La cisi sanitària ha demostrat que el nostre sistema educatiu és profundament desigual i per això al proper ple municipal, que es farà per videoconferència el dia 17 de juny, presentarem una moció per instar al Govern de la Generalitat que prengui les mesures necessàries per tal de garantir de forma efectiva la igualtat d’oportunitats en el sistema educatiu.

MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL ESPLUGUES EN COMÚ PODEM PER GARANTIR LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS EN L’EDUCACIÓ I PAL·LIAR L’EMERGÈNCIA EDUCATIVA GENERADA PER LA COVID-19.

L’actual context generat per l’epidèmia de coronavirus SARS-CoV-2 i l’adopció de mesures extraordinàries en l’àmbit educatiu com el tancament de les escoles, ha generat situacions i necessitats diverses que des dels Ajuntaments, com a administració més propera al ciutadà, hi hem hagut de fer front sense tenir-ne les competències, en el marc de col·laboració entre els municipis i el Departament d’Educació de la Generalitat. 

Tot i l’existència d’aquest marc col·laboratiu considerem que per part del Departament d’Educació els circuits d’informació, la coordinació de les actuacions, i l’assumpció de les responsabilitats pròpies, no han estat sempre els que corresponien, tal i com s’ha vist palès en la conferència de premsa que el Conseller Bargalló realitzà, el 20 de maig, on va donar a conèixer el Pla d’Obertura dels centres escolars, sense informar ni a la comunitat educativa, ni als equips docents ni als ens locals, fet que ha provocat malestar a molts municipis. 

El Pla de reobertura del curs 2020-21 reconeix que cal plantejar noves mesures organitzatives, de funcionament i curriculars que tinguin en compte tots els espais de cada centre, tant els que fins ara acollien grups/classe com els que tenien una altra utilitat i la seva reconversió en espai docent que aculli grups de 13 alumnes màxim a infantil i primària i 15 a secundària, fet que no va acompanyat del reajustament pressupostari pertinent per garantir l’augment dels equips docents dels centres escolars.

Avui més que mai, cal garantir el dret de les persones a l’educació al llarg de la vida, augmentant l’atenció i acompanyament a les famílies i infants més vulnerables, per tal que les desigualtats de partida, agreujades en el període del confinament, no s’intensifiquin encara més i  es consolidin en l’accés als aprenentatges i a l’educació en el seu sentit més ampli. 

Cal atendre eficaçment la diversitat en la situació actual, amb l’objectiu de frenar la galopant segregació escolar i garantint la igualtat i la millora del sistema educatiu, augmentant els recursos per a l’escola pública. En aquest sentit, volem manifestar el nostre compromís en el treball des de l’àmbit municipal per garantir l’equitat i la igualtat d’oportunitats educatives per a tots els nens i nenes i joves del nostre municipi, i la col·laboració amb el Govern de la Generalitat per a sumar esforços per aconseguir aquest repte.

Són molts els reptes que la comunitat educativa ha d’abordar de manera urgent. Cal repensar noves estratègies educatives, aprofitant el context actual per transformar-les. Ara més que mai és el moment de la Ciutat Educadora en tot el seu potencial.  L’educació i la cultura són eixos estratègics de ciutat i motors de transformació social, però en aquest context, i encara amb més motiu, ens cal l’acció coordinada i orientada de tota la xarxa de recursos de ciutat. Des del professionals, entitats, administració pública, col·lectius, veïns i veïnes hem de ser partícips d’aquest projecte comunitari, de construcció de ciutadania amb capacitat crítica, lliure, creativa i si cal dissident. Cal que infants i joves també participin activament de repensar la ciutat, de la construcció compartida d’aquest nou escenari del qual elles i ells n’han de ser una peça clau.

Aquesta transformació passa també per acabar amb la bretxa digital existent, que aquesta pandèmia ha posat encara més en evidència. Aquesta crisi ha posat de manifest les desigualtats socials i econòmiques que pateix una part important de la nostra població. Aquestes desigualtats tenen múltiples manifestacions i la bretxa digital  n’és una que s’està evidenciant amb intensitat, i que impossibilita que els alumnes amb necessitats no puguin tenir una continuïtat en les seves tasques d’aprenentatge i en la seva vinculació a l’entorn educatiu i escolar.

Aquest estiu serà especialment important que els infants i joves, sobretot els d’entorns familiars més vulnerables, puguin gaudir d’una oferta educativa i de lleure adequada que pugui compensar la desvinculació de l’alumnat del seu entorn educatiu durant aquests mesos de confinament i de tancament de les escoles i de les activitats extraescolars.  El paper dels ajuntaments en la provisió d’aquesta oferta és cabdal. Igualment caldrà garantir que l’alumnat més vulnerable  pugui disposar d’ajuts econòmics per a participar plenament en aquestes activitats, despesa que, malgrat els esforços municipals, no podem  assumir des dels ajuntaments. Igualment cal preveure una dotació complementària d’ajuts de menjador durant el període d’estiu pels alumnes que actualment disposen de beca-menjador durant el curs escolar. 

Finalment, és important pels municipis disposar de la informació sobre les previsions del curs vinent en la reobertura dels centres i inici de l’activitat educativa, tant pel que fa als horaris com a les possibles fases d’incorporació progressiva de l’alumnat. 

Per tot això, el Grup Municipal Esplugues en Comú Podem proposa l’adopció dels següents

ACORDS.

1. Demanar al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya que l’elaboració d’un pla de lluita contra la bretxa digital, garantint que tots l’alumnat disposi de dispositius digitals i connectivitat més enllà del període d’estat d’alarma derivat de la crisi sanitària. Aquest Pla haurà d’incorporar formació del professorat i la capacitació de l’alumnat i les seves famílies.
2. Demanar al Departament d’Educació un Pla Especial d’Acompanyament a l’Escolaritat que permeti un seguiment individualitzat de l’alumnat amb més dificultats i/o d’entorns sòcio-econòmicament més desfavorits i pugui servir de palanca d’impuls per assolir l’èxit educatiu i personal. Aquest Pla caldrà que es coordini amb els dispositius locals d’acompanyament a l’escolaritat i podrà incorporar equipaments i activitats de caràcter municipal. Caldrà que es doti de recursos complementaris per fer efectiva la seva implementació.
3. Garantir, per part del Departament d’educació, els recursos necessaris per allargar les beques menjadors a tots els infants durant el període d’estiu i fins que comenci el curs escolar 2020/21.

4. Dotar, per part del Govern de la Generalitat de Catalunya, una partida pressupostària extraordinària per garantir el finançament de les activitats de lleure i educatives durant el període estival, fent que tots els infants i els i les adolescents tinguin la garantia de poder participar-hi, contribuint així a reduir les desigualtats socials i educatives.

5. Instar al Departament d’Educació a incloure noves partides pressupostàries per incrementar l’aplicació del decret d’escola inclusiva, dotacions que garanteixin l’increment de professionals per a la seva atenció amb l’objectiu de pal·liar els efectes provocats per la crisi sanitària, així com partides pressupostàries suficients que garanteixin la cobertura de les necessitats de les aules d’acollida.

6. Instar al Departament d’Educació a crear una comissió de treball del curs escolar 2020-21 amb el món local, millorant els canals de coordinació i de comunicació amb l’objectiu d’augmentar els recursos a l’escola pública (especialment pel que fa a espais, professorat i mesures de protecció) per tal d’assegurar que tot l’alumnat podrà tornar a les aules amb ràtios reduïdes i amb garanties sanitàries tant per a l’alumnat com per al professorat.

7. Instar al Departament d’Educació a no tancar cap línia educativa al curs 2020-21, augmentant els recursos econòmics a l’escola pública i creant programes compensatoris per a infants que han tingut una evolució educativa inferior i que necessitin acompanyament emocional. 

8. Traslladar els presents acords a la Presidència del Govern de la Generalitat de Catalunya, al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, a FAPAC, a FAPES i a les entitats municipalistes de Catalunya.

Jordi Pérez Pineda                                                        Dolores Castro Leiva                     

Portaveu del Grup Municipal                                          Regidora del Grup Municipal

Esplugues en Comú Podem                                          Esplugues en Comú Podem

El Parc del Torrents es va urbanitzar com si fos un parc urbà i ple de ciment quan un govern que té sensibilitat mediambiental l’hauria d’haver plantejat com a espai natural i de coneixement de la natura. ICV en aquells moments es va quedar sola en la denúncia del projecte. Ara que la consciència ecològica és més gran us demanem el vostre suport per revertir un error que no s’havia d’haver produït.

Us reproduïm unes reflexions al respecte del nostre company Jordi Mateu responsable de la campanya de caixes-niu que va impulsar ICV i que hem assumit EeCP. L’escrit és conseqüència d’una veïna d’Esplugues que ens va enviar un escrit perquè havia observat la presència d’una parella de polles d’aigua al Torrent.

Estic al corrent de la presencia d’aquesta parella de Polles d’aigua (Gallinula chloropus) a la petita lamina d’aigua naturalitzada que resta del que havia de ser el llac regulador per a evitar inundacions al camp de futbol.

De fet, aquesta mateixa parella ja va provar a criar fa un parell d’anys. En aquella ocasió la reproducció es va malaguanyar per la mala idea de l’Ajuntament d’efectuar una neteja de vegetació en època de reproducció -mai entendré aquesta felera d’eliminar el verd urbà d’origen silvestre tan aviat com treu el nas-, i va ser el propi Damià Sánchez (el Tècnic de Medi Ambient de l’Ajuntament) qui es va posar en contacte amb mí per preguntar-me que calia fer (!!) un cop el mal ja era fet, ja que van destrossar el niu. Suposo que ara, gràcies al confinament, les polles ho han tornar a provar aquest cop amb èxit.

La Polla d’aigua, o gallineta, no està protegida per la llei, tot i que la seva presencia a la ciutat amplia la biodiversitat de manera significativa i molt valuosa tot enllaçant-nos amb l’ecosistema del delta del Llobregat, tan proper. 

Altres especies presents a l’indret sí que estan protegides però, entre elles diverses especies d’amfibis i d’aus insectívores per a les quals es important la preservació de la vegetació palustre (bogues, canyís, etc…) tant per a aixopluc, com per a nidificar o trobar aliment. Per tant es primordial abstenir-se de qualsevol actuació sobre la vegetació de la zona especialment a primavera i fins a finals de juliol com a mínim.

El problema del Parc dels Torrents -que podria ser la petita reserva natural/escola de Natura d’Esplugues- neix de la indefinició d’usos de l’ajuntament. Volem un parc d’atraccions o un parc on la Natura sigui protagonista? 

El projecte inicial -adjudicat a ACS, la constructora d’en Florentino Pérez, no pas a una empresa de paisatgisme ecològic- ja era una mala premonició sobre el resultat de tot plegat. 

El projecte preveia un llac amb barques de passeig (sic), i no pas una làmina d’aigua amb vegetació de ribera que contribuís a la biodiversitat. També preveia grans murs de formigó -això si imitant la pedra seca, però sense la munió de caus per a la fauna que la pedra seca proporciona- per a contenir el terreny, i camins encimentats, també amb formigó. Un plantejament típic de qui es dedica a la construcció de grans infraestructures, que sovint arrasen amb els valors que es pretenia salvaguardar amb l’arranjament dels torrents de Sant Pere Màrtir, més que d’algú sensible amb el concepte de preservar. El resultat, un cost superior al que hagués tingut una restauració tenint en compte la preservació del valor natural de l’indret, i la pèrdua en un percentatge molt alta de les possibilitats de biodiversitat i com a element formatiu per a la ciutadania. 

El fracàs del “llac del Retiro” que pretenia l’Ajuntament  (les barques ni tan sols varen arribar a navegar, i deuen estar podrint-se a l’hangar que se’ls va construir), i la posterior eliminació de la pista de bàsquet de la plaça Catalunya que va donar pas al “forat” de l’Auditori, van propiciar la dessecació del llac per convertir-ne la llera en improvisat “poliesportiu” a l’aire lliure (malgrat tot, en el poc temps que el llac va contenir aigua hi va criar i treure endavant els seus poll una parella d’ànecs collverds (Anas Platyrhinchos) i més tard, la dessecació de la làmina d’aigua existent entre el llac principal i la zona naturalitzada que encara conserva aigua i on han criat les polles d’aigua. Aquest indret actualment està amenaçat per l’ampliació de l’espai de solàrium de la piscina i per un nou accés a la mateixa, amb la qual cosa possiblement aquest sigui el primer i darrer any que les polles d’aigua nidifiquen al terme municipal d’Esplugues.    

Així doncs, i resumint, ara tenim un Parc dels Torrents que no es ni carn ni peix. És a dir, no reuneix les condicions necessàries per a complir l’objectiu de ser un oasi per a la fauna silvestre urbana alhora que un espais de sensibilització mediambiental, ni és un “parc de jocs i lleure”, que es el que sospito que agradaria mes a l’equip de Govern. 

Malgrat tot, adjunto el llistat d’espècies constatades com a residents o de pas al parc del Torrents fins avui (en vermell, especies protegides per lleis autonòmiques, nacionals i/o internacionals):

Mamífers:

Esquirol (Sciurus vulgaris)

Porc senglar (Sus scrofa)*

Tuxò (Meles meles)

Conill de bosc (Oryctolagus cuniculus)

Gat domèstic (Felis familiaris)**

* Com a predador, i degut a la seva alta densitat, molt perjudicial per a la conservació d’ocells, rèptils, amfibis i insectes en l’ambit urbà i periurbà.

Rèptils:

Dragò (Tarentola mauritanica)

Sargantana de paret (Podarcis hispanicus)

Amfibis 

Reineta (Hyla meridionalis)           

Granota verda (Pelophylax perezi)

Ocells

Mallerenga carbonera (Parus major)

Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)

Mallerenga emplomallada (Lophophanes cristatus)

Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)

Pit roig (Erithacus rubecula)

Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)

Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)

Estornell comú (Sturnus vulgaris)

Estornell negre (Sturnus unicolor)

Rossinyol (Luscinia megarhynchos)

Merla comuna (Turdus merula)

Tudó (Columba palumbus)

Tórtora turca (Streptopelia decaocto)

Colom roquer (Columba livia- var doméstica)

Verdum (Chloris chloris)

Cadernera (Carduelis carduelis)

Gafarró (Serinus serinus)

Bernat pescaire (Ardea cinerea)

Polla d’aigua (Gallinula chloropus)

Xoriguer comú (Falco tinnunculus)

Falcó pelegrí (Falco pellegrinus)

Pardal comú (Passer domesticus)

Pardal xarrec (Passer montanus)

Oreneta comuna (Hirundo rustica)

Roquerol (Ptyonoprogne rupestris)

Falciot comú (Apus apus)

Ballester (Tachymarptis melba) 

Garsa comuna (Pica pica)

Gavià de potes grogues (Larus michahellis)

Cotorra de pit gris (Myiopsitta monachus)***

Cotorra de Kramer (Psittacula krameri)***

Aratinga (Aratinga mitrata)***

El llistat no és exhaustiu, i hi manquen per exemple els invertebrats, però crec que es prou eloqüent.  

* Població a Collserola molt sobredimensionada, degut sobretot a la desaparició de depredadors durant els anys 50 i 60 a mans de les “Juntas de Extincion de Alimañas” impulsades pel franquisme i per les societats de caçadors, que per cert ara es reivindiquen com la única solució (a tiros) del problema. 

Els senglars fan incursions en les àrees perifèriques habitades del municipi pel gran recurs alimentari que representen les restes de menjar abandonades, contenidors d’escombraries, o la inadequada (i perillosa) costum de donar-los menjar d’algunes persones.  

** Com a predador d’origen domèstic, i degut a la seva alta densitat en parc i jardins, molt perjudicial per a la conservació d’ocells, rèptils, amfibis i insectes en l’àmbit urbà i periurbà.

*** Tres especies alòctones (forasteres), de les moltes introduïdes fora del seu habitat de manera voluntària o involuntària, per l’home. Aquests membres de la família dels Psitàcids (els Lloros o Psitàcids no havien poblat mai Eurasia fins el començament de la dècada dels 70 dels segle passat) desplacen del seu habitat especies autòctones, ja que competeixen per l’aliment i/o els llocs de nidificació, quan no depreden directament en especies locals.  

A tall d’exemple, hom considera que la Cotorra de pit gris, o cotorra argentina, es un dels factors causants de la disminució de la població de pardals a les ciutats, ja que competeix per l’aliment i en depreda els nius quan aquests els fan aprofitant els enormes nius de les cotorres.

La Cotorra de Kramer es la responsable de la pràctica extinció de la principal colònia del rat penat mes gran de Europa, el Nóctul gegant (Nyctalus lasiopterus), situada al Parc de Maria Luisa a Sevilla, a causa de la competència pels llocs de nidificació. El rat penat s’aixopluga en els mateixos forats dels arbres que les cotorres busquen per niar. Les cotorres es fan fora per la força, i sovint amb greu ferides que provoquen  la mort del quiròpters.   

Òbviament, conservar la biodiversitat passa per reduir exponencialment o eliminar aquestes especies de l’àmbit natural, on son extremadament perjudicials.

Jordi Mateu i Valls, Juny 2020 

Al mateix temps que es reobrirà el CAP Lluís Millet que va tancar al públic el 25 de març el govern de la Generalitat potencia un nou model de funcionaments dels centres de salut que estimula l’atenció telemàtica i telefònica dels pacients amb l’objectiu, diuen, d’evitar concentracions que afavoreixin la transmissió de la malaltia.

L’apertura del CAP està programada pel dia 2 de juny, però no tindrà un funcionament com abans de la crisi. Es farà una criba fora de l’edifici i es potenciarán els contactectes per telèfon i internet.

La marea Blanca ens convida a continuar mobilitzats tots els dimecres en defensa de la sanitat pública.

Web de l’ajuntament

L’Institut Català de la Salut (ICS) ha informat que la setmana de l’1 de juny reobrirà el centre d’atenció primària (CAP) Lluís Millet, que es va tancar al públic el 25 de març dins de la reorganització dels serveis sanitaris per fer front a l’emergència de la Covid-19. Cal recordar que aquest dilluns 1 de juny és festiu local a Esplugues.

Segons un comunicat de l’ICS, “la propera setmana iniciem la descentralització de l’activitat presencial als CAP” de l’àmbit Costa de Ponent, al qual pertany Esplugues de Llobregat, que han estat tancats durant aquests dos mesos.

Els horaris de l’activitat presencial als dos CAP’s d’Esplugues seran:

–CAP Bòbila (Can Vidalet). De dilluns a divendres, de 8 a 20 h. Nits, caps de setmana i festius: CUAP Sant Ildefons.

–CAP Lluís Millet. De dilluns a divendres, de 8 a 20 h. Nits, caps de setmana i festius: CUAP Sant Ildefons.

L’ICS afegeix que “amb la prioritat d’oferir centres de salut segurs i una atenció amb seguretat, s’afavorirà l’atenció proactiva amb els pacients de manera telemàtica”.

Web de l’Institut Català de la Salut

A partir del dia 1 de juny s’inicia la descentralització de l’activitat presencialals CAP del territori, amb la prioritat d’oferir centres de salut segurs i una atenció amb seguretat. La situació de crisi sanitària de la Covid-19 ha obligat a tot el sistema sanitari i especialment a l’atenció primària a adaptar-se per donar resposta a la nova situació. En aquest nou escenari, es prioritzarà l’atenció i seguiment dels pacients de manera proactiva des dels CAP, es potencien les formules d’atenció telemàtiques i es demana a la ciutadania que només vagi presencialment als CAP si és realment necessari i els ho ha indicat un professional sanitari.

D’ara en endavant, per a una atenció segura i de qualitat, cal que la població es comuniqui primer amb el seu CAP de referència.

Com contactar amb el CAP per gestionar la petició?

• Es pot enviar un missatge a través del web gencat.cat
• Al telèfon 933 268 901
• Al telèfon del CAP de referència

Per a urgències sanitàries:

• Al 061 CatSalut Respon

Per a altres informacions:

• A través de l’app STOP COVID19 CAT
• Amb el web app cat

En cas que els professionals sanitaris recomanin als pacients i usuaris una atenció presencial, cal seguir les següents recomanacions i mesures de seguretat especials:

• Cal anar al centre només si és necessari i si ho han indicat els professionals
• És obligatori l’ús de mascareta
• Els acompanyants només es permeten en casos imprescindibles
• Cal arribar a l’hora de la visita indicada, no abans
• Respectar la senyalització i les indicacions dels professionals
• Rentar-se les mans sovint
• Respectar la distància de seguretat (2 m)

Un paper clau

Durant la pandèmia, l’atenció primària, que s’ha vist obligada a concentrar l’activitat assistencial en determinats CAP, ha tingut un paper determinant i clau. S’ha fet l’atenció i el seguiment de més del 80% dels infectats per la Covid-19, s’han atès les situacions d’urgència i emergència relacionades amb els casos de coronavirus i aquelles situacions no demorables. Així mateix, s’ha realitzat l’atenció domiciliària, el seguiment telefònic i s’ha donat un suport molt important a l’atenció residencial, als hospitals del territori, a centres sociosanitaris i l’assistència als hotels salut. En total, s’han realitzat des de l’atenció primària més de 17.000 PCR a l’àmbit dels professionals sanitaris, professionals de residències i residents.

Ara mateix, amb la reducció del nombre de nous casos, l’atenció primària segueix sent  àmbit d’atenció essencial, donant continuïtat al seguiment de nous casos, amb possibilitat de diagnòstic amb PCR en casos simptomàtics i contactes; amb el seguiment dels pacients crònics, en l’atenció  domiciliària, l’atenció a les urgències i emergències i continua el suport als centres residencials.

1. INTRODUCCIÓ

Estem vivint una situació excepcional. La pandèmia provocada pel coronavirus ha desencadenat una crisi sanitària, social, econòmica i humanitària que requereix implementar mesures d’emergència en tots els àmbits

Compartim que el sentit i la prioritat de totes aquestes mesures ha de ser la preservació de la salut de les persones i l’abordatge integral  de les conseqüències socials i econòmiques produïdes per la crisi del COVID-19, que tingui en compte també la vessant emocional produïda per la situació de confinament.

Esplugues en Comú Podem té clar que el mandat de la ciutadania en aquesta etapa és que arribem a acords per protegir els drets i recuperar l’economia al servei de la vida i de les persones.

2. PRESA DE DECISIONS. PROPOSTA DE PACTE LOCAL.

• • Constitució d’una taula de consens que integri als grups municipals, sindicats,  associacions de comerciants, associacions de veïns, amb l’objectiu de materialitzar un Pacte de Ciutat per garantir la cobertura de les necessitats bàsiques a les persones i col·lectius més vulnerables, garantir el treball digne i els serveis públics universals de qualitat. Reunions periòdiques. Cada setmana, o quinze dies.

• • Pacte de Ciutat per a la reconstrucció social i econòmica. Amb l’acord dels grups municipals i els diferents agents socials, econòmics i teixit associatiu. Amb l’objectiu  d’implementar un pla de recuperació social i econòmica que garanteixi, en primer terme, que les persones més vulnerables tinguin garantida l’empara de les administracions públiques.

3. PRINCIPIS FONAMENTALS  DE LA PROPOSTA: MAI MÉS RETALLADES.

• • A Esplugues hem d’apostar per uns serveis públics de qualitat, que són claus en aquest moment de crisi per mantenir la cohesió social. Hem de tenir uns centres de salut que garanteixin la protecció de la salut de la població.
  • També és fonamental fer propostes per implementar un canvi de model d’atenció a la Dependència i a les persones ingressades a les residències de gent gran. Som conscients que les competències d’aquests àmbits corresponen al Govern de la Generalitat, però entenem que també som co-rresponsables i podem fer molt des el món local.  
  • Hem d’implementar un Pla de Reconstrucció amb avaluació dels resultat al cap d’un any, que podria ser en una comissió informativa i donant compte al Ple. Com un exemple de transparència de gestió i per evitar que s’aprovin temes que després no tinguin cap efectivitat. 

4. MESURES D’ACCIÓ SOCIAL I  COMUNITÀRIA 

SALUT

Salut Mental:

• • Augmentar el servei de salut mental en el CAP Lluis Millet i de Can Vidalet, mitjançant la contractació de professionals en psicologia clínica i psiquiatria que permeti ampliar els horaris d’atenció setmanals.

• • Establir una partida d’ajudes econòmiques concedides i supervisades per l’Ajuntament d’Esplugues per a l’atenció i tractament de salut mental en centres privats i reconeguts per la Generalitat de Catalunya a Esplugues de Llobregat, que garanteixi el dret a la salut mentre aquestes ciutadanes i ciutadans no puguin ser atesos per centres públics donada l’escassetat de recursos.

• • Habilitar un servei anònim de primer contacte telefònic i telemàtic per a atendre consultes de salut mental de ciutadanes i ciutadans d’Esplugues derivats de la crisi del Covid-19 (és a dir, trastorns derivats del confinament, de la incertesa, de situació laboral, etc.) que si fos necessari es realitzaria una derivació a centres de salut mental.

• • Detecció i tractament de l’addicció al joc online.

    Atenció primària, comunitària i Residències de gent gran

• • Assumir des de l’atenció primària l’atenció de les persones ingressades a les residències geriàtriques d’Esplugues. Exigir a CatSalut l’increment adequat de les plantilles pels centres d’atenció primària de la ciutat, així com la millora de les condicions laborals per fer front a aquesta competència. Garantir EPIs per a tot el personal sanitari. 
  • Avaluació independent de la totalitat de residències, del impacte de la pandèmia, amb l’objectiu de prendre mesures per a minimitzar futures emergències i dirimir responsabilitats. Cal treballar pel canvi de model de gestió.
  • Pla a llarg termini de defensa de residències públiques i eliminació de la gestió privada. Més del 70% de les residències geriàtriques de Catalunya són privats, i les públiques són gestionats per mútues o consorcis.

• • Recuperar l’atenció integral del CAP Lluís Millet.
  • Treballar per construir el tercer CAP a Esplugues
  • Planificar la construcció d’ una residència pública de gent gran a Esplugues.
  • Atenció domiciliària; Increment de les previsions de contractació de personal dels serveis d’atenció a les persones. (SAD , banc d’aliments ,serveis socials,…).
  • Som una ciutat amb un gran número de persones grans. Cal construir una xarxa de veïnatge per tenir cura i seguiment de totes les persones grans que coneixem.  
  • Participació dels professionals de la salut en els plans municipals en relació al Ccovid-19.
  • Pressionar perquè s’obrin les plantes de l’Hospital Moisès Broggi tancades.

 SERVEIS SOCIALS

• • Garantir el subministrament bàsic a les llars que hagin quedat en situació de vulnerabilitat
  • Valoració de les famílies que estiguin en situació de vulnerabilitat i garantir-les ajudes.
  • Xarxa de suport a les persones migrants en el nostre municipi que no tinguin papers i es trobin en una situació de vulnerabilitat.
  • Augmentar el pressupost de serveis socials amb partides pressupostàries que no podran realitzar-se per la COVID-19, com per exemple les Festes locals.
  • Organitzar dispositius per atendre les necessitats de les persones majors o amb problemes de mobilitat, coordinats amb els serveis socials i amb diferents entitats locals i el tercer sector.
  • Suport de la Brigada Municipal al Banc d’Aliments, per a preparar i repartir els productes entre els usuaris del servei.
  • Reforç del Servei d’Atenció Domiciliària per a persones majors que viuen soles, amb més atenció a les més vulnerables.
  • Cal concretar un pla de contingència que reforci les polítiques socials amb ajuts específics a persones i famílies, especialment els col·lectius més vulnerables. En aquesta línia, i per donar resposta a les noves necessitats, caldrà que es replantegin els contractes-programa de manera immediata i sostinguda en el temps. 

• • Cal cercar la celeritat administrativa i enfortir les dotacions pressupostàries per donar una resposta ràpida davant l’increment de les urgències socials de nous usuaris/es. Hem de fer un nou pas ferm per a la simplificació administrativa, que faciliti la reactivació de l’activitat econòmica, l’emprenedoria i les noves inversions al nostre territori

EDUCACIÓ

• • Cal garantir l’accés a una educació pública i de qualitat a tots l’alumnat d’escoles i Instituts públics d’Esplugues, mitjançant la cessió de dispositius portàtils amb connectivitat a internet que els permeti seguir el curs a distància.
  • Desenvolupar un Pla de rescat a centres d’educació de 0 a 3 anys que garanteixi que totes les nenes i nens que durant aquest curs acudien a ells, tinguin la mateixa oportunitat el pròxim curs.
  • Incrementar el nombre de beques menjador per al curs 2020-2021. Flexibilitzar els criteris d’accés a beques menjador per al curs 2020-2021.
  • Pressionar a la Generalitat per a fer possible la contractació de professorat en els centres educatius per a baixar les ràtios.

CULTURA I JOVENTUT

• • La cultura és un dels sectors més afectats per aquesta crisi sanitària i dels últims sectors que es recuperaran, per això és important donar oxigen a aquest sector per a pal·liar les conseqüències de la crisi econòmica.
  • Casals d’estius a càrrec de les entitats de lleure de la població d’Esplugues.
  • Els museus haurien de potenciar l’activitat i les exposicions virtuals durant l’estat d’alarma.
  • Estiu viu+Oferta d’estiu al llarg de tots tres mesos, incidint especialment amb l’alumnat més vulnerable.
  • Treball cooperatiu, col·laboratiu i comunitari entre els centres escolars, l’Ajuntament (Educació i Serveis Socials), la xarxa d’entitats de barri i de ciutat pel suport educatiu i del lleure, des de l’acompanyament individualitzat i grupal als infants, joves i  famílies
  • Tallers de lectura i competències escolars a les biblioteques, museus, teatre, escoles d’art i música, espais de creadors i centres cívics
  • Obertura de les biblioteques municipals a l’agost, creant una programació dinamització lectora i d’activitats pensant en tots els públics i en coordinació en algunes d’elles amb el programa de reforç d’estiu a infants i joves.
  • Planificar un programa d’actuacions des de la segona quinzena de juny fins a la primera setmana de setembre.

PROMOCIÓ ECONÒMICA.

• • Vigilar i revisar el comportament de les empreses per a garantir que ningú faci un ús fraudulent dels ERTO i aprofitin la situació per a acomiadar treballadors.
  • Ajudes als autònoms i les pimes.
  • Elaborar un Programa de Recomanacions per a la flexibilització laboral que permeti a les treballadores i treballadors d’Esplugues atendre les necessitats familiars derivades de l’actual crisi del Covid-19 així com davant futurs brots d’aquest, protegint l’ocupació i evitant que les dones siguin el col·lectiu més afectat.
  • Elaborar un pla destinat a la inserció i formació laboral
  • Replantejar el cobrament de l’IBI (moratòria) a empreses i autònoms que hagin hagut de suspendre la seva activitat econòmica.
  • Ajornament de cobrament d’impostos al petit comerç
  • Ampliar l’espai públic de terrasses de bars i restaurants per a assegurar la distància social de protecció i no veure perjudicada la seva activitat econòmica
  • Moratòria o exoneració del cobrament de la taxa a les terrasses i bars durant l’any 2020 per a pal·liar la crisi.
  • Pla d’ajuda al petit comerç, entre ells suport digital per a venda per internet i Posada en marxa de serveis d’informació i assessorament per a pimes persones autònomes del territori. Aquest servei també ha d’ajudar a resoldre els dubtes que es generin i a assessorar en les decisions a prendre.
  • Creació d’un directori en línia sobre els comerços que presten servei durant els dies de confinament.

HABITATGE, OCUPACIÓ, BÉNS I ESPAIS COMUNS,SOLIDARITAT

• • Establiment d’un servei d’assessorament i intermediació en deutes d’habitatge i ampliació de les funcions a problemàtiques derivades del COVID-19
  • Garantir els subministraments energètics. Fons de garanties a subministraments de primera necessitat (aigua, gas, electricitat) i alimentació.
  • Increment dels incentius pel lloguer social. Augmentar el parc públic de lloguer.
  • Microcrèdits municipals sense interès o a fons perdut. Flexibilitzar el calendari fiscal. Ajudes a fons perdut. Accés a internet a de ser a dia d’avui un dret.
  • Oficina centralitzada d’atenció a les persones afectades per les conseqüències del Covid-19. Amb recursos adequats i amb garantia d’atenció sense demores.
  • Neteja i desinfecció de vies públiques, espais públics, parcs, edificis públics on caldria actuar amb més intensitat i amb criteris de reforç higienico-sanitari. Aquestes desinfeccions han de fer-se amb productes ecològics, no tòxics. S’han d’extremar les precaucions per protegir la salut de les persones que treballen en les feines de desinfecció.
  • Pla de barris vulnerables: intervenció social, comunitària i inversió en rehabilitació energètica.
  • Engegar un procés de remunicipalització de serveis.
  • Impulsar les polítiques actives d’ocupació com a instrument fonamental per a combatre l’atur.
  • Suport directe per la reincorporació al mercat de treball: El Centre Puig Coca ha de ser el punt de referència en aquest sentit, per donar suport i facilitar els tràmits. les 
  • Augment de la contractació pública: Increment de plantilla de personal de l’ajuntament i d’altres organismes i serveis.
  • Cal articular mesures de caràcter universal de minoració i/o de de condonació del pagament del cost de serveis essencials com l’aigua, la llum i el gas mentre duri el confinament
  • Quant a les quotes dels llogaters: cal garantir la continuïtat de la normativa aprovada perquè no es produeixi cap desnonament per l’efecte d’aquesta emergència de salut pública. Cal habilitar també mecanismes de mediació entre llogaters i propietaris per facilitar el pagament durant els mesos posteriors al confinament, i regular de forma definitiva els preus dels lloguers.

• • Seran necessàries mesures tributàries per al teixit productiu, especialment autònoms i petites i mitjanes empreses, perquè puguin refer la seva activitat. Alhora, cal obrir noves línies d’ajut directe a fons perdut, avals i crèdits per impulsar els diferents sectors econòmics del nostre país. El nostre objectiu és que la crisi sanitària no s’emporti per davant el teixit productiu de Catalunya

• • Impulsar projecte de creació companyia energètica local. (Tenim l’experiència i exemple de VILAWATT).  Impulsar la rehabilitació energètica d’edificis.  Impulsar economia verda.
  • Posada en marxa i ampliació del projecte dels Horts Urbans.

• • Polítiques contra el canvi climàtic i per la transició energètica. Pacificació de carrers , ampliació carrils bici, camins escolars,

• • Continuar col·laborant amb l’increment en la cooperació al desenvolupament dels països que tenen més necessitats i/o han estat fortament sacsejats per aquesta pandèmia. Donar continuïtat als diferents projectes que es realitzaven des de l’àrea de cooperació.

INFORMACIÓ I XARXES

• • L’accés i l’ús universal de les xarxes és un dret que ens pertany com a societat, cal impulsar canvis legislatius per a protegir-lo i per a poder-lo exercir per evitar la bretxa digital. L’accés i la formació en noves tecnologies és fonamental per a la inclusió social i per això cal dotar immediatament el nostre sistema educatiu, a tots els nivells, de les eines per garantir un accés universal i equitatiu, i facilitar l’ensenyament a distància i no presencial.

• • Política informativa. Bel·ligerància davant qualsevol aptitud racista i xenòfoba.  Transmetre missatges a la ciutadania que desactivin els prejudicis racistes que s’han fet envers la població xinesa i gitana fent -los veure com  culpables de les causes i conseqüències de la crisi.

• • Garantir el dret a l’empadronament. Campanya d’empadronament actiu davant la crisi social i econòmica generada per la Covid-19. És urgent consensuar criteris comuns entre els municipis metropolitans per fer efectiu l’empadronament com a pas imprescindible per accedir a drets bàsics. Com assenyala la llei, la inscripció al padró és un tràmit gratuït i obligatori i els Ajuntaments han de promoure aquest dret, especialment per a determinats col·lectius en situacions difícils o d’exclusió social.

PRESTACIONS ECONÒMIQUES 

• • Garantir una renda o prestació de mínim vital que doni cobertura a totes les persones que pateixin una situació de precarietat prèvia o derivada de la situació de crisis pels efectes econòmics i socials de la pandèmia. Aquesta prestació haurà de ser compatible amb la Renda Garantida de Ciutadania en el cas de percepció.
  • Fons de contingència inicial de 1.000.000 euros. Considerem insuficient aquesta quantitat. Hem d’utilitzar el superàvit i realitzar totes les modificacions pressupostàries que calguin per tal de fer front als programes i actuacions post covid-19 que acordem.
  • A nivell pressupostari: separació de partides i comptabilitat separada. Contingències pla de reactivació i la resta.  
  • Ajudes i enfortiment als mercats locals d’alimentació. Potenciació també de la telecompra. Aprofitar el mercat de pagès dels divendres per a promocionar el comerç local, amb parades de venda al  carrer Esglèsia.
  • Exempcions de taxes. Per exemple la de terrasses.
  • Establiment d’un Programa de microcrèdits a «interès zero».
    
  • Adequació del Pla Estratègic de Subvencions de la Diputació a les noves necessitats sorgides de la crisi.

MOBILITAT.

• • Cal potenciar la mobilitat a peu, en bicicleta i en transport públic per evitar que la ciutadania utilitzi el cotxe. Cal oferir més servei de bus amb la mateixa flota, optimitzant recorreguts i temps de viatge. També cal garantir la distància de seguretat en els desplaçaments a peu i en transport públic, habilitant voreres més amples en punts crítics i potenciant les alternatives de transport menys saturades. Per tot plegat, cal:

• • • Instar l’Estat i la Generalitat a construir un carril bus-VAO a la B23.
    • Habilitar almenys en hora punta un carril bus a l’avinguda dels Països Catalans en direcció a Barcelona.
    • Crear un carril bici-bus al carrer Laureà Miró, entre la plaça de Santa Magdalena i l’avinguda dels Països Catalans, per reservar la vorera als vianants.
    • Crear un carril bici a l’avinguda de Jacint Esteva Fontanet per millorar la connexió entre Sant Just i Barcelona.
    • Optimitzar el recorregut de les línies EP1 i EP2 per incrementar el nombre d’usuaris, esdevenint una línia bidireccional amb recorregut en forma de 8 i epicentre a l’Ajuntament, passant per l’avinguda dels Països Catalans, l’avinguda de Jacint Esteva i Fontanet, el carrer del Nord, el carrer de Laureà Miró, el carrer del Molí, el carrer del Carme i l’avinguda de Cornellà.
    • Millorar l’accés en transport públic a l’estació de Rodalies de L’Hospitalet, perquè és la més propera a Esplugues i perquè la seva oferta de transport, gràcies a les línies R1, R3 i R11, dobla la de l’estació de Cornellà.
    • Ampliar l’espai per a vianants en els carrers més comercials i amb voreres més estretes. Aquestes ampliacions s’han de fer amb pintura i mobiliari urbà (balisses, pilones i testos estratègicament col·locats), no amb ciment. Són actuacions prioritàries el carrer de Laureà Miró i el carrer Nou, eliminant un carril de circulació de cotxes; el carrer Rovellat (entre el Carrer del Carme i el carrer del 8 de Març) i el carrer de Sant Gabriel (entre el carrer de la Serra del Montsec i el carrer de Sant Antoni Maria Claret), estretant la calçada; el carrer de Manuel de Falla; i la confluència entre l’avinguda de Cornellà, el carrer de Francesc Llunell i el carrer del Carme.
    • Ampliar l’espai per a vianants en els carrers d’accés als CAP i als mercats municipals.
    • Ampliar l’espai per a vianants en els accessos a col·legis i a escoles bressol, especialment al carrer Milà i Pi i al carrer Lluís Millet (escola Natzaret), al carrer Josep Argemí (escola bressol El Jardí), al carrer Josep Rodoreda (escola bressol Nimbo) i al carrer de la Serra del Montsec (escola bressol Montesa).
    • Habilitar com a zones de passeig alguns carrers dels barris Centre i Can Vidalet els diumenges, tancant-los a la circulació de cotxes.
    • Prohibir l’aparcament de motos a les voreres dels carrers on s’ampliï l’espai per a vianants i en especial al carrer de Laureà Miró.
    • Millorar la mobilitat a peu al carrer del Nord i al pas sota l’autopista de l’avinguda de Lluís Companys.

DONA: MESURES AMB VISIÓ FEMINISTA

Aquest Pla local de mesures d’emergència social ha de tenir una dimensió transversal de gènere. A la nostra ciutat hem de tenir en compte la proposta genèrica de:

• • Desplegar efectivament la Renda Garantida de Ciutadania, aprovada pel Parlament, flexibilitzant els requeriments i ampliant el criteri d’excepcionalitat recollit a la Llei de RGC per facilitar l’accés immediat a totes les persones en situació de risc d’exclusió social, tenint en compte l’impacte de gènere en col·lectius com les treballadores de la llar, les cuidadores, les dones que s’han quedat sense ingressos ni cobertures, les dones responsables de famílies monomarentals amb poc ingressos o amb contractes precaris i les dones víctimes de violència masclista.
  • Fer el seguiment per part dels serveis socials de totes les famílies vulnerables i/o dones que visquin soles o en situació de precarietat.  
  • Continuar amb la reivindicació de mantenir a Esplugues el Jutjat per atendre les situacions de violència de gènere. 
  • Garantir un servei públic i gratuït d’atenció psicològica per a dones d’Esplugues víctimes de violència per a tractar les conseqüències físiques, psíquiques, emocionals i sexuals sofertes durant el confinament, i que inclogui plans de seguiment al llarg d’un any.

• • Millorar i reforçar el funcionament del servei telefònic i telemàtic d’atenció a dones en risc o víctimes de violència contra la dona.

CIÈNCIA I RECERCA.

• • Inversió en recerca, ciència i protecció de la indústria per a no perdre llocs de treball, repensant si és necessària la seva producció, i adequant-la a la transició ecològica.

• • Crear un observatori específic de l’impacte de la crisi de la Covid-19 a la ciutat, que funcioni com a instrument de seguiment i prospectiva,aportant dades a nivell demogràfic, laboral, econòmic, habitatge, cohesió social, per a la presa de decisions.

Esplugues de Llobregat, 10 de maig de 2020

Fins ara els Casals d’Estiu que organitza l’ajuntament els gestionaven entitats locals de lleure des de fa més de vint anys desenvolupant un projecte educatiu integral. Els esplais treballen tot l’any amb infància i joventut vulnerable i el fet de portar el casals d’estiu reforça el teixit associatiu d’Esplugues i la coherència de la tasca feta. El passat 10 de febrer l’ajuntament va treure a concurs i l’element que dona més punts no és la qualitat del servei sinó simplement el preu, es prima l’opció més barata.

No podem deixar que empreses sense ànima que només busquen el benefici econòmic s’ocupin dels nostres fills i filles.

El nostre grup sempre hem defensat la gestió pública dels serveis municipals davant d’un grup socialista que sistemàticament es dedica a privatitzar-los. La gestió de la crisi demostra la importància que té la gestió dels serveis públics per part de les administracions i més encara si es tracta de serveis que afecten al benestar de les persones. Una empresa privada no pot gestionar-ho millor que l’ajuntament, perquè tenint en compte que una empresa ha de tenir, com és lògic, benefici empresarial per fer-ho més barat només pot fer-ho a costa de donar un servei pitjor o pagant més malament treballadors i treballadores.

El coronavirus ens ha ensenyat que aquests serveis essencials s’han de gestionar per les administracions públiques i si algú encara no se n’ha adonat només ha de mirar el desastre que ha estat la gestió privada de les residències de gent gran que ens ha costat milers de morts d’avis i àvies.

El govern municipal es basa en arguments jurídics inexistents per justificar una decisió política basada en un model de gestió privada de serveis públics que no compartim.

L’informe jurídic que el nostre grup va demanar al secretari afirma que el criteri de fer una sola adjudicació és un criteri de l’ajuntament i que és legal, però també queda clar en l’informe que hauria estat legal fer-ho per lots. També el criteri de valorar més (un 51% ) l’oferta econòmica que altres criteris com podrien ser l’experiència en el servei, la integració en el teixit associatiu d’Esplugues, etc., també és un criteri de l’ajuntament, legal això sí, però també haurien estat legals, i més adients, uns criteris que valoressin per sobre de tot el benestar de nens i nenes.

La majoria absoluta fa que el govern municipal actuï amb prepotència i sense buscar consensos en la gestió dels serveis públics.

L’alcaldessa va dir en el seu discurs que seria l’alcaldessa també dels qui no l’havien votat. En general, però especialment en temes tan sensibles com la gestió dels serveis públics ens agradaria que no es desdís tan ràpidament dels seus compromisos.

És veritat que tenen majoria absoluta i que per tant poden imposar el seu model de ciutat però si aquesta és la seva voluntat que ho diguin clarament i no ens enganyin ni als altres grups municipals i la ciutadania. Si, al contrari, la seva voluntat és buscar acords, llavors que ho facin.

La relació amb les entitats no és el punt fort de la seva gestió. Com que estaven molestos amb els xiulets a l’alcaldessa durant el pregó municipal sense comptar amb ningú tiren pel dret i el suspenen. Aquesta actuació tal com s’ha pres sembla pensada per castigar unes entitats que per la seva funció social són i han de ser clarament crí­tiques.

Finalment, també seria convenient que tinguessin present que sí altres amb un 47,5% dels vots no estan legitimats per imposar el seu model de país, els socialistes d’Esplugues amb un 42,5% dels vots a les eleccions municipals tampoc estan legitimats per imposar-nos els seu model de ciutat.

Tan en un cas com en l’altre la majoria absoluta no els la dona el vot de la ciutadania sinó el sistema electoral. En el cas d’Esplugues si la barrera per entrar al consistori fos del 3% del vots com passa en les eleccions legislatives, hauria entrat un altre grup a l’ajuntament i el grup socialista hauria perdut la majoria absoluta.

El govern municipal ha comès un gran error i a ells correspon buscar una solució que ens permeti sortir d’aquest despropòsit. Esperem que rectifiquin i busquin una sortida que pugui tenir un ampli consens polític i social.

Si voleu llegir el manifest de les entitats de lleure i/o us hi voleu adherir seguiu aquest enllaç.

El ple del passat 22 d’abril va començar amb una declaració institucional davant l’emergència sanitària provocada pel coranavirus. L’Ajuntament es compromet a “abordar un doble repte: actuar per respondre a aquesta emergència i treballar de forma proactiva per establir les mesures orientades a activar un pla de xoc que ens permeti superar a mig termini la greu crisi que patim”. Entre els acord hem de destacar el condol per totes les víctimes a les seves famílies. També el nostre reconeixement al personal sanitari, serveis socials, cossos de seguretat i a totes les persones que aquests dies treballen de manera presencial perquè la població pugui seguir el confinament, des de les persones que fan treball de cura d’infants, persones grans i altres persones dependents, les que treballen en l’àmbit de la neteja, el transport i la logística, les que fan voluntariat o les que fan servei als punts on podem adquirir productes de primera necessitat. Destaquem també l’important paper dels governs locals per donar una resposta a les persones més afectades per la crisi. Ens comprometem a col·laborar i cooperat amb els governs català i espanyol. Reclamem una actuació proactiva de la Unió europea i , per acabar, agraïm a tota la població la conducta exemplar d’aquests dies tot reiterant la necessitat de continuar confinades i seguir les recomanacions sanitàries i comunitàries pel bé de tothom.  

Després de l’aprovació de l’acta i de les informacions de l’alcaldia es va passar al punt 4: Dictamen que proposa aprovar el Text refós de la Modificació del Pla especial del centre hospitalari i centre mèdic i ordenació volumètrica per a la construcció d’un centre mèdic de consultes externes al carrer Sant Mateu, número 24-26. Intervenció del portaveu del nostre grup, Jordi Pérez Pineda:

Torna al Ple un tema que no varia gaire la situació que ja s’havía votat anteriorment. Fiatc i Generalitat, que són els propietaris dels terrenys, han acordat una permuta de terrenys que no canvia significativament els paràmetres d’edificació de l’obra.  Sobre el dictamen, per tant, poca cosa a dir.

Per coherència i pel que van votar els anteriors regidors de la nostra formació, que va ser abstenció, mantenim el vot. Però no volem deixar passar el moment per mostrar la nostra posició en relació a un tema que té una càrrega política molt profunda.

 Parlem de l’actuació d’una entitat asseguradora, de fet la més important de Catalunya FIATC, que opera en el negoci de la sanitat privada. Per a la nostra formació la Salut no ha de ser negoci. El nostre model és el de la  sanitat pública, universal i de qualitat.  

Una sanitat pública que, malgrat les brutals retallades que ha patit en l’última dècada, fa front a l’actual crisi produïda pel COVID-19 amb una actuació heroica dels seus professionals. Una sanitat pública que continua amb una infra-financiació crónica. Catalunya dedica tan sols el 3,9 % del seu PIB a la sanitat pública. La mitjana europea està al voltant del 7,5 %.

Per altra banda aquestes retallades no han anat lligades únicament a una justificació  econòmica, han estat fruit d’una aposta estratègica portada a terme pels últims governs de la Generalitat per fer augmentar el pes a la sanitat del sector privat. 

L’actual model sanitari català, que és el resultat d’una trajectòria històrica que ha tendit a l’externalització i a la concertació de serveis, ha donat com ha resultat un sistema mixte públic-privat que opera a través del Servei Català de Salut. 

Les retallades, amb  el consegüent   deteriorament del servei públic, han afavorit aquest afany privatitzador. La contractació de mútues  ha crescut  un 14 % des del  2014. Actualment, un 30 % dels catalans/es tenen una assegurança privada. 

Per altre banda, recordem també que aquestes asseguradores són les principals gestores de les residències de gent gran. Una problemàtica que també haurem de revisar en el futur, veient com han patit  la crisi del COVID-19 les persones ingressades a aquests centres.

 Diem també que ens revolta que el senyor Torra hagi sortit amb tanta rapidesa a assegurar els beneficis de la sanitat privada, oferint-se a pagar 43.000 euros per pacient en UCI, uns preus més que generosos. Jo us pago bé i després fem una auditoria i ja me’ls tornareu, si de cas. En canvi, per fer despeses en altres apartats que beneficien al conjunt de la ciutadania, el senyor Torrà es més poruc, per no dir un altre paraula.

 I també ens revolta que estem parlant de construir o ampliar l’espai per a consultes externes d’atenció privada al nostre municipi, quan estem esperant des de fa ja massa temps que es faci un tercer CAP a Esplugues.

Voldria acabar citant a l’expresident de la Generalitat Artur Mas i Gavarró. Tal i com va dir després d’haver aprovat les retallades pressupostàries que el seu partit va decidir aplicar:  “Res no tornarà a ser exactament com ho havíem conegut”.

 I això és el que esperem que passi després d’aquesta crisi. Que res torni a ser com ho hem conegut aquests últims anys i que tinguem  una sanitat pública universal i de qualitat, com em mereixem els catalans i catalanes.

Per tot això, el nostre vot tal i com he dit al començament, és abstenció. Però… una abstenció el més crítica possible.

Es va aprovar gràcies als vots favorables del altres grups.

5. Dictamen que proposa la modificació de la participació en la l’aportació municipal del contracte de concessió administrativa del servei públic de la deixalleria mancomunada de la Fontsanta, entre l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat i Sant Joan Despí.

El conveni entre els dos ajuntaments indica que el manteniment es paga en funció de la població de cada ajuntament. Les dades de població de cada municipi a 1 de gener de 2020 són les següents: Esplugues de Llobregat 47.849 habitants i Sant Joan Despí 34.274 habitants.

Els percentatges resultants, a efectes del repartiment de l’aportació municipal, són: el 58,27% per a Esplugues de Llobregat i el 41,73% per a Sant Joan Despí; resultant una aportació municipal de 10.483,24 € i 7.507,56 €, respectivament, sobre el total de 17.990,80 €.

S’aprova per unanimitat.

En el punt 6 es dona compte de diverses resolucions de l’Alcaldia per fer front a l’emergència social i sanitària provocada pel COVID-19.

A l’apartat de precs i preguntes en la nostra regidora Lola Castro va presentar un prec en relació a la recuperació de la plena activitat assistencial del CAP Lluís Millet:

Exposició de motius:

• Estem vivint una situación excepcional per la pandèmia a causa del COVId-19, que ens ha posat davant una realitat nova que ens connecta directament amb una situación de vulnerabilitat.

• A data 18 d’abril de 2020, segons dades del AQUAS Gencat, els casos positius a Esplugues de Llobregat per ABS de Salut són:

                110  –  ABS Lluís Millet

                  77  – ABS Can Vidalet

• El 80% dels malalts de COVID-19 han passat pels centres d’atenció primària de Catalunya, dades reconeguts per la consellera Alba Vergès.Tot i així, al començament de la crisi, CATSalut va donar l’ordre de tancar el 52% dels CAPs del territori, un d’ells el CAP Lluís Millet de la nostra ciutat.

• A data 19 d’abril de 2020, el President del Govern de l’Estat, Pedro Sánchez, ha instat els presidents autonòmics a reforçar la xarxa sanitària d’atenció primària, que tindrà un paper cabdal en el procés de desescalada de les mesures de confinament pel COVID-19.

• Esplugues en Comú Podem té com una proposta prioritària la construcció del tercer CAP a Esplugues de Llobregat. 

• Entenem que qualsevol reorganització del sistema de salut ha de posar en valor les tasques de PREVENCIÓ, DIAGNÒSTIC PRECOÇ, TRACTAMENT, ACOMPANYAMENT, ATENCIÓ PEDIÀTRICA, que realitzen els CAPs.

Per totes aquestes consideracions, el Grup Municipal Esplugues en Comú Podem formula el següent PREC:

1. Se’ns informi de totes les gestions realitzades davant el CATSalut per tal de recuperar l’activitat assistencial plena del CAP Lluís Millet.

2. Tenir coneixement de la posició de l’equip de govern i de la resta de Grups municipals en relació a aquest tema.

Els companys d’ERC es van enfadar amb el nostre prec i van mantenir una posició bastant desagradable, es veu no accepten bé les crítiques sobre la mala gestió del govern de la Generalitat d’aquesta crisi. Els altres grups estaven d’acord amb què l’atenció primària és molt important i cal que recuperi la normalitat al més aviat possible.

El nostre regidor Jordi Pérez Pineda va presentar tres preguntes en relació a les obres del col·lector de Can Cervera, en relació a possibles retards en la incorporació de persones en relació al  Banc d’aliments i també sobre el retard de algunes respostes per part dels serveis socials.

El govern municipal informa que les obres del col·lector s’han reprès i estaran acabades en un màxim de 15 dies. El banc d’aliments reparteix un cop per setmana i que com a conseqüència de la crisi atén ara 162 persones més. Pel que fa als expedients de serveis socials es resolen més ràpidament i són excepcionals els qui superen la setmana.

El regidor de Ciutadans o es va equivocar o va mentir quan va afirmar que el govern de la Generalitat governa gràcies al nostre suport. Suposem que es va equivocar però un error tan greu no és admissible en un representant polític.

La regidora d’ERC Marta Alarcón pregunta sobre la subvenció a les entitats.

El Ple va durar exactament 1 hora 22 minuts.

Arran de la Covid-19 el departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha tancat 46 CAP i 462 consultoris locals i un d’ells és l’Equip d’Atenció primària Lluís Millet d’Esplugues de Llobregat. A Esplugues estem reclamant un tercer CAP perquè els dos que tenim, un d’ells el de la Bòbila, compartit amb l’Hospitalet, estan molt saturats. I ara resulta que en situació d’emergència sanitària se’n tanca un. Per això el grup municipal d’Esplugues En Comú Podem proposarà que el Ple que es realitzarà telemàticament el proper 22 d’abril es manifesti amb contra el tancament i en demani l’obertura.

L’atenció primària és la porta d’entrada a la sanitat pública. És la més propera a les persones, és la sanitat de proximitat, la que detecta la malaltia, i la que realitza el seguiment. Actua com a baula de prevenció (vacunacions…) i de promoció (campanyes d’informació…), i és la que s’ocupa en directe de la salut o la mala salut de la comunitat. En aquest moments, el paper de l’atenció primària és crucial per a la detecció dels símptomes i la malaltia a fi d’evitar l’expansió de la pandèmia.

Per això el tancament de Centre d’atenció primària no és una bona idea diu la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària, que afirma que és en aquests centre on es detecta una gran part dels pacients de Covid-19, molts dels quals no empitjores i eviten arribar als hospitals, a més d’ocupar-se de les residències de gent gran més properes.

També l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya critica el “greu error” de clausurar centres i creu que el suport als hospitals de campanya no s’ha de fer en detriment dels CAP sinó que són àmbits complementaris. Una metgessa de família del CAP de Centelles denuncia que “estem deixant la població desatesa” i afegeix “no podem fer atenció als pacients de la comunitat, no podem ajudar en les residències que estàvem anant, haurem de deixar-ho tot i anar a atendre els pacients que surtin d’alta de l’hospital. Ens estan militaritzant”.

Col·lectius com la Marea Blanca de Catalunya o Rebel·lió Atenció Primària porten dies també denunciant la voluntat del departament de Salut de tancar els CAP.