de forma reactiva i no massa efectiva. No s’ha planificat amb temps ni s’han previst els pitjors escenaris, no s’ha fet una campanya educativa comunitària, pedagògica, amb missatges clars i massius als joves i a la gent gran, ni tampoc s’ha realitzat una campanya d’intensa participació comunitària.

Per a nosaltres. és més vigent que mai la proposta inclosa a la Moció presentada pel nostre Grup i aprovada per unanimitat del Ple municipal del 27 de juliol:

“Instar a tots els grups municipals a donar suport a la llarga reivindicació de l’Ajuntament d’Esplugues i del moviment veïnal, de construir, per part de la Generalitat de Catalunya, el tercer CAP a Esplugues als terrenys de la zona d’estacionament situada entre els carrers Lleialtat i Enrique Tierno Galván pàg 99 i la Ronda de Dalt. L’Ajuntament havia cedit aquests terrenys l’any 2010. Així mateix, cal que demanem la millora i adequació de l’edifici del CAP Lluís Millet”

Cal canviar les prioritats de forma radical. 

Cal un model sanitari públic, de qualitat i no precaritzat, basat en l’atenció primària, comunitària i els serveis socials, que potenciï la fabricació pública de medicaments i materials sanitaris, i que potenciï la investigació aplicada per resoldre els problemes de salut que pateix la població. 

Els cribatges massius s’han posat en marxa amb proves PCR a molts municipis de Catalunya. Es poden fer el test les persones sense símptomes, determinant en cada barri la franja d’edat.

Una altra eina fonamental, segons els experts, és el rastreig massiu a la població. En aquest tema, també ens hi arriben tard les mesures del Departament de Salut: El secretari general de Salut ha informat avui que l’aplicació mòbil Radar Covid, eina de rastreig dels contactes de casos de covid-19, comença a funcionar avui a Catalunya. Les Illes van activar aquesta aplicació el mes d’agost i el País Valencià ho va fer durant el mes de setembre.

Esplugues en Comú Podem considera que, amb una situació de risc per a la salut pública com la que patim actualment, l’equip de govern ha de   consensuar, dialogar i compartir les seves propostes amb la resta de grups polítics del municipi. 

Creiem també que les gestions pròpies de l’administració local, així com la comunicació amb qualsevol altre organisme o institució, haurien de tenir un tractament prioritari intern, abans de fer públic el comunicat a la ciutadania.

Reiterem el nostre compromís amb la defensa dels drets i per la millora de les condicions de vida dels nostres veïns i veïnes.

En aquest sentit, fem la proposta de demanar una reunió urgent de tots els grups polítics de l’Ajuntament d’Esplugues amb la Consellera de Salut, Alba Vergès, per tal de fer un abordatge conjunt de la situació actual. 

Hem de combatre plegades aquesta pandèmia. Juntes ens en sortirem. 

Esplugues de Llobregat, 28 d’octubre de 2020

1. L’HABITATGE COM A DRET SOCIAL BÀSIC

Un habitatge digne és un element indispensable per garantir el desenvolupament de qualsevol persona en la nostra societat. Es tracta d’un dret necessari per tal de poder exercir-ne d’altres, com ara el dret al treball. No poder gaudir d’un habitatge digne i adequat a les necessitats de cada persona o família és un factor de risc de cara a l’exclusió social. El dret a un habitatge digne és una exigència bàsica de la condició d’ésser humà I un dret reconegut. Tant la Declaració dels Drets Humans com la Constitució Espanyola reconeixen aquest dret: “Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics han de promoure les condicions necessàries i establir les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i han de regular la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per tal d’impedir-ne l’especulació.”

També l’Estatut de Catalunya reconeix que les persones que no tenen recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne,

Finalment, la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans diu: “tots els ciutadans i ciutadanes tenen dret a un habitatge digne, segur i salubre, i les autoritats municipals han de vetllar per l’existència d’una oferta adient d’habitatge i d’equipaments de barri per a tots els ciutadans i ciutadanes, sense distinció deguda al nivell d’ingressos”.

Tanmateix, l’habitatge sovint no es considera un dret i sí com un negoci més per a la lliure especulació.

La realitat social es manifesta ben allunyada de les declaracions programàtiques. en els darrers anys  l’augment dels preus, tant dels de lloguer com els de venda, ha superat amb escreix el creixement dels salaris, i per tant han augmentat les dificultats per accedir a un habitatge

A la nostra ciutat hem viscut esdeveniments que tenen molt a veure amb la manca de les polítiques públiques d’habitatge. 

https://www.lapremsadelbaix.es/noticies/successos/27188-desallotjament-d-un-bloc-ocupat-il-legalment-a-esplugues.html

La competència en el tema de l’habitatge és de la Generalitat de Catalunya. El Govern de la Generalitat estableix la normativa legal dels habitatges amb protecció oficial i l’execució directa d’aquests, a través dels seus òrgans de gestió, I’INCASOL i REGESA. Els ajuntaments tenen la competència de la promoció i gestió dels habitatges amb protecció oficial, segons la normativa de règim local. Les competències pròpies de l’Ajuntament segueixen sent les d’establir un pla propi d’habitatge, així com la promoció i gestió d’habitatge públic

La situació s’ha agreujat arran de la crisi sistèmica accelerada per la pandèmia actual, ja que moltes famílies han vist reduïts els seus ingressos de forma brusca, tot i les mesures impulsades pels governs. Aquestes han resultat insuficients per donar resposta a l’exclusió habitacional; es requereixen mesures més estructurals que s’encaminin a revertir el model especulatiu actual i canvis legislatius que protegeixin el dret a l’habitatge, com ara la regulació dels preus del lloguer.

El món local som el primer front d’atenció amb la ciutadania i sovint no tenim ni les eines ni les competències per poder donar la resposta que voldríem. Per això des de fa anys demanem als governs competents que, entre altres qüestions, regulin i continguin els preus dels lloguers.

Ara sembla que tenim una oportunitat, amb l’aprovació pel Parlament de la proposició de llei, ara LLei,  pactada entre diferents grups polítics  i el Sindicat de Llogateres, que ha de permetre fixar topalls al lloguer en els municipis amb més demanda.

2. EL PADRÓ ÉS FONAMENTAL PER PODER ACCEDIR A LA SANITAT PÚBLICA, L’ESCOLARITZACIÓ I OBTENIR EL PERMÍS DE RESIDÈNCIA. 

La situació de crisi generada per la COVID-19 està tenint un fort impacte tant a nivell social com econòmic, especialment en els col·lectius més vulnerables, com les persones que no poden acreditar que resideixen a la ciutat en la que habiten, ja sigui perquè no tenen llar, o perquè no compten amb una documentació que ho certifiqui.

El padró és la porta d’accés a molts drets bàsics com l’accés a la salut o a l’educació, i les administracions locals tenen l’obligació de proporcionar-lo a tots els seus veïns i veïnes.

La normativa és clara, d’àmbit estatal i es contempla ja des de la Resolució del 4 de juliol de 1997 fins a l’actual, on s’especifica que el padró és el registre administratiu que pretén reflectir el domicili on resideixen les persones que viuen a l’Estat espanyol i que, per tant, no té cap competència en temes de propietat o qüestions higièniques o sanitàries. L’única competència és la de verificar les dades del lloc on viuen les persones, sense qüestionar-les.

La Resolució sobre Instruccions Tècniques als Ajuntaments, publicada el 29 d’abril de 2020 al BOE, aporta alguns canvis sobre la legislació existent  

https://t.co/Ny2lqU8nDJ

                                          Casos especiales de empadronamiento

3.1 Empadronamiento en un domicilio en el que ya constan empadronadas otras personas. Cuando un ciudadano solicite su alta en un domicilio en el que ya consten empadronadas otras personas, en lugar de solicitarle que aporte el documento que justifique su ocupación de la vivienda, se le deberá exigir la autorización por escrito de una persona mayor de edad que figure empadronada en ese domicilio. La persona que autorice deberá disponer de algún título acreditativo de la posesión efectiva de la vivienda (propiedad, alquiler…) a nombre de la misma.

Si, con ocasión de este empadronamiento, la Administración municipal advirtiera que las personas que figuran empadronadas en ese domicilio lo han abandonado, aceptará el empadronamiento de los nuevos residentes en la vivienda conforme al procedimiento ordinario, y, simultáneamente, iniciará expediente de baja de oficio en su Padrón de las personas que ya no habitan en ese domicilio.

3.2 Empadronamiento en establecimientos colectivos. Cuando el alta se produzca en un establecimiento colectivo (residencias, conventos, etc.) la autorización deberá ser suscrita por la persona que ostente la dirección del mismo. En estos casos se hará constar en el apartado «tipo de vivienda» de la hoja padrón a la mención «colectiva». En los demás casos, el tipo de vivienda es «familiar».

3.3 Empadronamiento en infraviviendas y de personas sin domicilio. Como se ha indicado anteriormente, el Padrón debe reflejar el domicilio donde realmente vive cada vecino del municipio y de la misma manera que la inscripción padronal es completamente independiente de las controversias jurídico-privadas sobre la titularidad de la vivienda, lo es también de las circunstancias físicas, higiénico-sanitarias o de otra índole que afecten al domicilio. En consecuencia, las infraviviendas (chabolas, caravanas, cuevas, etc. e incluso ausencia total de techo) pueden y deben figurar como domicilios válidos en el Padrón.

Las situaciones más extremas pueden plantear la duda sobre la procedencia o no de su constancia en el Padrón municipal. El criterio que debe presidir esta decisión viene determinado por la posibilidad o imposibilidad de dirigir al empadronado una comunicación al domicilio que figure en su inscripción. En el caso de que sea razonable esperar que esa comunicación llegue a conocimiento del destinatario, se le debe empadronar en esa dirección.

La correcta aplicación de este criterio determina, por un lado, que se deba aceptar como domicilio cualquier dirección donde efectivamente vivan los vecinos, y, por otro, que pueda y deba recurrirse a un «domicilio ficticio» en los supuestos en que una persona que carece de techo reside habitualmente en el municipio y sea conocida de los Servicios Sociales correspondientes.

Las condiciones que deberían cumplirse para este tipo de empadronamiento son las siguientes:

– Que los Servicios Sociales estén integrados en la estructura orgánica de alguna Administración Pública o bajo su coordinación y supervisión.

– Que los responsables de estos Servicios informen sobre la habitualidad de la residencia en el municipio del vecino que se pretende empadronar.

– Que los Servicios Sociales indiquen la dirección que debe figurar en la inscripción padronal y se comprometan a intentar la práctica de la notificación cuando se reciba en esa dirección una comunicación procedente de alguna Administración Pública.

En estas condiciones, la dirección del empadronamiento será la que señalen los Servicios Sociales: la dirección del propio Servicio, la del Albergue municipal, la del punto geográfico concreto donde ese vecino suela pernoctar, etc.

Evidentemente, para practicar este tipo de inscripción no es necesario garantizar que la notificación llegará a su destinatario, sino simplemente que es razonable esperar que en un plazo prudencial se le podrá hacer llegar.

• Sense padró no hi ha drets

Davant el context de crisi sanitària, social i econòmica actual, l’Ajuntament de Barcelona, de la mà d’entitats locals i de país, fa una crida a tots els municipis de Catalunya perquè compleixin amb la seva obligació i impulsin polítiques d’empadronament actiu per garantir que cap veí o veïna segueixi en situació d’exclusió.

https://ajuntament.barcelona.cat/dretsidiversitat/ca/noticia/crida-dentitats-locals-i-de-pais-a-establir-politiques-dempadronament-actiu-als-municipis-de-catalunya_943510

• Tanmateix, ens trobem amb una campanya impulsada per diferents grups municipals i a molts ajuntaments per limitar l’accés al Padró. 

Curiosament aquest debat sorgeix en un context de pandèmia, de greu crisi social, sanitària i económica:

• https://www.ccma.cat/324/alerten-que-premia-de-mar-cau-en-la-illegalitat-limitant-lempadronament/noticia/3049303/

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies/premia-de-mar-nomes-empadronara-aquelles-persones-que-tinguin-un-titol-de-propietat-o-un-contracte-de-lloguer/video/6061476/

Elena Martín Díaz, portaveu d’en @ComuPodem a Premià: “Vaig demanar la retirada d’aquesta moció del PSC i del PDCat, per inhumana i il•legal. Tenim el compromís d’empendre totes les accions possibles perquè mai la puguin dur a terme”.

• A Esplugues, el Grup Municipal del PP:

https://www.lapremsadelbaix.es/noticies/societat/27207-el-pp-proposa-que-es-prohibeixi-als-ajuntaments-empadronar-als-okupes.html

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies/desenes-dajuntaments-incompleixen-la-llei-en-no-tramitar-el-padro/video/6040948/

Ens manifestem totalment en contra d’aquestes propostes que limiten els drets de les persones, justament en un moment en que tot el nostre esforç com a organitzacions municipalistes ha d’estar al servei d’enfortir les polítiques publiques i de blindar el drets que garanteixen el benestar de la nostra gent.

Esplugues de Llobregat, 28 de setembre de 2020