LA SALUT ÉS UN DRET HUMÀ FONAMENTAL QUE HA DE SER GARANTIT PER LES POLÍTIQUES DELS GOVERNS.
Tenim una concepció de la salut com “L’estat complet de benestar físic, mental i social, i no només l’absència de malaltia” (O.M.S, 1956).
La salut no és un assumpte individual, exclusiu de cada persona, sinó que depèn de les condicions de vida que ens envolten. Ens posem malaltes, o no, en funció de com vivim i de les nostres condicions econòmiques i psico-socials.
El dret a la salut és un dret reconegut a l’article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans i a l’article 43 de la Constitució Espanyola. També l’Estatut de Catalunya recull en el seu article 23 que “Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat i gratuïtat als serveis sanitaris de responsabilitat pública, en els termes que s’estableixi per llei”.
Defensem un Sistema Nacional de Salut totalment públic en la gestío i en la provisió de serveis, universal, de qualitat, integral, solidari i d’equitat garantida.
Un sistema de salut finançat amb impostos progressius, sense repagaments que limitin el dret, integrat per treballadores i treballadors públics amb condicions laborals dignes i amb els màxims nivells de qualitat científic-tècnica, humana i sense biaixos de gènere.
La pandèmia que estem patint ha posat de manifest les debilitats del nostre Sistema Sanitari Públic i les greus conseqüències de les privatitzacions i retallades que els últims anys se li han aplicat des del Govern de la Generalitat. El resultat ha estat que s’han amplificat les desigualtats de salut.
Les conseqüències econòmiques i socials de la pandèmia les pateixen de forma més aguda les dones, precisament per la precarització laboral, la bretxa salarial, que té com a conseqüència bases de cotització més baixes, que influeixen el cobrament dels ERTES, i perquè encara avui, són les dones les que majoritàriament es dediquen a la cura de les famílies. Una càrrega que ha augmentat durant la pandèmia.
El discurs hegemònic del poder polític i reproduït pels principals mitjans de comunicación ens parla de virus, atenció mèdica, hospitals, tractaments, i vacunes. En canvi, es parla menys de la prevenció, i quan es fa gairebé sempre té a veure amb la responsabilitat personal.
Quan parlem d’un problema col·lectiu com la pandèmia, amb causes estructurals associades a la salut pública, posar l’accent en els factors personals “culpabilitza” i no és prou efectiu. L’individualisme ens aïlla i no soluciona els problemes.
A l’ Atenció Primària de Salut, que ha patit les retallades més dures des de fa anys i amb profundes deficiències estructurals, se li ha afegit la sobrecàrrega del control de la pandèmia en la comunitat, les residències i les escoles.
L’atenció de qualitat a les persones amb malalties habituals no COVID està desapareixent amb greus efectes per a la salut de les persones.
Per totes aquestes raons, considerem que és una prioritat del Govern de la Generalitat l’adopció de les següents mesures urgents:
- Un Pressupost adequat i revisable que suposi al menys el 25% (actualment és del 4,7%) del pressupost total destinat a sanitat, tal com recomana l’Organització Mundial de la Salut.
- Que el 50% de les aportacions extraordinàries per a la COVID-19 (uns 1.800 milions d’€ segons el Departament de Salut) es destinin prioritàriament als àmbits d’AP i de Salut Pública.
- Que els rastrejadors contractats per Ferrovial passin a dependre dels equips d’atenció primària i no es faci cap més conveni amb empreses privades.
- Que el control de la pandèmia: realització de test, control d’infectats asimptomàtics, estudi de contactes, control de confinament-aïllaments, etc., es faci en espais alternatius annexos als CAP per equips també adscrits a l’EAP (agents COVID, auxiliars, administratius formats i dotació adequada d’infermeres i/o metgesses).
- Que les persones amb COVID i PCR positiva que estan malaltes i tenen símptomes siguin visitades i controlades pels seus professionals de referència.
L’ any 1948, l’Assemblea Mundial de la Salut va proclamar el 7 d’abril com a Dia Mundial de la Salut. Una data que va ser escollida en commemoració a la fundació de l’Organització Mundial de la Salut i per la necessitat de crear consciència sobre les malalties.
El 7 d’abril d’enguany, donem suport a la campanya: Right2Cure https://noprofitonpandemic.eu/es/
L’objectiu d’aquesta campanya és impulsar una proposta legislativa per a instar la Comissió Europea que els productors de vacunes, com Pfizer/BioNTech, AstraZeneca i Moderna, comparteixin els coneixements i la tecnologia de les vacunes, renunciïn a les patents de manera temporal i permetin una producció de les vacunes a nivell mundial que asseguri un accés universal.
Per a això, es necessita recollir un milió de signatures.
Tothom hauria de tenir dret a viure una vida sana, lliure d’aquesta pandèmia.
Per a això, l’accés a les vacunes COVID-19 és fonamental.
SALUT ÉS UN DRET HUMÀ FONAMENTAL, NO POT SER UN NEGOCI!!!
Lola Castro
4 d’abril de 2021