Les dades continuen sent molt preocupants i més si tenim en compte que la tendència segueix a l’alça i a hores d’ara tenim més casos setmanals que a la segona onada del virus. Hem d’exigir a les administracions que facin la seva part de la feina, però també hem de tenir present que hem d’extremar les precaucions individuals: distància de seguretat, ús de les mascaretes, limitar els contactes al mínim imprescindible, estrictes mesures d’higiene…

Segons dades de l’Ajuntament dimarts l’índex de rebrot era de 658, però avui ja estem a 746 (696 a Catalunya). El mateix passa amb el risc de transmissió que dimarts estava a 1,22 i avui a 1,4 (1,32 a Catalunya). Estem, doncs per sobre de la mitjana de Catalunya i continuem empitjorant sense que les dades recullin encara la festa dels reis.

Més positives són les dades sobre la campanya de vacunació. del 4 al 7 de gener s’ha realitzat la campanya de vacunació a les residències d’Esplugues. S’han vacunat totes les persones que han donat el seu consentiment. En total tenim 574 persones vacunades que representen el 96,5 de les persones residents i el 85% dels equips professionals.

Davant d’aquesta situació hi ha dues possibilitats o la ciutadania extremem pel nostre compte les mesures de seguretat o, si les xifres continuen augmentant, les administracions, tal com demanen fa setmanes els epidemiòlegs, hauran d’incrementar les restriccions. Sovint se’ns planteja un fals dilema entre salut i economia. Si relaxem les mesures per no perjudicar l’economia augmenta el nombre de contagiats i de morts i l’activitat econòmica acaba sent perjudicada igual.

L’augment de casos a Esplugues és molt preocupant, la nostra població és una de les de l’àrea metropolitana amb un risc més alt de contagis. Davant d’aquesta situació la nostra alcaldessa Pilar Díaz sense consultar a la resta de grups municipals fa pública una dura carta que ha enviat a la Consellera de Salut i la dura resposta d’ERC ha vingut a continuació. EeCP no volem participar en picabaralles polítiques i pensem que l’acció unitària és una eina fonamental per fer front a la pandèmia.

Considerem que el model d’actuació del Departament de Salut a aquesta segona fase de la pandèmia no ha estat bo:

Pel que fa a la salut pública, no s’ha prioritzat suficient en invertir recursos i aconseguir un servei suficientment potent i eficaç de rastrejadors, ni s’han fet suficients tests, ni s’han destinat els fons necessaris per reforçar substancialment a l’atenció primària i els serveis socials. En canvi, s’ha optat per plantejar restriccions de l’activitat laboral, el consum, o l’oci de forma reactiva i no massa efectiva. No s’ha planificat amb temps ni s’han previst els pitjors escenaris, no s’ha fet una campanya educativa comunitària, pedagògica, amb missatges clars i massius als joves i a la gent gran, ni tampoc s’ha realitzat una campanya d’intensa participació comunitària.

Per a nosaltres. és més vigent que mai la proposta inclosa a la Moció presentada pel nostre Grup i aprovada per unanimitat del Ple municipal del 27 de juliol:

“Instar a tots els grups municipals a donar suport a la llarga reivindicació de l’Ajuntament d’Esplugues i del moviment veïnal, de construir, per part de la Generalitat de Catalunya, el tercer CAP a Esplugues als terrenys de la zona d’estacionament situada entre els carrers Lleialtat i Enrique Tierno Galván pàg 99 i la Ronda de Dalt. L’Ajuntament havia cedit aquests terrenys l’any 2010. Així mateix, cal que demanem la millora i adequació de l’edifici del CAP Lluís Millet”

Cal canviar les prioritats de forma radical. 

Cal un model sanitari públic, de qualitat i no precaritzat, basat en l’atenció primària, comunitària i els serveis socials, que potenciï la fabricació pública de medicaments i materials sanitaris, i que potenciï la investigació aplicada per resoldre els problemes de salut que pateix la població. 

Els cribatges massius s’han posat en marxa amb proves PCR a molts municipis de Catalunya. Es poden fer el test les persones sense símptomes, determinant en cada barri la franja d’edat.

Una altra eina fonamental, segons els experts, és el rastreig massiu a la població. En aquest tema, també ens hi arriben tard les mesures del Departament de Salut: El secretari general de Salut ha informat avui que l’aplicació mòbil Radar Covid, eina de rastreig dels contactes de casos de covid-19, comença a funcionar avui a Catalunya. Les Illes van activar aquesta aplicació el mes d’agost i el País Valencià ho va fer durant el mes de setembre.

Esplugues en Comú Podem considera que, amb una situació de risc per a la salut pública com la que patim actualment, l’equip de govern ha de   consensuar, dialogar i compartir les seves propostes amb la resta de grups polítics del municipi. 

Creiem també que les gestions pròpies de l’administració local, així com la comunicació amb qualsevol altre organisme o institució, haurien de tenir un tractament prioritari intern, abans de fer públic el comunicat a la ciutadania.

Reiterem el nostre compromís amb la defensa dels drets i per la millora de les condicions de vida dels nostres veïns i veïnes.

En aquest sentit, fem la proposta de demanar una reunió urgent de tots els grups polítics de l’Ajuntament d’Esplugues amb la Consellera de Salut, Alba Vergès, per tal de fer un abordatge conjunt de la situació actual. 

Hem de combatre plegades aquesta pandèmia. Juntes ens en sortirem. 

Esplugues de Llobregat, 28 d’octubre de 2020

1. L’HABITATGE COM A DRET SOCIAL BÀSIC

Un habitatge digne és un element indispensable per garantir el desenvolupament de qualsevol persona en la nostra societat. Es tracta d’un dret necessari per tal de poder exercir-ne d’altres, com ara el dret al treball. No poder gaudir d’un habitatge digne i adequat a les necessitats de cada persona o família és un factor de risc de cara a l’exclusió social. El dret a un habitatge digne és una exigència bàsica de la condició d’ésser humà I un dret reconegut. Tant la Declaració dels Drets Humans com la Constitució Espanyola reconeixen aquest dret: “Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics han de promoure les condicions necessàries i establir les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i han de regular la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per tal d’impedir-ne l’especulació.”

També l’Estatut de Catalunya reconeix que les persones que no tenen recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne,

Finalment, la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans diu: “tots els ciutadans i ciutadanes tenen dret a un habitatge digne, segur i salubre, i les autoritats municipals han de vetllar per l’existència d’una oferta adient d’habitatge i d’equipaments de barri per a tots els ciutadans i ciutadanes, sense distinció deguda al nivell d’ingressos”.

Tanmateix, l’habitatge sovint no es considera un dret i sí com un negoci més per a la lliure especulació.

La realitat social es manifesta ben allunyada de les declaracions programàtiques. en els darrers anys  l’augment dels preus, tant dels de lloguer com els de venda, ha superat amb escreix el creixement dels salaris, i per tant han augmentat les dificultats per accedir a un habitatge

A la nostra ciutat hem viscut esdeveniments que tenen molt a veure amb la manca de les polítiques públiques d’habitatge. 

https://www.lapremsadelbaix.es/noticies/successos/27188-desallotjament-d-un-bloc-ocupat-il-legalment-a-esplugues.html

La competència en el tema de l’habitatge és de la Generalitat de Catalunya. El Govern de la Generalitat estableix la normativa legal dels habitatges amb protecció oficial i l’execució directa d’aquests, a través dels seus òrgans de gestió, I’INCASOL i REGESA. Els ajuntaments tenen la competència de la promoció i gestió dels habitatges amb protecció oficial, segons la normativa de règim local. Les competències pròpies de l’Ajuntament segueixen sent les d’establir un pla propi d’habitatge, així com la promoció i gestió d’habitatge públic

La situació s’ha agreujat arran de la crisi sistèmica accelerada per la pandèmia actual, ja que moltes famílies han vist reduïts els seus ingressos de forma brusca, tot i les mesures impulsades pels governs. Aquestes han resultat insuficients per donar resposta a l’exclusió habitacional; es requereixen mesures més estructurals que s’encaminin a revertir el model especulatiu actual i canvis legislatius que protegeixin el dret a l’habitatge, com ara la regulació dels preus del lloguer.

El món local som el primer front d’atenció amb la ciutadania i sovint no tenim ni les eines ni les competències per poder donar la resposta que voldríem. Per això des de fa anys demanem als governs competents que, entre altres qüestions, regulin i continguin els preus dels lloguers.

Ara sembla que tenim una oportunitat, amb l’aprovació pel Parlament de la proposició de llei, ara LLei,  pactada entre diferents grups polítics  i el Sindicat de Llogateres, que ha de permetre fixar topalls al lloguer en els municipis amb més demanda.

2. EL PADRÓ ÉS FONAMENTAL PER PODER ACCEDIR A LA SANITAT PÚBLICA, L’ESCOLARITZACIÓ I OBTENIR EL PERMÍS DE RESIDÈNCIA. 

La situació de crisi generada per la COVID-19 està tenint un fort impacte tant a nivell social com econòmic, especialment en els col·lectius més vulnerables, com les persones que no poden acreditar que resideixen a la ciutat en la que habiten, ja sigui perquè no tenen llar, o perquè no compten amb una documentació que ho certifiqui.

El padró és la porta d’accés a molts drets bàsics com l’accés a la salut o a l’educació, i les administracions locals tenen l’obligació de proporcionar-lo a tots els seus veïns i veïnes.

La normativa és clara, d’àmbit estatal i es contempla ja des de la Resolució del 4 de juliol de 1997 fins a l’actual, on s’especifica que el padró és el registre administratiu que pretén reflectir el domicili on resideixen les persones que viuen a l’Estat espanyol i que, per tant, no té cap competència en temes de propietat o qüestions higièniques o sanitàries. L’única competència és la de verificar les dades del lloc on viuen les persones, sense qüestionar-les.

La Resolució sobre Instruccions Tècniques als Ajuntaments, publicada el 29 d’abril de 2020 al BOE, aporta alguns canvis sobre la legislació existent  

https://t.co/Ny2lqU8nDJ

                                          Casos especiales de empadronamiento

3.1 Empadronamiento en un domicilio en el que ya constan empadronadas otras personas. Cuando un ciudadano solicite su alta en un domicilio en el que ya consten empadronadas otras personas, en lugar de solicitarle que aporte el documento que justifique su ocupación de la vivienda, se le deberá exigir la autorización por escrito de una persona mayor de edad que figure empadronada en ese domicilio. La persona que autorice deberá disponer de algún título acreditativo de la posesión efectiva de la vivienda (propiedad, alquiler…) a nombre de la misma.

Si, con ocasión de este empadronamiento, la Administración municipal advirtiera que las personas que figuran empadronadas en ese domicilio lo han abandonado, aceptará el empadronamiento de los nuevos residentes en la vivienda conforme al procedimiento ordinario, y, simultáneamente, iniciará expediente de baja de oficio en su Padrón de las personas que ya no habitan en ese domicilio.

3.2 Empadronamiento en establecimientos colectivos. Cuando el alta se produzca en un establecimiento colectivo (residencias, conventos, etc.) la autorización deberá ser suscrita por la persona que ostente la dirección del mismo. En estos casos se hará constar en el apartado «tipo de vivienda» de la hoja padrón a la mención «colectiva». En los demás casos, el tipo de vivienda es «familiar».

3.3 Empadronamiento en infraviviendas y de personas sin domicilio. Como se ha indicado anteriormente, el Padrón debe reflejar el domicilio donde realmente vive cada vecino del municipio y de la misma manera que la inscripción padronal es completamente independiente de las controversias jurídico-privadas sobre la titularidad de la vivienda, lo es también de las circunstancias físicas, higiénico-sanitarias o de otra índole que afecten al domicilio. En consecuencia, las infraviviendas (chabolas, caravanas, cuevas, etc. e incluso ausencia total de techo) pueden y deben figurar como domicilios válidos en el Padrón.

Las situaciones más extremas pueden plantear la duda sobre la procedencia o no de su constancia en el Padrón municipal. El criterio que debe presidir esta decisión viene determinado por la posibilidad o imposibilidad de dirigir al empadronado una comunicación al domicilio que figure en su inscripción. En el caso de que sea razonable esperar que esa comunicación llegue a conocimiento del destinatario, se le debe empadronar en esa dirección.

La correcta aplicación de este criterio determina, por un lado, que se deba aceptar como domicilio cualquier dirección donde efectivamente vivan los vecinos, y, por otro, que pueda y deba recurrirse a un «domicilio ficticio» en los supuestos en que una persona que carece de techo reside habitualmente en el municipio y sea conocida de los Servicios Sociales correspondientes.

Las condiciones que deberían cumplirse para este tipo de empadronamiento son las siguientes:

– Que los Servicios Sociales estén integrados en la estructura orgánica de alguna Administración Pública o bajo su coordinación y supervisión.

– Que los responsables de estos Servicios informen sobre la habitualidad de la residencia en el municipio del vecino que se pretende empadronar.

– Que los Servicios Sociales indiquen la dirección que debe figurar en la inscripción padronal y se comprometan a intentar la práctica de la notificación cuando se reciba en esa dirección una comunicación procedente de alguna Administración Pública.

En estas condiciones, la dirección del empadronamiento será la que señalen los Servicios Sociales: la dirección del propio Servicio, la del Albergue municipal, la del punto geográfico concreto donde ese vecino suela pernoctar, etc.

Evidentemente, para practicar este tipo de inscripción no es necesario garantizar que la notificación llegará a su destinatario, sino simplemente que es razonable esperar que en un plazo prudencial se le podrá hacer llegar.

• Sense padró no hi ha drets

Davant el context de crisi sanitària, social i econòmica actual, l’Ajuntament de Barcelona, de la mà d’entitats locals i de país, fa una crida a tots els municipis de Catalunya perquè compleixin amb la seva obligació i impulsin polítiques d’empadronament actiu per garantir que cap veí o veïna segueixi en situació d’exclusió.

https://ajuntament.barcelona.cat/dretsidiversitat/ca/noticia/crida-dentitats-locals-i-de-pais-a-establir-politiques-dempadronament-actiu-als-municipis-de-catalunya_943510

• Tanmateix, ens trobem amb una campanya impulsada per diferents grups municipals i a molts ajuntaments per limitar l’accés al Padró. 

Curiosament aquest debat sorgeix en un context de pandèmia, de greu crisi social, sanitària i económica:

• https://www.ccma.cat/324/alerten-que-premia-de-mar-cau-en-la-illegalitat-limitant-lempadronament/noticia/3049303/

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies/premia-de-mar-nomes-empadronara-aquelles-persones-que-tinguin-un-titol-de-propietat-o-un-contracte-de-lloguer/video/6061476/

Elena Martín Díaz, portaveu d’en @ComuPodem a Premià: “Vaig demanar la retirada d’aquesta moció del PSC i del PDCat, per inhumana i il•legal. Tenim el compromís d’empendre totes les accions possibles perquè mai la puguin dur a terme”.

• A Esplugues, el Grup Municipal del PP:

https://www.lapremsadelbaix.es/noticies/societat/27207-el-pp-proposa-que-es-prohibeixi-als-ajuntaments-empadronar-als-okupes.html

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies/desenes-dajuntaments-incompleixen-la-llei-en-no-tramitar-el-padro/video/6040948/

Ens manifestem totalment en contra d’aquestes propostes que limiten els drets de les persones, justament en un moment en que tot el nostre esforç com a organitzacions municipalistes ha d’estar al servei d’enfortir les polítiques publiques i de blindar el drets que garanteixen el benestar de la nostra gent.

Esplugues de Llobregat, 28 de setembre de 2020

Un dels drames més habituals als què ens enfrontem actualment és la dificultat de trobar un habitatge a preus assequibles, situació que s’ha agreujat arran de la crisi sistèmica accelerada per la pandèmia actual i que obliga nombroses persones a arriscar-se a viure de manera temporal en habitatges ocupats. Es requereixen mesures estructurals que tinguin per objectiu revertir el model especulatiu actual i canvis legislatius que protegeixin el dret a l’habitatge, com ara la regulació dels preus del lloguer.

El món local som el primer front d’atenció a la ciutadania i sovint no tenim ni les eines ni les competències per poder donar la resposta que voldríem. Per això des de fa anys demanem als governs competents que, entre altres qüestions, regulin i continguin els preus dels lloguers.

El Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge i per garantir la convivència i la cohesió social. 

La llei també pretén protegir als col·lectius més vulnerables i prevenir l’assetjament o altres fenòmens de segregació, exclusió i discriminació. 

Fa pocs dies a la nostra ciutat va tenir lloc un desnonament de 9 famílies amb un total d’onze menors, a un bloc de pisos propietat d’un fons d’inversió.  

Voldríem expressar algunes consideracions en relació a la gestió que ha fet l’equip de govern municipal de la situació.  

• En primer lloc, l’actuació hauria d’haver estat  proporcionada i completa. 

• Seria bo que les administracions públiques millorin els protocols d’actuació en els casos de desnonaments i encara més quan hi hagin menors afectats. És un sense sentit que la Generalitat enviï furgons de mossos per executar el desallotjament de les famílies. Instem la Generalitat a assumir les seves responsabilitats en habitatge i a exigir que facin mediació en lloc d’enviar policies.  I a més, policies que en moltes ocasions van armats amb pistoles i altres armes.  

• Seria bo que els equips de desnonaments estiguin integrats, a més de pels tècnics de serveis socials, per un equip de psicòlegs que pugui vetllar i atendre el benestar dels menors. 

• En el cas que ens ocupa, les famílies van ser desallotjades immediatament .  Se’ls hi va oferir la possibilitat d’un allotjament a un hotel durant una setmana, a les dones i als menors. No entenem per què es va excloure als pares, separant  així el nucli familiar.  Tenim constància que a altres municipis  ho han fet. 

• Tal i com s’ha fet en altres municipis,  es podria haver ajornat un mes el desallotjament de les famílies.  Temps necessari  per  a que les  famílies desnonades puguin buscar alternatives a la seva situació.  Un acord que el nostre Ajuntament podria haver negociat.

• Quan les famílies van sortir de l’hotel, passada una  setmana, ens trobem que des de cap institució es proposa una sortida digna a la seva situació i la dels menors. 

• No es de rebut ni de justícia que hi hagi menors dormint “al raso”. Amb això constatem la feblesa del benestar i del grau de desenvolupament dels drets a la nostra societat. ¿No hi ha la possibilitat de trobar la residència en algú lloc o instal·lació municipal durant un temps?. ¿No hauríem d’haver obligat a la Generalitat , i en particular a la DGAIA (Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència) perquè es fes càrrec dels menors?. 

• A dia d’avui, diumenge 5 d’octubre, sabem que com a mínim una parella amb un nadó estaven dormint dins un cotxe.  Les persones que fan seguiment a la situació van parlar amb el Cap de Gabinet de l’Alcaldessa i es va comprometre a fer unes trucades. A dia d’avui no hi ha hagut resposta  És bàsic en aquestes situacions que les  persones tinguin respostes i un tracte digne. 

• La defensa dels drets dels menors ha de ser una prioritat per a totes les institucions públiques. Es evident que davant d’aquestes situacions encara no estem a l’alçada. Manquen recursos i voluntats polítiques

Hem d’establir mecanismes de coordinació entre les diferents administracions per tenir un pla de resposta que permeti que cap persona, i menys un menor quedi al carrer i hipotequi el seu futur malgrat la situació dels seus progenitors.  

La defensa dels Drets humans i de la infància té a veure no només amb la signatura de protocols i manifestos, si no d’aplicar mesures concretes i reals que permetin als infants gaudir dels seus drets. 

Tal i com  ens recordava el portaveu del PSC a l’últim número de El Pont  . “Obras son amores y no buenas razones”. 

La dreta amb la col·laboració dels mitjans afins s’ha entestat a llençar una sèrie de mentides en relació a l’ocupació amb l’objectiu de fer creure al petit propietari que li poden ocupar el pis i que és molt difícil recuperar-lo. La realitat és que en el cas de la primera i la segona residència la recuperació és qüestió d’hores i no hi ha cap indefensió de la ciutadania com erròniament es vol fer creure. Per això vam començar la nostra intervenció amb una afrimació contundent: “En primer lloc, hem de dir que no compartim ni el moment ni el to d’aquesta moció”.

La moció de Cs, que presenten també a molts altres ajuntaments, té com objectiu la creació d’un estat d’opinió esbiaixat i alarmista, que en molts casos no se sosté amb les dades reals. Volen generar una situació de màxima tensió al voltant de la problemàtica de les ocupacions d’habitatges, fet aquest que s’ha anat repetint durant el mes d’agost generant una campanya mediàtica d’alarma amb les ocupacions que no es correspon amb la dimensió real del problema.

No estem d’acord amb l’afirmació del primer paràgraf, ja que no s’ha produït un increment de les “usurpacions” d’habitatges a Esplugues durant el darrer període. 

Una estadística del Ministeri de l’Interior diu que en el primer semestre del 2020 hi va haver 7.450 denúncies d’ocupació, enfront de 7.093 de el mateix període anterior. Un lleuger augment de 357 més a tot Espanya. La dada que es repeteix és: hi ha 41 denúncies a el dia. Però 2019 va ser igual, 40 a el dia. És més, per comunitats, la xifra ha baixat o es manté en totes, excepte en cinc. En resum, no s’ha disparat amb la pandèmia. En tot cas el salt més rellevant es va produir en 2018, però no es va produir cap debat. 

També la PAH ha elaborat un estudi: hi ha 90.000 habitatges ocupats, uns 80.000 són de bancs i fons voltors.

En referència a Esplugues les dades són irrisòries ja que no tenim un nombre significatius d’okupacions. I …Es pot tranquil·litzar el senyor Julio, ja que al seu barri de La Mallola, no hi ha cap.

No ens agrada que ens jugui a atemorir a la gent creant un clima d’inseguretat que no és no real.

Els jutges asseguren que no fan falta més lleis: el desallotjament d’un habitatge és immediat i la majoria es donen en pisos buits de bancs.

El perfil real de l’okupa, que no apareix als debats, és el de famílies en pisos propietat de bancs, i en molts casos, com l’última alternativa de persones desnonades.

Hem de dir també que les ocupacions de pisos particulars són minoritàries. Joaquim Bosch –portaveu de Jutges per la Democràcia- se sorprèn d’aquesta campanya i explica que ell en 16 anys com a jutge instructor  no ha tingut ni un sol cas d’ocupació de primera residència i que totes han estat d’immobles buits de bancs o altres entitats.

Es criminalitza i estigmatitza a les famílies, que en la majoria dels casos no són culpables, sinó víctimes.

Al mes de juliol, PP i Cs van presentar al Congrés una proposició de llei per agilitzar i facilitar el desallotjament dels immobles i la seva recuperació per part dels propietaris.

El desallotjament d’una persona okupa d’un habitatge habitual o d’una segona residència ja és immediat amb una LLEI DE DESALLOTJAMENT EXPRÉS DE 2018, APROVADA PER PP I Cs, QUE VA DEIXAR FORA DEL TEXT ELS PISOS BUITS DE BANCS.

També volem posar en alerta sobre els motius subjacents a la moció.

No deixa de ser sorprenent el moment en què apareix aquesta campanya per crear alarma social. Cal recordar que fa poc que hem sortit d’una crisi hipotecària i que ens trobem en un moment en què patim una bombolla de preus del lloguer, que s’ha vist agreujada per la situació de crisi econòmica i social derivada del COVID. 

Tot plegat ens sembla que es tracta d’ una cortina de fum per no haver de parlar de la manca d’habitatge públic assequible, de les múltiples vulneracions del dret a l’habitatge que es produeixen en el context de crisi actual i dels canvis legislatius necessaris per revertir-les.

Tanmateix, des d’Esplugues en Comú Podem no defugim de la problemàtica. Però aquesta requereix atenció i, sobre tot, una mirada acurada i complexa. No només perquè això ens ajudarà a entendre el que està passant, sinó per evitar la criminalització de persones en situació de vulnerabilitat i barrejar injustament la seva situació amb conductes mafioses o delictives, contra les que cal actuar amb tota contundència.  

Volem recordar també que, a Catalunya i a la resta de l’Estat, el veritable drama de la pèrdua de l’habitatge són els desnonaments. Catalunya fa dècades que lidera el número de desnonaments i és la CCAA amb els preus de lloguer més elevats. Ambdós factors són determinants en l’aparició de màfies que volen aprofitar-se de la situació d’emergència habitacional que pateixen moltes persones.

Sobre els acords que presenta la moció:  

NO coïncidim en gairebé cap acord d’aquesta moció, i entenem que molts d’ells ja estan regulats en el Codi Penal. No compartim la necessitat de crear un Pla Municipal d’Ocupació d’Habitatges que pugui garantir el retorn a fons voltors i grans tenidors. Això és precisament el que defensa la Llei 17/2019 i la Llei 1/2020 del Parlament, que la moció insta a retirar.

Pel que fa a les ocupacions d’habitatge habitual: en aquests casos, es comet un delicte denominat “violació de domicili” i es pot resoldre en 24h. Res a veure amb el missatge que s’està donant de: “vaig marxar de vacances, una família va ocupar casa meva i ara no tinc forma de fer-los fora”. Aquest delicte està tipificat a l’article 202.1 del Codi Penal.

Tampoc podem compartir l’elaboració d’un cens d’ocupacions que criminalitzin les ocupacions per necessitat, com diu la moció. Alhora, no compartim que es pugui habilitar les policies locals, ni cap altre cos policial, perquè entrin a les vivendes sense cap ordre judicial.

Sí compartim el punt novè dels acords de la moció, tot i que entenem que no ens podem quedar únicament amb aquesta mesura. Si veritablement es vol garantir el dret a l’habitatge hem d’abordar els problemes d’arrel, homologant les millors pràctiques europees. Aquestes són les nostres propostes:

• Un pressupost estatal que passi d’un 0,01% del PIB a un 1,5% del PIB destinat a polítiques d’habitatge i un increment igual de substancial del pressupost de la Generalitat.
• Mobilitzar tot l’habitatge buit cap al lloguer assequible.
• Regular els preus del lloguer. En aques sentit, considerem molt important l’aprovació el passat dia 9 pel Parlament, amb els vots favorables d’En Comú Podem, ERC, JxCat i la CUP,  de la Proposició de llei de Contenció i Moderació del Preu de Lloguer presentada pel Sindicat de Llogateres,  que té la capacitat de parar els abusos.
• Corresponsabilitzar als grans tenidors amb el dret a l’habitatge.
• Implementar mesures com l’obligació de destinar el 30% a l’habitatge protegit en totes les noves promocions o grans rehabilitacions.
• Ampliar el parc públic de lloguer permanent (no desqualifiqui HPO).
• Implementar a esplugues la Taula d’Habitatge.
• Implementar un Pla local d’habitatge públic.

Per totes aquestes consideracions, Esplugues en Comú Podem vota en contra d’aquesta moció.

El govern de la Generalitat s’ha passat la fase d’alarma demanant i criticant el govern central i com a mesura estrella van tancar un munt de CAPS al territori, entre altres el de Lluís Millet i van regalar a les entitats privades un munt de millons sobrevalorant les compensacions a les empreses priviades que atenien malats i tot sense consultar-ho amb ningú. Un cop recuperades la totalitat de les competències, la gran majoria les va tenir sempre i el govern central sempre va fer cas de les propostes del govern català, la incompetència del govern català és evident. Per això hem presentat aquesta Moció en defensa del sistema públic de salut i per a un nou “Pacte Nacional de Salut” a Catalunya.

MOCIÓ EN DEFENSA DEL SISTEMA PÚBLIC DE SALUT I PER A UN NOU PACTE NACIONAL DE SALUT DE CATALUNYA

L’emergència sanitària provocada per la COVID-19 ha modificat completament el funcionament habitual dels centres d’atenció primària, també els de la nostra ciutat. Molts CAPs van tancar per decisió unilateral del Departament de Salut i sense diàleg amb els governs locals, per aglutinar l’atenció primària en centres més espaiosos, les visites van passar a ser pràcticament totes telemàtiques i el personal dels centres de salut també s’han hagut de fer càrrec de l’assistència a les residències i de practicar els tests PCR a la població.

Tot això, més enllà de la pressió assistencial, ha suposat un important trasbals en la feina diària dels professionals.

La decisió de tancar el CAP de Lluís Millet no va ser compartida ni consultada. Es va actuar unilateralment i sense cap comunicació a l’Ajuntament. Cal tenir present que la ciutadania no afectada per la COVID-19 també té nombroses necessitats sanitàries de diferent tipologia, a les quals els centres de salut han de donar resposta. Moltes d’aquestes persones, especialment la gent més gran i més fràgil que es trobaven als seu domicilis, requerien de l’atenció dels serveis sanitaris més propers.

A Catalunya, un 25 per cent del pressupost destinat a la sanitat va a parar a entitats privades, i tenim les pitjors xifres en llistes d’espera de tot l’Estat. Estem molt per sota de la mitjana europea respecte a inversió en sanitat, quant a nombre d’infermeres, (5,7 infermeres per cada 1000 habitants respecte les 8,5 de mitjana de la UE), en nombre de llits, en nombre de llits d’UCI. Hem perdut més de 2000 treballadores i més de 1000 llits per les retallades aplicades des de 2010.

Catalunya, la Comunitat en la qual la inversió va caure ni més ni menys que el 24% en una dècada, la major d’Espanya. Així ho indica Amnistia Internacional (AI) en un informe en què deixa clar que en la crisi de la Covid-19, l’infrafinançament de la sanitat ha passat factura.

Hem vist com el Govern de la Generalitat va fixar per Decret el preu que pagarà per compensar la sanitat privada i concertada pel servei de malalts atesos per la Covid-19: 47,7 milions d’euros. 43.400 euros per cada pacient amb la Covid-19 que hagi fet ús d’una unitat de cures intensives a la sanitat privada i concertada, més del doble que en altres comunitats.

A més, el Departament de Salut va externalitzar i adjudicar el rastreig dels contactes de coronavirus per un import de més de 17,6 milions d’euros a l’empresa “Ferroser Servicios Auxiliares”, empresa filial de Ferrovial.

Tenim la concepció que la Salut ha d’estar present en totes les polítiques, que l’emergència climàtica, la crisi social i econòmica que patim també afecta la nostra salut. Entenem que cal reorientar el sistema sanitari cap

a la promoció de salut, la salut comunitària, la prevenció, la lluita contra la desigualtat i la promoció de les polítiques públiques saludables.

A dia d’avui, més de 400 centres de salut continuen tancats, generant incertesa i inseguretat en els col·lectius vulnerables. A més el Departament de Salut disposa que tot el personal realitzi el període de vacances entre els mesos de juliol, agost perquè a la tardor tot el personal es trobi en actiu per a l’atenció del rebrot del coronavirus. Sense entrar en el debat sobre aquesta estratègia, que òbviament hauria de ser consensuada amb el personal i el món local, ens inquieta que la substitució del personal en període de vacances no cobreixi el total de l’assistència, i per aquesta raó no reobrin els centres, deixant la població desatesa o obligada a una mobilitat a altres centres que alhora podrien desbordar-se.

Malgrat que els ajuntaments no disposem de competències pròpies sobre el sistema de salut, si que és obligació nostra vetllar per la qualitat, universalitat, gratuïtat i accessibilitat de l’assistència sanitària pública i perquè la nostra població no quedi en cap moment desatesa.

Per tots aquests motius, el Grup d’Esplugues En Comú Podem proposa al Ple l’adopció dels següents

ACORDS

1. Instar la Generalitat de Catalunya que garanteixi l’atenció sanitària continuada i l’assistència al municipi d’Esplugues de Llobregat. La recuperació, en la mesura del possible, de la presencialitat, ja que en l’atenció telefònica es perd gran part de la informació sobre el pacient i la seva situació personal.
2. Garantir la intensificació de l’atenció a aquelles persones que més ho necessiten, reforçant el treball amb les entitats socials dels barris. Els professionals de l’atenció primària tenen la responsabilitat i el deure de conèixer quines entitats i xarxes hi ha als barris on treballen i tenir un compromís amb els pacients que va més enllà de la malaltia.
3. Instar el Govern de la Generalitat que presenten al Parlament en el termini d’un mes un pla per reforçar l’atenció primària, amb els increments de personal adients, tant per realizar les tasques de rastreig i atenció a la pandèmia com per garantir l’atenció a totes les persones usuàries.
4. Instar tots els grups municipals d’aquest Ajuntament a donar suport a la reivindicació del moviment veïnal de demanar la construcció del tercer CAP a Esplugues, als terrenys de la zona d’estacionament situada entre els carrers Lleialtat i Enrique Tierno Galván i la Ronda de Dalt. L’Ajuntament havia cedit aquests terrenys l’any 2010.

5. Comunicar aquests acords al CatSalut, a la Gerència de l’ICS, a la direcció del CAP de Lluís Millet, al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, als grups polítics del Parlament de Catalunya, al Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya, a CCOO, UGT, Sindicat de Metges de Catalunya, a Marea Blanca de Catalunya, a les associacions de veïns de la ciutat i a les entitats municipalistes FMC i ACMC.

Jordi Pérez Pineda

Portaveu del Grup Municipal Esplugues En Comú Podem

El ple va tenir lloc dimecres 17 de juny, un cop més per via telemàtica i emès en directe pel web municipal i les xarxes. A més de la modificació de crèdits per fer front a la crisi del coronavirus, es van llegir dues declaracions institucionals sobre Nissan i el Dia de l’Orgull LGBTI. El govern municipal va informar del Pla de reincorporació i es van aprovar cinc mocions, dues de les quals, les havia presentat el nostre grup. La que pretén garantir la igualtat d’oportunitats en l’educació i una altra per impulsar un model públic de residències de gent gran.

Modificació de credits del pressupost municipal

La modificació de crèdit del Pressupost Municipal afecta a despeses ordinàries i d’inversió per un import total d’1.235.696,28 €. S’augmenten crèdits ja existents per valor de 968.130,43 € i s’aproven nous crèdits extraordinaris per import de 267.565,85 €. Com que les despeses previstes es redueixen en 844.072,85 €, l’augment real de despesa és de 351.623,43 € que es finança de la següent manera: amb romanent líquid de tresoreria amb diners sobrants de la liquidació del pressupost municipal de l’exercici 2019, per un import de 242.903,43 €; i amb subvenció atorgada per la Diputació de Barcelona, per import de 108.720,00 € per atendre despeses derivades de la COVID-19.

L’objectiu d’aquestes modificacions és redistribuir la despesa aprovada en el pressupost municipal en vigor per tal d’adaptar-la a la realitat que ha provocat la pandèmia motivada per la COVID-19. D’una banda s’han hagut de paralitzar moltes de les activitats culturals, esportives…, i, d’altra banda, han aparegut noves necessitats de despesa en els àmbits de Benestar Social, Prevenció de la Salut i Promoció Econòmica.

Es va provar amb el vot avorables de tots els grups, tret d’ERC que es va abstenir. La nostra regidora Lola Castro va que el vot favorable del nostre grup és perquè estem fermament compromesos en la recuperació total de la nostra ciutat participant en el Pla de Recuperació local i considerem que les modificacions són fonamentades.

Declaracions institucionals sobre Nissan i el dia de l’orgull LGBTI

A l’inici de la sessió plenària -després de fer un minut de silenci per la dona víctima de violència de gènere i veïna de Viladecans que el 30 de maig passat va morir a Esplugues-, l’alcaldessa Pilar Díaz ha fet lectura a dues declaracions institucionals, una sobre Nissan, i una altra en commemoració del 28 de juny, Dia de l’Alliberament o l’Orgull LGBTI.

Com es va aprovar per unanimitat el 29 de maig a la Junta de Portaveus Municipals, el consistori ha fet una declaració sobre la decisió adoptada per l’empresa automobilística Nissan de cessar la seva activitat industrial a Catalunya. Com es recull al text, el consistori d’Esplugues reitera “el total suport als treballadors i les treballadores de Nissan que, des del 4 de maig del 2020, estan en vaga indefinida i fa anys que lluiten en defensa dels llocs de treball”, a la vegada que expressa la preocupació “per les conseqüències que una mesura tan dura comportarà, en primer terme, per als treballadors i treballadores de Nissan a Catalunya i també per al conjunt d’empreses proveïdores i empreses auxiliars que treballen per a aquesta empresa automobilística, i que afecta més de 25.000 treballadors i treballadores a Catalunya”.

Un any més el consistori ha volgut expressar el suport a la commemoració el proper 28 de juny del Dia de l’Alliberament o l’Orgull LGBTI amb una declaració institucional: “Avui i sempre, l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat segueix compromès amb el suport i el foment de la diversitat sexual, afectiva i de gènere i lluita per a que tothom pugui ser, sentir i mostrar-se com vulgui amb llibertat”.

Deixalleria de la Fontsanta

L’Ajuntament ha aprovat per unanimitat la pròrroga del conveni de col·laboració entre els ajuntaments d’Esplugues i Sant Joan Despí per a la prestació mancomunada del servei de deixalleria, que està vigent des del maig de 2017. S’ha prorrogat fins al 31 de desembre de 2023. Cada municipi paga en funció dels habitants que té.

Pla municipal de Reincorporació

S’ha donat compte del Pla de Reincorporació en el procés de desescalada del confinament provocat per la Covid-19. L’Ajuntament ha hagut d’adoptar tot un seguit de mesures de prevenció, de protecció i organitzatives orientades a la garantia de la prestació dels serveis declarats essencials, com a conseqüència de la crisi sanitària. L’objectiu d’aquestes mesures era vetllar per la salut de treballadors i treballadores públics i garantir simultàniament l’adequada prestació dels serveis municipals, imprescindibles per a la ciutadania, descrits com a essencials al decret de l’estat d’alarma.

Una de les mesures aprovades, amb l’objectiu de contenir el contagi de la malaltia, va ser la de donar als empleats i empleades municipals preferència al teletreball, sempre amb caràcter voluntari. Era tot un repte que hem superat gràcies als serveis informàtics de l’Ajuntament i la col·laboració treballadors i treballadores municipals.

A partir d’ara hem d’inciar de manera gradual i planificada, l’obertura de les dependències municipals amb la incorporació progressiva del personal als centres de treball, sempre en funció de les indicacions de les autoritats sanitàries i els plans i activitats aplicables a cada fase.

Gestió municipal realitzada per afrontar l’emergència sanitària

L’alcaldessa ha donat compte de l’Informe de gestió en relació a les actuacions portades a terme per afrontar l’emergència sanitària i social provocada per la Covid-19, que inclouen un conjunt de mesures extraordinàries i urgents que s’han anat adoptant aquestes setmanes.

Des del dia 14 de març, que el Govern d’Espanya va decretar l’estat d’alarma, l’Ajuntament va aprovar un bon nombre de mesures, amb caràcter urgent, per garantir, d’acord amb la normativa del govern, el compliment de la prestació dels serveis bàsics municipals, l’atenció i protecció de les persones, la seguretat i la prevenció. Fent un esforç per acompanyar la ciutadania en el procés d’adaptació al confinament.

Prorrogada la moratòria de pagament de les taxes d’ocupació per als titulars de bars i restaurants i de parades al Mercat de Pagès entre març i agost

S’ha aprovat per unanimitat la modificació de  l’Ordenança fiscal núm. 16 reguladora de la taxa per l’ocupació de terrenys d’ús públic amb taules i cadires (terrasses de bars i restaurants) amb finalitat lucrativa; i la modificació de  l’Ordenança fiscal núm. 19, reguladora de la taxa per parades, barraques, casetes de venda, espectacles o atraccions situats en terrenys d’ús públic i indústries del carrer i ambulants i rodatges cinematogràfics, en relació a la taxa pel Mercat de Pagès del Parc Agrari del Baix Llobregat.

El nostre portaveu es va manifestar d’acord que no es cobressin les taxes d’aquestes activitats entre el 14 de març i el 31 d’agost. Però va manifestar que com s’ha decidit a ajuntaments com Sant Joan Despí o Sant Feliu, l’extenció d’algunes d’aquests taxes s’allargués fins el 31 de desembre.

Mocions

S’ha aprovat per unanimitat la moció que ERC ha presentat en nom del Jovent Republicà d’Esplugues, i que han subscrit PSC i ECP, per declarar Esplugues com a ciutat antiracista.

El nostre portaveu, Jordi Pérez, va explicar que la moció presentada poc té a veure amb l’inicial de fa dos mesos. Va agrair la  positiva aportació dels grups i persones que han treballat per millorar la moció conjuntament i adaptar-la a la realitat d’ara. També va reafirmar el  compromís  d Esplugues en Comú Podem  en la lluita  contra el racisme i contra qualsevol forma de discriminació o situació de desigualtat al món. 

Va voler destacar que desmuntar les mentides el racisme i fer una societat sense exclusions  és un tema on totes les administracions. La UE, l’estat, que té les competències d’asil, seguint amb la Generalitat i els municipis tenen molta feina a fer i segurament, molt sovint, no estan encara a l’alçada necessària. A Catalunya, per exemple, encara no ens hem dotat d’un Pla de Protecció Internacional, que garanteixi una acollida estable i de qualitat, com es va reclamant des del Fons Català de Cooperació.

Hem tingut també una insuficient previsió i gestió de l’atenció els menors no acompanyats que han arribat a casa nostra. I a nivell estatal tenim les problemàtiques dels CIES o les  expulsions d’immigrants en calent per citar només dos exemples d’actituds que cal modificar. 

Va insistir també en la idea que tota bona política antiracista ha de ser transversal i ha de defensar que les persones migrades tinguin assegurats els drets universals bàsics. I un d’ells és l’atenció sanitària universal.  Ara que estem per fi després de dos anys d’endarreriment començant a fer el reglament que permeti desenvolupar la llei d’universalització de la sanitat a Catalunya. Esperem que no quedi cap persona fora d’aquest dret universal bàsic.

Va acabar recordant una frase: Les races no existeixin però el racisme sí.  I això és el que tots i totes hem de combatre amb fermesa. 

També es va aprovar per unanimitat la moció d’ERC per instar a l’aprovació de la Declaració de Béns Culturals d’Interès Local de l’Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d’Esplugues. L’any 2012 es va procedir a fer l’aprovació inicial, s’hi van presentar al·legacions, però ni es va respondre a les al·legacions ni es va procedir a l’aprovació definitiva. El que demana la moció és que abans de finals d’any s’iniciï el procés d’aprovació del Catàleg de Bens Culturals d’Interès local.

El nostre portaveu va recordar que la Llei del Patrimoni Cultural Català de 1993 en el seu article 3.1, diu que “Els ajuntaments han de vetllar per la integritat del patrimoni cultural català, tant públic com privat, situat en el seu terme municipal, i per la protecció, la conservació, l’acreixement, la difusió i el foment d’aquest patrimoni, com també estimular la participació de la societat en la tasca de proteccio”. I es va estranyar que l’ajuntament no ho hagi fet encara.

La nostra regidora Lola Castro va defensar les nostres mocions, la primera defensant un model públic i de qualitat sobre les residències i l’atenció a la gent gran que va tenir el vot favorable de tots els grups menys el PP que es va abstenir. La segona per garantir la igualtat d’oportunitats a l’ensenyament que va tenir el vot favorable de tots els grups menys ERC que es va abstenir. (Al nostre bloc tenim dues entrades sobre les nostres mocions que trobareu seguint els enllaços: residències, ensenyament).

En relació a les residències va fer la següent reflexió:

Les primeres paraules són per a les persones que han patit els efectes de la pandèmia i per retre homenatge a totes les que han mort en soledat, després de tota una vida de lluita per millorar el nostre món.

Parlem de drets humans, uns drets que han estat greument vulnerats. 

Afegeixo que m’agradaria no haver de fer aquesta intervenció, per donar testimoni que el nombre de víctimes mortals que el coronavirus ha deixat en les 5.457 residències de gent gran de l’Estat amb Covid-19 se situen en 19.495. La majoria de les defuncions s’han produït a Madrid, Catalunya, Castella i Lleó i Castella-la Manxa. 

Tenim 59.888 residències a Catalunya: Segons dades de l’IDESCAT, 10.298 són de gestió pública, 14.073 d’entitats socials i 35.517 d’empresesprivades. 

A Catalunya, Una de cada tres persones ha mort en una residència

D’un total de 12.439 defuncions, segons les funeràries, es confirma que 6.791 s’han produït en hospitals i centres sociosanitaris (55%); 4.082 en una residència de gent gran (33%); 787, en domicilis (6 %), i 779 casos no classificables per manca d’informació (6 %). 

Hem assistit a escenaris i situacions que no ens imaginàvem, on la nostra gent gran ha estat, junt amb el personal sanitari, els grups més afectats. 

Aquesta pandèmia ha posat de manifest que l’atenció sanitària a les persones que viuen en els centres residencials era i és molt deficient: 

• Manca de referents i de continuïtat assistencial, 
• Polimedicació amb escàs control,
• Ús excessiu de psicofàrmacs,
• Trasllats innecessaris a serveis d’urgències hospitalaris.
• Morts en soledat

La gent gran en la nostra societat, industrialitzada, mercantilista, d’estrès laboral i de poca o cap conciliació familiar, queda relegada, sense que la seva experiència de vida i els seus coneixements siguin valorats. Si es troben en bones condicions físiques i psíquiques, es fan càrrec de la cura de la casa, dels néts. Si és al contrari i hi ha capacitat econòmica, se’ls desplaça a una residència per a gent gran, on la família confia que hi estaran prou cuidats perquè puguin viure i emmalaltir amb dignitat.

Hem de manifestar la crítica més contundent al model de servei públic que tenim avui. No potser que els serveis públics de cura i d’atenció a la gent gran tinguin una plantilla de personal insuficient i en precari, un model de gestió amb criteris economicistes i no de cura de les persones. 

No pot ser que l’Ajuntament, amb 0 competències, hagi d’anar cada dia a servir d’epis als professionals de les residències i que hagi que recòrrer a la UME per a la desnfecció.

S’ha vulnerat el dret de ciutadania, recollit en una llei bàsica, a tenir i triar uns professionals (metgessa i infermera) de referència de l’atenció primària pública. 

Els i les responsables de Salut han incomplert les competències i funcions relacionades amb la qualitat i la seguretat dels malalts i amb l’equitat d’accés als serveis sanitaris, socials i de salut pública.

Es va aprovar per unanimitat la moció de Ciutadans per preservar i fer efectiva la conciliació laboral i reducció de la bretxa salarial en la situació provocada per la crisi de la Covid-19 la del PSC per demanar al Govern de la Generalitat que aixequi la suspensió d’ajuts per contribuir a minimitzar l’impacte econòmic i social de la Covid-19 en els lloguers d’habitatge habitual. Hi ha votat a favor PSC, Cs i ECP, mentre que ERC ha votat en contra i el PP s’ha abstingut.

Sobre la moció de sobre la conciliació familiar de C’s, la Lola Castro va dir:

(Substituïríem al text la paraula “mare” per la de “dona”)

Les desigualtats de gènere s’expressen en les realitats materials de les dones. La feminització de la pobresa, la divisió sexual de la feina, el sostre de vidre o el sòl enganxós, els treballs a mitja jornada per fer-se càrrec de les cures, la bretxa salarial,o les dificultats de les dones trans per incorporar-se a llocs de treball, són algunes expressions de les desigualtats econòmiques que patim les dones per un accés desigual als recursos. 

Les dades així ho reflecteixen: 

La taxa d’ocupació femenina se situa en el 42,59%, 11 punts de bretxa respecte als homes, i el salari mitjà femení és un 76,75 % del masculí. Tots els indicadors d’activitat, de precarietat, de temporalitat, de prestacions, juguen en contra de les dones. Una de cada quatre dones amb ocupació treballa a temps parcial, insuficient per viure i som les que demanem excedència per cura de filles i fills en més d’un 90%.

No volem arribar a la igualtat en la misèria, perquè encara que són els homes els que més llocs de treball i salaris han perdut, els de les dones ja són precaris d’entrada.

Per això, considerem una prioritat l’adopció de polítiques adequades per part dels governs i del govern local, que reverteixin i eliminen la situació de discriminació que pateixen les dones.  

Hem d’articular una economia que integri les cures des de la corresponsabilitat, la dignificació d’aquests treballs i des de la gestió pública. 

També és fonamental incrementar les polítiques actives d’ocupació, i prendre mesures per tenir una economia social que estigui al l’servei de totes les persones.

Cal aprofondir i implementar les mesures del Pla d’Igualtat de la ciutat, per tal d’ aconseguir eliminar totes les bretxes de gènere i la xacra de la violència contra les dones. Per avançar en polítiques de conciliació i coresponsabilitat entre dones i homes, de manera que la tasca social de les cures de menors i majors no recaiga sobre les dones. 

En relació a la moció de l’habitatge el nostre portaveu va aportar unes reflexions que us traslladem a continuació:

“És una moció que aborda una molt concreta situació del tema de l’habitatge. És important pel bon funcionament de la democràcia i l’administració que les administracions puguin ser exigents amb les superiors. I en el tema dels municipis encara més. Per nosaltres això ajuda a millorar la qualitat democràtica. (El que puguem fer o no dependrà de la Generalitat.)  

Per nosaltres la problemàtica es mes gran i estructural. I caldrà fer polítiques de més “calado”. 

Unes dades de la situació de la t a l’Estat Espanyol . Al 2019 eren líders en desnonaments a Europa  , 54000 , majoritàriament en règim de lloguer.  

El Parc públic d’habitatge  és totalment insuficient  (representa un 2 % del total enfront al 15 % de la mitjana europea) 

Ens queden moltes coses  fora. En futurs Ple haurem de tornar  a abordar amb més profunditat el tema de l’habitatge. 

Haurem de veure que s’ha fet amb el 500000 d’euros destinats a habitatge social que Canviem Esplugues en el seu moment i després Esplugues en Comú Podem va aconseguir incorporar al pressupostos de l’ajuntament  . 

Posar en funcionament en algun moment una Taula per l’habitatge. Fer Pla local d’habitatge públic. 

I haurem d’estar alertes a que a les Corts es  pugui portar a terme un pacte d’Estat pel Dret a l’Habitatge.

Preguntes

El nostre portaveu fa fer la següent pregunta:

• A dia d’avui  quin és el posicionament de l’ajuntament davant la sentència del suprem que prohibeix la col·locació de tot tipus de símbol no oficial a l’exterior dels edificis públics?. Que faran el dia 28 de juny dia del LGTBI, quan es penjava al balcó de l’ajuntament la bandera de LGTBI.  Ho faran ,  i si no ho fan . Per quin motiu?. El govern municipal va dir que la posaria com així ha passat.

I la nostra regidora Lola Castro les següents:

1. En quin punt tenim l’implementació del projecte d’horts urbans adreçats a col·lectius més vulnerables?

• 20/2/2013: Proposta ciutadana de l’Associació de Veïns i Veïnes d’Esplugues relativa a l’establiment d’horts urbans. I aprovada per tots les grups polítics.

• Acord aprivat al Pressupost Participatiu

• 11 març 2014: L’Ajuntament d’Esplugues engega el projecte de creació d’horts urbans.http://www.elbaix.cat/2014/03/11/lajuntament-desplugues-engega-el-projecte-de-creacio-dhorts-urbans/ 

2. En relació a l’adjudicació per l’Ajuntament a la Fundació Pere Tarrés del servei de casals d’estiu per a infants i per a joves:

Recordem que en la seva pàgina web afirma que és “Entitat de l’Església catòlica amb els següents fonaments, que donen sentit a la seva existència: La persona de Jesucrist i l’arrelament evangèlic, la pertinença eclesial i la voluntat evangelitzadora que se’n deriva”). 

3. Es pot modificar la decisió de l’Ajuntament de no becar infants per assistir al casal d’estiu?. 

L’Esplai Espurnes i l’Esplai Espluga Viva ham ampliat a 30 places les inscripcions pel casal d’estiu d’enguany. L’Ajuntament els ha comunicat que ha decidit no becar infants per assistir a aquests casals.

La crisi sanitària ha demostrat que l’actual model de gestió de la residències de gent gran ha estat un desastre i per això al proper ple municipal, que es farà per videoconferència el dia 17 de juny, presentem una moció per instar al govern de la Generalitat que garanteixi una atenció de qualitat a la nostra gent gran que viu en residències.

MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL ESPLUGUES EN COMÚ PODEM PER IMPULSAR UN MODEL PÚBLIC I DE QUALITAT A LES RESIDÈNCIES i EN L’ATENCIÓ A LA  GENT GRAN 

La crisis sanitària provocada per el COVID19 ha afectat a tots els sectors dels serveis públics i privats del nostre país. Les diferents administracions, així com els centres sanitaris i geriàtrics, s’han vist sorpresos per l’arribada de la pandèmia, tant pel desconeixement general que hi ha d’aquesta malaltia, com pel seu frenètic ritme de propagació.

Però, si algun sector ha patit més aquesta pandèmia, aquest ha estat el sector sociosanitari, afectant sobretot al col·lectiu més vulnerable, el de les persones grans a les residències.

Quan va començar la crisi sanitària del coronavirus, la immensa majoria d’aquests centres tenien l’atenció sanitària externalitzada, posant la salut de les persones grans en mans privades. Es patien greus dèficits de personal mèdic, d’infermeria, ràtios molt elevades, deficients condicions assistencials, escassetat de subministraments de protecció i una situació laboral precària de les professionals, en un sector altament feminitzat. Aquesta greu situació ha evidenciat les deficiències d’un model d’atenció obsolet i privatitzat.

És imprescindible un canvi en el model d’atenció a les persones grans i/o dependents que consideri essencial el Dret fonamental a un envelliment digne, que garanteixi l’autonomia de cada persona per poder gaudir d’una vida plena. 

Cal  que la el Govern de la Generalitat assumeixi les seves responsabilitats dignificant i garantint  la qualitat d’atenció a les residències, apostant per un sistema públic,  posant  les persones i les seves necessitats al centre, que es fomenti l’atenció i l’autonomia personal  per davant de criteris economicistes.   

Cal avançar en el model d’atenció a la gent gran canviant les macroresidències per altres espais vitals i serveis com ara: la llar pròpia, les llars compartides amb apartaments diferenciats i serveis de suport compartits i també, les petites llars-residència de caràcter sociosanitari que garanteixin una atenció social i sanitària adient.

Atès que:

A Esplugues de Llobregat tenim vuit centres residencials, tots ells de titularitat privada o privada concertada.

• Residència Persones amb Discapacitat Can Vidalet. 
• Residència Persones amb Discapacitat Finestrelles
• Residència de Gent Gran Espluguense. 
• Residència de Gent Gran Orpea
• Residencia de Gent Gran La Torre d’Esplugues.
• Residència de Gent Gran La Mallola
• Residència de Gent Gran Fèlix Llobet. 
• Residència de Gent Gran Domus Astri. Privada

https://www.esplugues.cat/recursos/importacions/equipaments/residencies-geriatriques

Atès que:

L’afectació de persones amb COVID19 en relació a les places residencials al municipi, ha estat del 17% l’afectació èxitus del 7%.

Atès que:

Un dels punts del Programa d’Esplugues en Comú Podem dins l’apartat Esplugues Ciutat Cuidadora és:

“Impulsarem una campanya per construir una Residència Pública per a gent gran i un Centre de Dia amb una ubicació adequada. Constatemla gran necessitat d’equipaments d’aquest tipus, per les llargues llistes d’espera per accedir-hi o la impossibilitat de pagar els preus que cobren les residències privades que ara tenim a Esplugues. Els objectius de la campanya: Que la Generalitat construeixi  la residència pública i que l’Ajuntament d’Esplugues cedeixi terrenys municipals per la seva construcció”.

Per els motius exposats, el Grup Municipal Esplugues en Comú Podem proposa l’adopció dels segÜents 

ACORDS:

1. Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya a realitzar una avaluació independent, de la totalitat de residències, de l’impacte de la pandèmia amb l’objectiu de millorar el model i prendre mesures per minimitzar futures emergències, alhora que dirimir responsabilitats.

2. Promoure un model orientat a acabar amb la privatització dels recursos d’atenció i residencials existents i convertint-los en públics, 

3. Incorporar, per part de la Generalitat de Catalunya, els recursos necessaris per garantir que l’atenció sanitària els serveis d’atenció a les persones grans es realitzi des del sistema públic de salut, oferint-la amb garantia total d’atenció i qualitat.

4. Incrementar el pressupost de la Generalitat de Catalunya adreçat a l’atenció residencial per fer front a l’actualització de ràtios i mòduls pendents amb l’objecte de garantir la qualitat d’atenció, condicions dels equipaments i les condicions laborals de les treballadores.

5. Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya a presentar una  Llei de la Dependència i autonomia personal pròpia, de manera que garanteixi una major cobertura de les necessitats, tant en centres de dia, residències, atenció domiciliària i prestacions econòmiques, alhora que desplegui les possibilitats que la Llei estatal permet, com la incorporació de la figura de l’assistent personal. 

6. Incrementar la inversió en serveis d’atenció domiciliària, en la qualitat dels serveis, incorporar perfils especialitzats de suport a casos complexos (educadors socials, psicòlegs, terapeutes ocupacionals) i impulsant la recerca de nous models d’atenció a les persones amb dependència a les seves llars.

7. Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya a organitzar l’atenció residencial amb una proposta de nou model amb centres amb petites unitats de convivència, habitatges amb serveis i/o tutelats, models residencials més flexibles que s’adaptin a les necessitats, decisions i preferències de cadascuna les persones. 

8. Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya a desenvolupar una estructura de gestió que permeti i faciliti la participació i veu dels ens locals i les famílies. 

9. Instar a tots els grups municipals de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat a impulsar la construcció d’una residència de gent gran pública a la nostra ciutat.

10. Traslladar els presents acords a la Presidència del Govern de la Generalitat de Catalunya, al Departament de Salut, al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, als grups polítics del Parlament de Catalunya, a les entitats municipalistes de Catalunya i a les entitats locals.

Jordi Pérez Pineda                                                  Dolores Castro Leiva

Portaveu del Grup Municipal                                   Regidora del grup Municipal

Esplugues en Comú Podem                                    Esplugues en Comú Podem

Esplugues de Llobregat, 7 de juny de 2020