El nostre grup municipal continua la feina que va iniciar ICV sobre les caixes niu. CENS TARDOR HIVERN 2018-19.

2020 CENS CAIXES NIU 2019-2020 (pdf)

Aquest és el document en pdf amb fotos, el programa no es permet inserir les fotos en el text de l’entrada

CENS CAIXES NIU TARDOR-HIVERN 2018-19

El dissabte 11 de gener del 2020 es va procedir a efectuar el control, neteja i reparació de les caixes niu instal·lades a Esplugues durant la tardor de 2016.

L’equip va estar format per el Mariano Sanabria, la Estefania Zafra, la Glòria Martín, Santi Campo, Jordi Perez i Jordi Mateu.

Cal destacar la participació de la Imma i de l’Ada que per primer cop es van unir al grup. Esperem que les seves incorporacions al grup sigui preludi de mes arribades de sang jove amb inquietuds ornitològiques i conservacionistes. Benvingudes.

El procés iniciat ja fa quatre anys continua una línia ascendent. Enguany s’han hagut d’efectuar petites tasques de manteniment, com ara substituir el filferro d’ancoratge de les caixes al penjador, pel normal desgast degut a la intempèrie.

De sis possibles ocupacions detectades el 2017 -de les quals només tres eren segures- es va passar l’any passat a vuit ocupacions segures, xifra que enguany s’ha incrementat fins arribar a la dotzena de caixes ocupades. Set de les quals son primera ocupació.

Enguany hem detectat un menor ús de materials d’origen plàstic en la construcció del niu, tot i que pensem que es més degut a la casualitat que a altra cosa. Com sempre, el Pardal xarrec (Passer montanus) és el que més empra aquesta mena de materials artificials. Preocupa especialment la troballa als nius de filatures d’origen sintètic procedents de peces de roba. L’ús d’aquests materials en la construcció dels nius pot provocar lesions molt greus i fins i tot la mort als polls.

Per últim constatem la pèrdua enguany d’una única caixa, al parc dels Torrents. La 1930, que estava situada en un lledoner que també ha desaparegut a causa probablement de la seva caiguda per causes no determinades. Com que les actuacions en els parcs públics corresponen a l’Ajuntament, cal pensar que la retirada de l’arbre – y fora bo saber si també de la caixa niu- va anar a càrrec de la Brigada Municipal. Si fos així, cal reclamar la devolució.

A destacar l’increment en la presencia del Pardal xarrec (8 nius) que referma la tendència a l’alça d’aquesta espècie a Esplugues, la mes amenaçada de la família dels gorrions i que mes efectius a perdut al llarg de la darrera dècada a la península ibèrica, una encoratjadora situació en la que també hi te molt a veure l’abandó de l’ús del Glyfosfat com a herbicida als carrers de la nostra ciutat, la qual cosa posa a disposició dels ocells granívors mes aliment alhora que el control d’aquets vegetals oportunistes es produeix de manera mes natural i innòcua per a la població.

Resulta remarcable constatar per primer cop la nidificació segura de la Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus) a les caixes niu d’Esplugues, a banda d’altres tres nidificacions atribuïbles a insectívors del gènere Parus, sense identificar però. El fet resulta important, ja que consolida la ocupació documentada de caixes niu a Esplugues del Llobregat per part d’insectívors.

Ocupació

La evolució de la ocupació de caixes es la esperable, amb un notable increment de primeres ocupacions coincident amb la maduresa sexual de les primeres generacions nascudes gràcies a la iniciativa d’apadrinament.

No obstant, enguany s’han produït absències destacables en caixes que havien estat ocupades anteriorment. En alguns casos l’abandó de la caixa respon a actituds poc cíviques, com per exemple la de la caixa de la plaça Gandhi que l’any 2018 va ser ocupada per mallerengues i enguany, sembla ser a causa d’un episodi en què canalla xutava una pilota contra la caixa, no. Cal treballar des de tots els estaments, polítics i ciutadans, per tal de crear un corrent favorable a la valoració de l’entorn urbà com a be col·lectiu que aïlli els comportaments incivilitzats. Cal fer mes proselitisme.

En altres indrets no s’ha iniciat la nidificació per causes diverses, en alguns casos vinculades a la manca de maduresa dels arbres o a usos ciutadans incompatibles. Resulta incomprensible la manca d’ocupació a la part alta del Parc dels Torrents, tot i ser una zona molt favorable. Fins i tot les dues caixes de la rotonda sota el pont d’Esplugues que s’havien ocupat cada any fins ara, enguany han quedat buides. Aquesta absència podria estar vinculada a activitats poc cíviques -“botellons”- que es produeixen, ja que de nit el parc no està vigilat i és perfectament accessible. No obstant això, la caixa apadrinada pel CEIP Isidre Martí enguany ha estat ocupada per Mallerenga carbonera (Parus major) per primer cop des de la seva col·locació.

Altres indrets sense ocupació fins ara s’han per fi estrenat, com per exemple carrer del Carme o el Parc de la Solidaritat, confirmant la nostra sospita que tot es qüestió de que l’arbrat vagi assolint maduresa i plenitud.

El Parc de Can Vidalet continua progressant de manera esplèndida, malgrat el greu problema d’invasores al·lòctones que representa la colònia de Cotorreta argentina (Myopsitta monachus) a la que ens hem preferit en altres ocasions. Si l’any passat vam poder constatar nidificació per primer cop a la caixa número 1.672 (Pardal xarrec Passer montanus), que enguany ha repetit. Aquesta temporada han estat ocupades a mes les caixes 1683, 1830, i 1598, totes elles per Pardal xarrec.

Per últim val a dir que en alguns casos, les caixes estaven ocupades per insectes de diverses espècies, que les utilitzen com a refugis per a la hivernada. La instal·lació “hotels d’insectes” en els parc públics d’Esplugues com ja es fa en nombrosos municipis arreu -ho hem dit moltes vegades- seria desitjable i altament eficaç per a la preservació d’invertebrats necessaris per a l’equilibri de l’ecosistema urbà.

Els efectes de la tempesta Glòria

Al cap de pocs dies d’haver realitzat la neteja i control de les caixes niu, el 22 de gener descarregava la seva fúria sobre la costa mediterrània de la península l’anomenada “tempesta Glòria”, un fenomen meteorològic extrem que va causar seriosos danys arreu i en el cas d’Esplugues, la caiguda de nombrosos arbres.

De les 35 caixes existents actualment (inicialment el 2016 n’eren 45) es té constància de que 9 no han sofert danys (comprovació ocular de Jordi Mateu). Son les número 1682, sense número, 1707, 1972, 1974, 1594, 1608, 1676, y 1604. Aquesta darrera -situada a la rotonda del Tram davant de l’Ajuntament- però presenta el problema de que ha estat desplaçada al llarg de la branca on es situava, i actualment queda amb la boca del niu encastada contra el tronc del pi on està col·locada fent impossible la entrada de cap ocell. Donat que estem força avançats en la temporada de cria es probable que aquesta caixa s’hagi perdut per a la reproducció enguany.

També al parc de l’edifici Simbol la caixa número 1676 ha mudat de lloc, ja que algú va decidir tallar la branca on estava col·locada (que no havia patit cap mena de dany) i recol·locar la caixa a més del doble d’alçada. D’aquesta manera, a mes de dificultar la ocupació per al tipus d’ocells que es pretén atraure, s’impossibilita realitzar les tasques de neteja i control en el futur.

També es dona la circumstància de que una nova incorporació enguany al Parc de la Solidaritat -la caixa número 1619, apadrinada per l’Ada- no va poder aguantar els embats de la tempesta, i va caure juntament amb l’arbre on estava col·locada. Un autèntic rècord de brevetat, ja que només va estar col·locada 10 dies. Va ser recollida per la Glòria Martín, i actualment espera un voluntari que pugui recol·locar-la i geolocalitzar-la de nou.

A l’hora d’escriure aquest informe, de la resta de caixes col·locades en altres zones de la ciutat ningú no ha informat de en quin estat es troben.

Conclusions

Tal i com expressàvem al inici, pensem que els resultats son cada cop mes encoratjadors, no tan sols per l’increment de ocupacions -tot i la disminució en el nombre de caixes “actives”- sinó pel fet que vam constatar per primer cop la col·locació al Parc de la Solidaritat de noves caixes per part de la iniciativa ciutadana de manera totalment espontània.

Aquestes accions, mes enllà del resultat final, ens parlen d’un important canvi de sensibilitats assolit al llarg d’aquests quatre anys. A Esplugues hem passat de les desaparicions de caixes a veure com ciutadans anònims s’afegeixen a la iniciativa de proporcionar llocs de nidificació a la avifauna urbana, i això constitueix un èxit clamorós en el reconeixement que sense biodiversitat no hi pot haver qualitat de vida als nuclis urbans, i un canvi de mentalitat importantíssim.

A la part menys positiva -tot i les valuoses incorporacions d’enguany a l’equip de seguiment i control- es situa la continuada manca de la necessària massa crítica de col·laboradors disposats, que permeti tant afrontar un seguiment més continuat i acurat no només limitat a la neteja anual de caixes, com una expansió del projecte a barris molt propicis, propers a la zona d’influència del Parc de Collserola, Finestrelles y Ciutat Diagonal, i l’imprescindible relleu dels qui ara participen però que de cap manera es poden convertir en imprescindibles per evitar la mort del projecte.

En aquest sentit seria un excel·lent símptoma de que el projecte que va néixer en el sí de ICV tindrà continuïtat en el temps veure la incorporació de sang nova, disposada a fer seu l’objectiu d’una ciutat mes ecològica, també fent créixer en el temps i en l’espai aquest projecte.

Esplugues, febrer 2020

Al ple del 19 de febrer PP i PSC voten en contra de la moció d’Esplugues en Comú Podem a favor d’uns pressupostos més socials a Catalunya i per la millora del finançament local.

L’argument que van utilitzar no pot ser més peregrí, diuen que no és un tema local. S’entén que la dreta reaccionària no vulgui uns pressupostos socials però que no els vulgui el PSC només s’explica per un atac de gelosia ja que ells no han sigut capaços de pactar-los. Ja van fer el ridícul a Esplugues no votant contra la llei Aragonès i pocs dies després els seus correligionaris del parlament els van esmenar la plana.
Sostenir que l’augment important de despeses en educació i sanitat, quan tenim dèficits importants en aquests camps i que es poden començar a resoldre amb aquests pressupostos, no sembla un argument raonable.
Que el govern local abusi de la majoria absoluta actuant amb renovada prepotència i no tingui cap sensibilitat per les propostes d’Esplugues en Comú Podem quan governem junts a l’ajuntament de Barcelona i al govern d’Espanya, no és bo per la gent d’Esplugues. i més si tenim en compte que ajuntaments com el de l’Hospitalet hi van votar a favor.

De la Comissió Informativa de Territori i sostenibilitat el nostre grup va votar a favor de la modificació del PGM per millorar la circulació a la confluència dels carrers Sant Jordi, Verge de Guadalupe i Ronda de Dalt. Ens vam abstenir en el referent a la modificació del PGM de Serra del Montsec perquè ens hauria agradat que s’hagués aprofitar per fer també habitatge públic. I, finalment, vam votar en contra a la pròrroga del contracte del servei de neteja dels habitatges municipals perquè nosaltres estem en contra de la privatització d’aquest servei i volem que sigui gestionant per l’ajuntament perquè això milloraria les condicions sociolaborals i la inclusió de col·lectius amb risc d’exclusió social i també les condicions mediambientals.

De la COMISSIÓ INFORMATIVA DE SERVEIS GENERALS I GOVERN OBERT el govern municipal informa de la situació de la morositat i de l’estat de compliment del pressupost del 2019.

De la COMISSIÓ INFORMATIVA DE DRETS SOCIALS, CIVILS I CIUTADANIA s’aprova per unanimitat l’addenda al conveni signat el 20 de novembre de 2019 entre la Fundació Privada Hàbitat3 tercer sector social en l’àmbit de les polítiques, programes socials i foment de la cessió dels habitatges i l’Ajuntament que suposa la incorporació d’un nou habitatge als tres que gestiona Hàbitat3. També s’actualitzen els imports que reben les escoles bressol La Mainada i Montserrat.

Pel que fa a les MOCIONS, la del nostre grup, com ja hem comentat abans es va rebutjar amb els vots en contra de PP i PSC, l’abstenció de ciutadans i el vot favorable del nostre grup i d’ERC. La moció d’ERC sobre el racisme va quedar sobre la taula per treballar-la millor i la del PSC en defensa de la concertació territorial i de l’ocupació s’ha aprovat noés amb el vot en contra d’ERC.

Pel que fa a les preguntes de la ciutadania us fem un petit resum. José Fernández es va queixar que dimecres, el dia del mercadillo, els cotxes baixen en contra direcció pel carrer Lleialtat i, tot i les queixes, l’ajuntament és incapaç de resoldre el problema. Julián Carrasco, en nom de la PAH, comenta que encara no s’ha creat la Taula de l’habitatge local que es va aprovar la legislatura passada. Jordi Raventós que passen els anys i no es compleix el compromís dels horts urbans. Ricard Oliveres es queixa del mal estat de les voreres del carrer Professor Barraquer de Finestrelles i del problema que tenen els dissabtes de mercadillo els veïns per accedir i sortir dels pàrquings ja que els paradistes i fins i tot la guàrdia urbana pensen que el carrer està tot el matí tallat quan en realitat només ho ha d’estar en el moment de muntar i desmuntar les parades. Teresa Carbonell es queixa que encara no s’ha aplicat l’acord de crear espais per als grafitis i recorda al Marcos i, per extensió a la resta del consistori, que la ciutadania que assisteix al ple no són públic sinó ciutadans conscients. Neus Oró, després d’alguns mesos sense assistir al ple, es felicita per les millores de confortabilitat de la sala de plens es felicita per l’augment de temps per creuar la carretera de Cornellà per als vianants en els semàfors, es queixa de l’estat d’una de les voreres de la carretera a l’alçada del Pont d’Esplugues i pregunta sobre l’estat de les caixes noi després de la tempesta. Jordi Figueres critica la pregunta de la ciutadania en relació a la suposada incompatibilitat entre el fet que la regidora Marta Alarcón sigui alhora presidenta de l’Avenç Centre Cultural i regidora, es queixa també del poc interès dels membres del consistori per l’Avenç i altres entitats. Joan Franco pregunta quantes sancions s’han posat en relació als patinets no compleixen la normativa un cop ha estat aprovada. Joana Pla manifesta el seu orgull de viure a Can Vidalet o està molt contenta amb el regidors de barri que hi ha hagut i de l’actual.

Si no vau poder assistir al ple també el podeu seguir íntegrament al youtube.

ORDRE DEL DIA

1. Aprovació, si escau, de l’acta número 2/20, corresponent a la sessió ordinària de data 15 de gener de 2020.
2. Informacions de l’Alcaldia.

COMISSIÓ INFORMATIVA DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT

3.Dictamen que proposa l’aprovació inicial de la Modificació puntual del Pla General Metropolità del carrer Serra del Montsec, núm. 23-27.
4. Dictamen que proposa l’aprovació inicial de la Modificació puntual del Pla General Metropolità a l’àmbit de confluència dels carrers Sant Jordi, Verge de Guadalupe i Ronda de Dalt.
5. Dictamen que proposa l’aprovació de la pròrroga del contracte del servei de neteja de les dependències municipals.

COMISSIÓ INFORMATIVA DE SERVEIS GENERALS I GOVERN OBERT

6. Dictamen que dona compte del compliment de la normativa sobre morositat corresponent al quart trimestre de 2019.
7. Dictamen que dona compte del compliment del període mitjà de pagament a proveïdors corresponent al quart trimestre de 2019.
8. Dictamen que dona compte de l’estat d’execució del Pressupost Municipal de l’exercici econòmic de 2019, a data 31 de desembre de 2019.

COMISSIÓ INFORMATIVA DE DRETS SOCIALS, CIVILS I CIUTADANIA

9. Dictamen que proposa l’aprovació de l’addenda al conveni signat entre Habitat3 i l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, per a la incorporació d’un nou habitatge.
10. Dictamen que proposa l’aprovació del dictamen en relació a l’actualització dels imports del contracte de concessió de serveis de l’Escola Bressol La Mainada.
11. Dictamen que proposa l’aprovació del dictamen en relació a l’actualització dels imports del contracte de concessió de serveis de l’Escola Bressol Montserrat.

MOCIONS

12. Moció 2/20 del Grup Municipal Esplugues En Comú Podem per garantir uns pressupostos més socials a Catalunya i per millorar el finançament dels ens locals.
13. Moció 3/20 del Grup Municipal Republicà, en nom del Jovent Republicà d’Esplugues, per declarar Esplugues de Llobregat com a ciutat lliure de racisme.
14. Moció 4/20 del Grup Municipal del PSC en defensa de la concertació territorial i de l’ocupació.

PRECS I PREGUNTES

Uns dies després que els partits representats al ple impedissin l’aprovació de la nostra moció contra la “llei Aragonès”, els seus partits al Parlament tomben la llei.

Al Ple ordinari del 15 de gener el Grup Municipal d’Esplugues en Comú Podem sobre la Llei de contractes de serveis a les persones, l’anomenada “Llei Aragonès”. No es va aprovar perquè ERC va votar en contra i els altres grups es van abstenir. Curiosament aquests mateixos partits que es van abstenir a Esplugues van votar en contra de la llei al Parlament. Cs, PSC, PP, CUP i Comuns han evitat, des de la Comissió d’Economia i Hisenda del Parlament, que prosperés aquesta llei de contractes de serveis a les persones.

Deien que l’objectiu era el de “millorar” l’estatal (sept 2017) i adaptar les Directives Europees 23 i 24/14. De fet, cap de les dues coses era certa: ni millora, ni transposa, ni feia cap falta. Ben al contrari, desenvolupa els objectius i mètodes per tal d’externalitzar la gestió de “serveis a les persones”. Eufemisme fàcil d’aclarir: externalitzar —fora del sistema públic— serveis a les persones —serveis públics— per contractar a empreses privades —amb caràcter “onerós”— significa privatitzar.

El vot dels Comuns ha estat decisiu per tombar una llei que va néixer morta per no escoltar a la majoria dels agents socials, sindicats i entitats del sector, i a la qual tota l’oposició en bloc va votar en contra. Hauran d’aprendre a respectar la ciutadania empoderada i els moviments socials i marees.

Gràcies a totes les que hem estat mesos en la lluita!

Gràcies a tots els col·lectius mobilitzats en contra de la “Llei Aragonés”.

Necessitem lleis que ens blindin de l’ofensiva neoliberal que mercantilitza els serveis públics i de les privatitzacions que hem patit en els últims anys. El futur Govern, que esperem que sigui aviat, haurà d’aprendre dels errors i defensar el model de serveis públics universals que realment volem!

Seguim endavant en la defensa dels serveis públics!, perquè L’única lluita que es perd és la que s’abandona!

El ple del 15 de gener es pronuncia en contra de la supressió del jutjat contra la violència de gènere d’Esplugues i no aprova la nostra moció contra la llei Aragonès.

El Ple del 15 de gener es va iniciar amb la declaració institucional contra la supressió dels jutjats de violència contra les dones, pel que fa a Esplugues de Llobregat el nostre jutjat es traslladaria a Sant Feliu de Llobregat que centralitzaria tots els de la comarca. El que en principi havia de ser una moció unitària va esdevenir una declaració institucional per donar-li més projecció. Una altra aspecte destacat és que la nostra moció contra la llei de contractes de serveis a les persones, l’anomenada “Llei Aragonès” no es va aprovar perquè el partit socialista es va abstenir i ERC va votar en contra.

No acceptem la supressió del jutjat d’Esplugues de Llobregat contra la violència de gènere i el seu trasllat a Sant Feliu de Llobregat perquè entenem que l’atenció de proximitat és molt més efectiva tal com es va aprovar la Llei orgànica 1/04 de Mesures de prevenció contra la violència de gènere. Aquesta concentració entre d’altres municipis afecta a El Prat on es va produir el darrer dels 55 assassinats del 2019 i Esplugues on es va produir el primer del 2020. Com diu el text:“Davant d’una situació com l’actual, els jutjats de Violència de Gènere no poden desaparèixer de la proximitat de les dones que més ho necessiten i menys, en un territori que té el trist rècord ràtios baixes d’ordres d’allunyament. El nou model no té en compte conseqüències negatives per aquelles dones en situació de vulnerabilitat i que en molts casos decideixen retirar la denúncia per la por i el terror al qual es veuen sotmeses diàriament pel seus agressors”.

Pel que fa a la llei Aragonès, tal com diu la nostra moció no blinda la qualitat del servei davant les rebaixes de preu, ni davant les ofertes desproporcionades. També obre la porta a fórmules de repagament, és molt poc exigent en l’establiment dels criteris de valoració de la responsabilitat social dels licitadors i pel que fa a les clàusules d’incompliment dels contractes. Finalment, tampoc clarifica el paper de les entitats d’iniciativa social i no deixa clar que els serveis a les persones es prestaran prioritàriament de forma directa. ERC, els pares de la proposta, van votar en contra i la dreta va ser coherent amb la seva mentalitat privatitzadora i es van abstenir. Més sorprenent resulta l’abstenció del partit socialista. (al final del text trobareu la moció íntegra).

Es va aprovar per unanimitat el Pla local Jove que incorpora 100 accions, 23 de les quals són de nova incorporació i 8 són definides com ‘accions estrella’ per la seva complexitat, ambició i impacte en els joves. Esperem que aquesta vegada el pla no es guardi en un calaix i no tingui cap eficàcia pràctica. En tot cas ens comprometem a estar vigilants perquè realment s’apliqui i exigirem avaluacions periòdiques de l’avanç en el seu seu compliment.

Es va fer l’aprovació definitiva de l’ordenança de la Zona de Baixes emissions. Tal com va dir el nostre portaveu Jordi Pérez Pineda “la Zona de Baixes Emissions és una mesura de caràcter ecològic i sostenibilitat que hem d’implementar des d’ara i en el futur per protegir la salut de les persones. No ens estranya que la dreta s’hagi abstingut perquè és públic i notori el seu poc interès pels temes mediambientals i això quan no adopten posicions negacionistes o que minimitzen el canvi climàtic. Més estranya és el voto en contra d’ERC quan han votat a favor a d’altres municipis i la mesura estava inclosa en el seu programa electoral. Hem de tenir present que la contaminació mata, que tenir un cotxe contaminant no és un dret com sí que ho és tenir un salari digne i respirar un aire saludable.

Moció del Grup municipal d’Esplugues en Comú Podem sobre la llei de contractes de serveis a les persones. “Llei Aragonès”

Les Directives europees i la nova llei de contractes del sector públic estatal permeten regular la contractació pública i en concret els serveis a les persones de manera que es prioritzi la qualitat sobre el preu i amb garanties socials, ambientals i laborals per la prestació dels serveis.

És la base sobre la que el Govern impulsa l’anomenada “Llei Aragonès”

La Directiva 2014/24UE del Parlament Europeu i del Consell de 26 de febrer de 2014 sobre contractació pública fixa que “cap disposició de la present Directiva obliga els Estats membres a subcontractar o externalitzar la prestació de serveis que vulguin prestar ells mateixos o a organitzar-los d’altra manera que no sigui mitjançant contractes públics en el sentit de la present directiva”.

L’àmbit d’aplicació del projecte de llei és ampli i divers, afecta a la prestació de serveis sanitaris, socials i educatius molt diversos: casals infantils i de joves, assistència a la gent gran, menjadors escolars, hospitals de dia, serveis d’urgències, serveis d’ajuda a domicili, escoles bressol… entre molts d’altres.

En la seva actual formulació, aquesta llei, en el marc de la política de la Generalitat, no blinda la qualitat del servei davant les rebaixes de preu, ni davant les ofertes desproporcionades (estableix que el criteri del preu pot determinar el 40% de la puntuació). Obre la porta a fórmules de repagament. És molt poc exigent en l’establiment dels criteris de valoració de la responsabilitat social dels licitadors. És poc exigent pel que fa a les clàusules d’incompliment dels contractes.

Tampoc clarifica el paper de les entitats d’iniciativa social i no deixa clar que els serveis a les persones es prestaran prioritàriament de forma directa.

Si aquests aspectes no es blinden, la “llei Aragonès”, pot esdevenir un instrument per a l’extensió i mercantilització de la prestació o privatització de serveis públics, per exemple, en àmbits com l’educació infantil, els serveis d’ocupació o els serveis sanitaris, entre altres.

Així, i vistes les experiències de privatització que hem patit al nostre país, abans de regular aquest procediment, cal clarificar el model de gestió, per a blindar els serveis públics, posar límits a l’externalització i la mercantilització en la prestació de serveis i clarificar el paper de la iniciativa social, de les entitats socials sense ànim de lucre en la prestació de serveis.

I –com han fet altres comunitats autònomes- cal prèviament un legislació que clarifiqui el paper de la concertació social, de la prestació de serveis per entitats sense afany de lucre.

Per tot això, el Grup municipal d’Esplugues en Comú Podem proposa al Ple l’adopció dels seguents

Acords:

Rebutjar l’actual plantetjament del projecte de llei de contractes de serveis a les persones.
Manifestar que els serveis d’atenció a les persones s’haurien de prestar, prioritàriament, de forma directa per les administracions competents.
Instar a aturar la tramitació del projecte de llei de contractes de serveis a les persones, mentre no es clarifiqui formalment quiné s el model de gestió que ha de millorar i fer sostenibles aquests tipus de serveis al nostre país.
Exigir al Govern de la Generalitat que creï i presenti eines legislatives i reglamentàries per a blindar la priorització de la prestació directa per part de les administracions públiques dels serveis a les persones i per a regular de forma clara i transparent les fòrmules no contractuals via convenis o concertació amb l’economia social i el tercer sector.
Demanar al Govern de la Generalitat que, un cop clarificada aquesta priorització de la gestió directa i de la concertació, reprengui la tramitació parlamentària d’una regulació de la via contractual, que ha de servir per a garantir que qualsevol contractació pública de serveis a les persones respondrà als criteris de qualitat del servei com a garantía de drets de la ciutadania, condicions laborals dignes, justicia de gènere i sostenibilitat del medi ambiental.
Traslladar els presents acord al Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, als grups polítics del Parlament de Catalunya, als sindicats de CCOO i UGT, a la taula d’Entitats del tercer Sector Social de Catalunya, Marea Blanca de Catalunya, FaPaC, CONFAVC, Plataforma Aturem la Llei Aragonès i a les entitats municipalistes de Catalunya.

Jordi Pérez Pineda Dolores Castro Leiva. Portaveu del Grup Municipal Regidora del Grup Municipal. Esplugues en Comú Podem Esplugues en Comú Podem

ORDRE DEL DIA
1. Aprovació, si escau, de les actes núm. 18/19 i 1/20, corresponents a la sessió ordinària de data 18 de desembre de 2019 i a la sessió extraordinària i urgent de data 7 de gener de 2020.
2. Informacions de l’Alcaldia.

COMISSIÓ INFORMATIVA DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT
3. Dictamen que proposa l’aprovació definitiva de l’Ordenança reguladora de la restricció de la circulació de determinats vehicles al sector situat dins de l’àmbit de les Rondes de Barcelona.

COMISSIÓ INFORMATIVA DE SERVEIS GENERALS I GOVERN OBERT
4. Dictamen que proposa la determinació del número, característiques i retribucions del personal eventual de la Corporació.

COMISSIÓ INFORMATIVA DE DRETS SOCIALS, CIVILS I CIUTADANIA
5.Dictamen que proposa l’aprovació del Pla Local de Joventut 2019-2022.

MOCIONS
6. Moció 1/20 del Grup Municipal Esplugues En Comú Podem sobre la Llei de contractes de serveis a les persones, “Llei Aragonès”.

PRECS I PREGUNTES

Versió íntegra del ple al Youtube

Esplugues es mobilitza contra la mort d’una dona i la seva filla en el primer cas de violència de gènere de l’any i l’ajuntament aprova en un ple extraordinar (7 de gener) una declaració institucional de condemna.

Esplugues plora i està de dol. El dia 6 de gener, la nostra ciutat es va llevar amb la brutal notícia de l’assassinat de la Mònica, de 28 anys, i de la seva filla de 3 anys. Són les dues primeres víctimes de la violència masclista d’aquest any a Espanya.

Només fer-se pública la notícia Esplugues En Comú Podem va emetre un comunicat que deia el següent:

“Avui ens hem llevat amb la pitjor de les notícies: A Esplugues de Llobregat el masclisme ha assassinat a Mónica i la seva filla.

Esplugues en Comú Podem manifesta el dolor i la indignació per aquest fet i expressa el suport i acompanyament a tota la família.

Cal continuar treballant-hi: Hem de desplegar un Pla d’abordatge amb serveis per a la prevenció, la detecció, l’atenció i la formació.

Ens sumem a la declaració institucional de tres dies de dol i a la convocatòria de concentració aquest matí a les 12.30 hores a la porta de l’Ajuntament.

Ni un pas enrere contra la violència masclista!!!”

El dia de reis a les 12.30 vam participar amb centenars d’espluguins i espluguines a la concentració que es va fer davant de l’ajuntament on es van guardar 5 minuts de silenci i ens van convocar a un ple extraordinari pel dia 7 en el qual els grups municipals de l’Ajuntament d’Esplugues van consensuar la següent declaració, que va ser llegida per l’alcaldessa, Pilar Díaz.

“Esplugues avui plora i està de dol. Ahir, dia 6 de gener, la nostra ciutat, Esplugues, es va llevar amb la brutal notícia de l’assassinat de la Mònica, de 28 anys, i de la seva filla de 3 anys. Són les dues primeres víctimes de la violència masclista d’aquest any a Espanya. Però no acceptem que l’1 de gener el comptador es posés a zero. Desgraciadament, les nostres veïnes se sumen a una llarga llista de dones assassinades pel simple fet de ser dones, i de fills i filles executades per infligir dolor a les seves mares.

La Mònica i la petita no són un número més d’una llarga llista, com la Flori i com la resta de víctimes d’aquest terrorisme criminal. Eren una dona i una nena amb tantes coses per fer, tantes coses per somiar, tantes coses per gaudir, tantes coses per compartir… Amb uns pares, amb uns avis, amb una família, amb amigues, amb companys, amb unes mestres, amb uns veïns, amb gent que les estimava. Ens les han arrabassat i no hi ha reparació possible.

Els assassins masclistes arrabassen vides i destrossen famílies. La família directa, la família educativa, les amistats, el veïnat. L’horror i la barbàrie ahir van colpejar la Mònica i la seva petita, fins a assassinar-les.

Avui, a la Casa de la Vila, la casa del poble, els 21 regidors i regidores únicament pretenem ser altaveu del conjunt de la ciutadania d’Esplugues, i expressar en veu alta el desconsol, la tristesa, la ràbia, la indignació i el rebuig que tots i totes sentim davant aquest doble crim. Els espluguins i espluguines volem plorar amb la seva família i els hi volem transmetre el nostre acompanyament, el nostre escalf i el nostre suport. Tota Esplugues, cadascú de nosaltres, cadascuna de nosaltres, vol romandre al vostre costat en aquests moments de desconsol, tan durs i tan amargs. Malauradament sabem que res ja no tornarà a ser igual.

Avui tots i totes compartim el sentiment de commoció, el dolor i la tristesa més profunda. Volem dir prou, prou i prou. Avui cridem i repetim “ni una més ni una menys”. Ens volem vives.

Diem prou, i volem refermar el nostre compromís en la lluita contra la xacra de la violència masclista, que, com es confirma repetidament, no entén de nacionalitats, religions, edats, nivell cultural o situació econòmica.

En els últims anys s’han produït avenços significatius en el foment de la igualtat entre dones i homes, però aquesta violència estructural segueix impregnant la nostra societat i contamina unes relacions que, de forma natural, s’haurien de desenvolupar en un marc d’igualtat.

És primordial reconèixer aquesta violència i desemmascarar-la. Les institucions i la ciutadania hem de fer front comú per generar un marc de respecte que garanteixi la seguretat de totes les dones, així com la dels seus fills i filles. Des d’aquí, fem una crida a favor de la tolerància zero cap a qualsevol discurs que intenti invisibilitzar i banalitzar la gravetat de la violència masclista i cap a qualsevol actitud violenta –verbal, psicològica, ambiental, econòmica, física– vers les dones pel sol fet de ser dones. La discriminació per raó de gènere, que mai no s’hauria de normalitzar, és una llavor que amenaça la nostra societat.

Fem també una crida a les dones perquè demanin l’ajut necessari davant qualsevol indici de perill. No hi ha cap circumstància que justifiqui la violència masclista. Sapigueu que no en deixarem passar ni una. No dubteu que teniu tota la comunitat al vostre costat. No dubteu que acabarem amb els assassins masclistes.

Esplugues diu no a les violències masclistes, Esplugues diu no a les desigualtats, Esplugues diu ni una menys! Ens volem lliures i vives!!!

Per tant, a proposta de tots els grups municipals acordem:

Primer.- L’Ajuntament d’Esplugues condemna enèrgicament aquest feminicidi i infanticidi.

Segon .- Expressem el nostre condol, en nom de tota la ciutadania d’Esplugues de Llobregat.

Tercer.- Reafirmem el nostre rebuig a les violències masclistes i fem pública la nostra ferma voluntat de seguir aplicant mesures per eradicar-les.

Quart. – Atesa la gravetat dels fets ocorreguts al nostre municipi, acordem la personació, com acusació popular, en el procediment que es tramitarà davant l’ordre jurisdiccional penal.

Cinquè.- Facultem l’alcaldessa per a la signatura de tots aquells documents que siguin necessaris per a l’execució d’allò acordat a l’apartat anterior, tant pel que fa a la designació d’advocat/da i/o procurador/a com per a qualsevol altre tràmit vinculat al procediment judicial.

Sisè.- Donem trasllat d’aquests acords al Consell Municipal de les Dones d’Esplugues de Llobregat, al Consell de Dones del Baix Llobregat, a l’Àrea de Serveis d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, a l’Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya i al Ministerio de Igualdad.”

Una vegada més podem comprovar que el masclisme mata i exigim a les forces democràtiques que es desmarquin i no siguin còmplices del discurs masclista de l’extrema dreta que encara fa més difícil combatre la xacra de la violència de gènere.

Versió íntegra del ple al youtube

Al costat d’una gran persona com el Requena sempre hi ha una gran família

Divendres 22 de novembre a les 19 hores a la Biblioteca Pare Miquel d’Esplugues CCOO, Esplugues en Camú Podem amb la col·laboració de l’ajuntament vam fer un homenatge a la trajectòria personal, política i sindical del company Juan Requena.

Juan Requena, que va morir el passat mes de febrer de 2019, va ser un destacat dirigent sindical a l’empresa Corberó d’Esplugues, regidor pel PSUC al primer Ajuntament democràtic de la ciutat, secretari general de CCOO de Pensionistes i Jubilats durant molts anys i va participar a diferents moviments i plataformes socials de la ciutat i la comarca del Baix Llobregat. Des d’Esplugues En Comú Podem volem recordar que d’ença que vam començar a treballar el Requena va estar actiu com sempre en defensa del projecte.

L’acte el va presentar Joana Solsona, secretària general del Sindicat Intercomarcal de Pensionistes i Jubilats de CCOO del Baix Llobregat-Alt Penedès-Anoia-Garraf, comptarà amb la intervenció de Pilar Díaz, alcaldessa d’Esplugues i amb Lola Castro, regidora d’Esplugues En Comú-Podem a l’Ajuntament d’Esplugues, Josep Maria Romero, secretari general de CCOO del Baix Llobregat-Alt Penedès-Anoia-Garraf, i Javier Pacheco, secretari general de CCOO de Catalunya repassaran la seva trajectòria sindical.

Us reproduïm dues de les intervencions la de la Lola Castro i la del seu fill Javier Requena:

Estimat camarada i amic Juan Requena:

Som aquí, a la Biblioteca Pare Miquel d’Esplugues de Llobregat, la ciutat on vas viure, on vivim i on vaig tenir el gran privilegi de compartir amb tu amistat i militància política i sindical.

Ens hem aplegat moltes persones que t’estimem, familiars, amigues i amics,

Et trobem a faltar. T’hem trobat a faltar en aquesta convocatòria d’eleccions generals, fent d’apoderat d’En Comú Podem.

Vas venir a Catalunya l’any 1963, des d’el poble on vas néixer, Casas de Juan Núñez de la província d’Albacete. Vas començar a treballar a la Roca de Gavà i després a l’empresa Corberó d’Esplugues de Llobregat, fins el seu tancament l’any 2005. Molt aviat vas començar a participar a les reunions de CCOO a la parròquia La Almeda de Cornellà.

L’any 1974 vas ingressar al PSUC, sent un dels 7 regidors escollits a les primeres eleccions democràtiques de 1979. Nosaltres som hereves d’aquest fil roig, vert, violeta. No és per casualitat que les ciutats roges on guanyava el PSUC continuen sent bastions de les polítiques progressistes i dels ajuntaments del canvi.

L’any 1982 et vas afiliar al PCC, i des de llavors no vas deixar mai la teva militància comunista.

Amb l’Alonso, el camarada Antonio Reyes, l’Antonio Oya, vam fundar Esquerra Unida i Alternativa d’Esplugues l’any 1998.

Mai vas deixar de lluitar per la millora de les condicions de vida i pels drets de la nostra gent, de la gent més humil, dels treballadors i treballadores.

Orgullós sempre de la teva militància i de la teva responsabilitat en CCOO del Baix Llobregat.

Vam viure també moments difícils, de renúncies, però sempre amb la percepció de pertinença al mateix univers, al de la classe treballadora.

Al darrer temps, et vas incorporar i vas compartir l’aposta per construir Catalunya en Comú i Esplugues en Comú Podem. Sempre vas tenir molt clara la necessitat de la unitat de les esquerres.

Aquí ens trobem, les tevés companyes i companys d’aquest espai unitari que és la nostra aposta de futur. Ara, t’ofereixo amb orgull la meva representació com a regidora d’Esplugues en Comú Podem, amb el company Jordi Pérez.

Et trobem a faltar, Requena.

Sentim orgull de la nostra història, de la nostra ideologia, i és una gran satisfacció personal i política rendir-te homenatge.

Moltes gràcies a qui ho ha fet possible. Gràcies per compartir i participar-hi.

Crec que t’agradaria molt aquest trosset de poema de Labordeta:

“Somos
Como esos viejos arboles
batidos por el viento
que azota desde el mar.

Vamos
a echar nuevas raíces
por campos y veredas
para poder andar.

Tiempos
que traigan en su entraña
esa gran utopía
que es la fraternidad”.

Lola Castro

PARAULES DE JAVIER REQUENA EN EL HOMENAJE A SU PADRE

Papa, mientras escribo esto no sé si habrá venido mucha gente o poca. Como se suele decir, seguro que no son todos los que están, pero sí están todos los que son. Porque ahora nos damos cuenta que eres una persona muy conocida y en cada esquina nos hemos ido encontrando con alguien que tenía un buen recuerdo de ti. Como cuando fuimos al abogado para el tema de la herencia y él te conocía de los tiempos que empezasteis la lucha obrera; o hace escasos diez días cuando la asistenta social que vino a casa vio una foto tuya y dijo “a este hombre lo conozco; venía a las reuniones para el bienestar de la gent gran “. Tú siempre dejando tu granito de arena para una buena causa, fuera por los derechos de las y los trabajadores, de los pensionistas o de la gent gran. Y ahora estamos aquí para agradecerte toda la ayuda que prestaste desinteresadamente.

Por eso, en primer lugar, la familia Requena Raboso queremos daros las gracias a todas y todos los que habéis encontrado un hueco para este homenaje a nuestro pequeño gran guerrero, Juan Requena.

Muchas gracias a la alcaldía de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, en donde tantas veces se reunió y pataleó por lo que consideraba justo. Recuerdo una vez que os atrincherasteis en el ayuntamiento con una huelga de hambre y allí había más comida que en la cena de Navidad. Roncabas tan fuerte que no dejaste dormir a nadie. Aún se escuchan en casa tus ronquidos, que ahora me parecen una hermosa melodía. Otras veces os plantabais delante del ayuntamiento para protestar enérgicamente. Pero eran gritos del momento, porque luego te llevabas muy bien con todos. Al fin y al cabo, estabais en el mismo barco y discutíais por un barrio mejor, por un mundo más justo.

Muchas gracias a las y los compañeros de CCOO. Cada mañana tu jornada empezaba en la sede Cornellà de Llobregat, donde imagino aún está presente tu espíritu de luchador. En los últimos años hacías el amago de dejar tu cargo en primera línea de combate; pero la lucha te podía y al final regresabas con más fuerza. Cuánto tenemos que aprender la juventud de tu inagotable constancia por defender derechos como un puesto de trabajo digno o de vigilar por el colchón de las pensiones. Los libros de Historia suelen recordar únicamente a nombres supuestamente importantes. Pero yo pienso que la Historia la escriben hombres como tú, más o menos anónimos.

Gracias también a las y los compañeros de En Comú Podem, siglas del último partido en el que militabas. Antes fueron otras formaciones como el PSUC, el PCC, IU i Alternativa o Iniciativa Per Catalunya. Igual me olvido o me equivoco en alguno. Pero lo que nunca cambió fue tu dedicación a la clase obrera y tu empeño por la igualdad de oportunidades. Ya no te vas a dar más madrugones para pegar carteles ni veremos la ilusión cuando conseguíais un concejal o un diputado. No importa. Tu labor la siguen las y los compañeros de tu quinta y las nuevas generaciones.

Y gracias también a la biblioteca Pare Miquel d’Esplugues. Difícil imaginar un lugar más idóneo que una biblioteca para este homenaje; tú que sabías lo importante de tener una formación académica, aunque la letra escrita no era tu fuerte, sino el debate y la acción. Porque como muchos y muchas de tu generación, tuviste que elegir entre ir a la escuela o al campo. Había que comer y no estaba el asunto ni para una sopa de letras. Pues mira papa, hoy estás en la biblioteca dándonos la mejor de las lecciones. Como me río, y no me lo tengas en cuenta, cuando aparece por casa algún escrito tuyo, con tantas faltas de ortografía que a veces pienso que si de tanto comunismo, al final aprendiste a escribir en ruso.

Ay papa, qué año más entretenido que estamos viviendo. Franco por el aire, los aguiluchos volando alto, los partidos que no se ponen de acuerdo para gobernar…y en casa, pues superando todo lo que se nos presenta. A veces pensamos que te fuiste porque no habrías soportado tanta tensión en los hospitales. Pero la mama es dura como una piedra y está ganando la guerra. Se nota la buena forma que tiene, adquirida quizás de tantos paseos como hacíais juntos. La mama está cicatrizando las heridas de tanta cirugía. Pero la herida por tu ausencia…esa es más difícil.

Ella misma escribió tu epitafio: “Eres el amor de mi vida. Ahora te llevo en mi corazón”. Y así es. Más de medio siglo juntos y, aunque suene un poco ñoño, tan enamorados como el primer día; cuando la sedujiste con la romántica sentencia de “parece que nos apañamos bien tú y yo”. Amores de otros tiempos.

Mi madre es la otra cara de la dedicación a la política, la de una mujer que pasaba ciertos temores y algunos períodos sin su Juan, lleno de compromisos sindicales: como los viajes a Madrid, las reuniones clandestinas o los mamporrazos en las manifestaciones de los primeros tiempos.

Elegimos para tu lápida el centenario olmo que plantó tu abuelo en tu añorado pueblo albaceteño, Casas de Juan Núñez, de donde partiste como tantos otros siendo un joven en busca de mejor fortuna que la que te habría ofrecido labrar tierras. Y a donde soñabas jubilarte y descansar. Alma de manchego, mantén firme tus raíces.

Desde que te fuiste, no ha habido un solo día en el que nos sintamos abandonados. Llamadme esotérico, pero sé que Juan, el padre, el abuelo el marido, está hoy aquí en esta sala orgullosísimo de él mismo y este merecido recuerdo. Y sé que estás viendo lo buen nadador que es tu nieto Lukita; lo buena jugadora de vóley que es la Astrid; lo buen chico que es Joan y lo loquita maravillosa que es la Emma.

Tu yerno Alex, tus hijos Juanito, Lupe y yo mismo, Javi, estamos muy agradecidos de tu natural sabiduría y tu bondad.

Papa, dentro de poco será Navidad. ¿Tenemos derecho a celebrarla? ¿Quién nos va a poner frutos secos y el aguinaldo en los zapatos de los Reyes Magos este año? ¿Quién va a tocar la zambomba?

Hoy me he dado una vuelta por el barrio. Hay muchos carteles que anuncian este acto. Irónicamente algunos de ellos ya han sido cubiertos por la publicidad de un circo que se hace llamar Smile, sonrisa. Y así queremos recordarte papa, con una gran sonrisa. Algún día desaparecerán todos esos carteles, pero nunca, nunca, tu presencia. Porque nadie muere mientras alguien te recuerda. Gracias por todo lo que has aportado a tu barrio, a la lucha obrera. Y gracias por ser tan buena persona. Te queremos camarada. Te queremos papa.

Javier Requena

Lola Castro, número 20 d’En Comú Podem a les eleccions al Congrés

L’espluguina Lola Castro, regidora d’Esplugues en Comú Podem, ocupa el número 20 de la llista d’En Comú Podem per Barcelona a les eleccions generals del 10 de novembre.

Persona compromesa amb els drets de les persones, amb els moviments socials. Activista en defensa del Dret a la Protecció de la Salut i del Sistema Nacional Públic de Salut. Convençuda que la transformació social només és possible si construïm en comú un espai sociopolític amb la gent de les esquerres plurals i que cal una solució política a la situació de bloqueig que patim a Catalunya.

La llista d’En Comú Podem està encapçalada per l’advocat Jaume Asens, que ja va repetir en les passades eleccions i la tanca l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, al costat del catedràtic de Ciència Política, Vicens Navarro i l’exsecretari general de CCOO a Catalunya, Joan Carles Gallego.

En Comú Podem presenta com a número 1 al Senat Rosa Lluch, la filla d’Ernest Lluch,

Ahir en un acte molt emotiu en el Tanatori d’Esplugues vam acomiadar el company Manu Zafra

El Manu era sobretot una bona persona, una persona lluitadora, sensible que estimava els amics i sobretot les seves dues filles, l’Estefania i la Tamara. I com que donava molta estimació també en rebia. En la foto està fent d’apoderat al col·legi Isidre Martí a les darreres eleccions legislatives, perquè el Manu no fallava mai sempre hi era quan el necessitàvem. Es va ocupar de les seves filles en una situació familiar complicada i va ser una pare exemplar. I també va tenir un comportament exemplar en el seu compromís polític i en la manera com va enfrontar la malaltia sense dramatisme i en un gran sentit de l’humor que el portava a relativitzar els moments difícils.

Manu, sempre seràs amb nosaltres.

Declaració institucional de l’alcaldessa Ada Colau sobre la situació de violència que es viu aquests dies a Barcelona.

Barcelona som una ciutat de pau, de diàleg, de drets, de respecte a la pluralitat, en canvi aquests dies hem viscut moments de molta tensió, dels més greus dels darrers anys, és per aquest motiu que faig la següent declaració:

Les darreres nits la ciutat ha viscut situacions de gran tensió i violència i Barcelona no ho mereix:

Hem vist grans manifestacions pacífiques, que sempre són benvingudes a la ciutat, però alhora hem vist incendis als nostres carrers i actituds violentes que cal condemnar. I amb orgull ahir veiem com molta gent cridava “som gent de pau” calmant els ànims i evitant la violència. En nom de la ciutat vull donar les gràcies a aquesta gent valenta.
El que més em preocupa d’aquests dies son les persones ferides i, especialment, les 7 persones que es troben en estat greu o molt greu, de les quals un policia nacional en estat molt greu i una noia en estat crític. Des d’aquí vull enviar tot el suport als seus familiars i desitjo que es recuperin ben aviat.
També tenim coneixement que entre els ferits greus diverses persones han perdut la vista d’un ull, lesions amb tota probabilitat provocades per pilotes de goma, un material antiavalots que s’havia deixat d’utilitzar a Catalunya, precisament per evitar aquests tipus de lesions. Demano que es revisin els protocols que s’han fet servir en l’ús d’aquest material i que s’obrin les investigacions oportunes.
També hem vist com s’increpaven a periodistes que feien la seva feina, i com fins i tot es detenia a un periodista que anava perfectament acreditat, un fet molt greu. Cal garantir el dreta a la informació i la llibertat de premsa, garantint la seguretat dels professionals de la informació.
Ahir escoltàvem al Ministre d’interior afirmar que la policia té el monopoli de l’ús de la força, que s’havia actuat amb proporcionalitat i que les imatges i les denúncies que s’han fet sobre casos de mala praxi policial son totes falses. Soc la primera que durant tota la setmana he reconegut la dificultat en que s’ha hagut de desenvolupar la tasca policial i que no es poden fer generalitzacions. Però precisament perquè el ministre té raó i en un estat democràtic la policia exerceix el monopoli de la força, cal ser exemplar i no s’ha de tenir por d’investigar possibles casos de males praxis.

En els moments més difícils és quan ha de sortir el millor de tothom. Tots i totes tenim molt a aportar per sortir d’aquesta situació. En primer lloc els i les responsables polítics i institucionals, també els mitjans de comunicació, les entitats i tota la ciutadania.
Com a alcaldessa demano que cuidem Barcelona. La seva diversitat. La seva tradició reivindicativa, defensora de drets i llibertats i dialogant.
Vull fer un reconeixement molt especial a tots els treballadors i treballadores municipals que estan fent aquests dies esforços molt més enllà del que és exigible: guardia urbana, neteja, bombers, mobilitat, els serveis de cura de les persones (CUESB). Professionals que han entès la situació d’excepcionalitat i que dia rere dia i nit rere nit treballen per tenir cura dels nostres veïns i veïnes i de la nostra ciutat i per fer que, malgrat viure moments molt difícils, la ciutat al cap de poques hores torni a funcionar. De tot cor, moltes gràcies.
Aquests dies, molts veïns i veïnes, comerciants i entitats de tot tipus es dirigeixen a l’Ajuntament demanant com poden ajudar. Barcelona té en la seva forma de ser aquest esperit col·lectiu de solidaritat i cooperació que apareix en els moments difícils. És un orgull ser alcaldessa d’una ciutat que no abandona mai aquests principis i aquesta forma de fer.
Deixeu-me també destacar que ens cal escoltar què està dient la gent jove aquests dies. No criminalitzar, saber separar allò que són actituds violentes d’allò que és un malestar molt greu, profund, que prové de la frustració d’una generació que no se sent representada ni escoltada i que té molt a aportar. Una generació que son el futur, però també el nostre present, i a qui segur que no s’ha escoltat suficient i als quals necessitem per millorar la nostra democràcia.
Però siguem clars: només des de la ciutat no podrem trobar les solucions al conflicte sobre la relació entre Catalunya i Espanya, i sobre la gestió política que se n’ha fet. És evident que necessita de solucions que van més enllà del que fem o el que passi a Barcelona. Podem aportar molt, podem col·laborar, i ho farem, però la responsabilitat és sobretot de qui lidera les institucions que han de protagonitzar la negociació i el desbloqueig.
És en aquest sentit, que demano, com a alcaldessa, que el President en funcions de l’Estat, Pedro Sánchez i el President de la Generalitat Quim Torra, dialoguin. I que ho facin amb responsabilitat. Si el govern català i espanyol poden parlar per coordinar els operatius policials, com és possible que no siguin capaços de parlar del problema polític de fons que tenim? Crec que molta gent es fa aquesta pregunta. Els demanaria que, si us plau, parlin en privat, que cada cop que s’interpel·len a través de mitjans de comunicació o de les xarxes socials estan fent menys creïble el diàleg. Tots sabem que perquè hi hagi diàleg real hi ha d’haver un contacte discret i seré.
Barcelona és una ciutat amb una forta tradició feminista i de cultura de pau. Unes tradicions de les quals hem après que per al diàleg real cal, en primer lloc, empatia i escolta: entendre les raons de l’altre i abandonar maximalismes. Per això faig una crida al diàleg i a generar les condicions perquè sigui un diàleg real, efectiu i que ens porti a solucions. I això, només serà possible si tothom assumeix el següent:

Cal abandonar les posicions de màxims, les línies vermelles i els bloquejos. És difícil en context electoral, però cal abandonar el càlcul electoral curtplacista i elevar la mirada per entendre la complexitat de la situació. Ens juguem molt més que unes eleccions.
Ens cal sinceritat i parlar clar, perquè totes i tots sabem que la solució política al problema de fons que viu Catalunya amb la seva relació amb l’Estat no arribarà en poc temps. Però que alhora hem de treballar per una sortida a curt termini que ens permeti desbloquejar i avançar.
Hem de fer immediatament uns primers passos, per demostrar que les institucions i els partits polítics servim per oferir solucions i no per generar problemes. Cal que es parli amb serenor i generositat de com es soluciona la situació de tenir líders socials i polítics empresonats, perquè tots i totes sabem, que sense la seva llibertat serà molt difícil trobar sortides al conflicte que vivim. Demano que no neguem això i que tampoc usem retòriques maximalistes sobre com arribar a la seva llibertat.
Cal aïllar i minimitzar els discursos polítics incendiaris, que no representen a la majoria de la població i que només generen més tensió.
Cal, per tant, un taula de diàleg, tant a nivell de l’estat com català, que generi un nou clima, refaci ponts que avui no existeixen, i que parteixi del compromís de ser una taula permanent i estable, que s’allunyi de la gesticulació i ens acosti a les solucions.

10.Com a Alcadessa d’una ciutat que ha viscut amb tristor dies molt difícils, però alhora una ciutat esperançada perquè en cap moment ha perdut el seu orgull i la seva essència dialogant, oberta i capaç de sortir de situacions difícils, treballaré en tot el que estigui a les meves mans per facilitar el diàleg en aquests termes que he descrit. Des de l’empatia, des de l’escolta, des de la voluntat de sumar, allunyant-nos dels retrets constants, faig una crida al diàleg polític i a abandonar la violència verbal, física i de tot tipus. Com a societat, com a país, com a ciutat, hem de sortir d’aquí. Treballem per fer-ho possible.

Esplugues en Comú Podem ens quedem sols al ple del 16 d’octubre demanant diàleg i una sortida digna per als presos per sortir d’una situació que no beneficia a ningú.

Esplugues en Comú Podem vam presentar una moció al ple en què defensàvem la llibertat dels presos i el diàleg per sortir de la crisi que estem patint i que vegada es complicarà més sinó som capaços tots els partits de buscar punts d’acord que ens permetin superar aquest moments difícils. Sorprenentment el PSC es va alinear amb la dreta espanyolista enlloc de buscar amb nosaltres una resposta conjunta. ERC no va assistir al ple en protesta per la sentència.

No ens estranya aquesta actitud, a l’alcaldessa li ha durat molt poc el compromís de ser l’alcaldessa des qui l’havien votada i dels que no i aquesta prepotència ja l’havien demostrar el dia abans quan van suspendre unilateralment l’homenatge municipal a Lluís Companys i després es presenten ells sols per fer una ofrena gairebé clandestina.

Aquesta actitud contrasta amb la de l’ajuntament de Sant Just en què el govern municipal del PSC i els Comuns ha pactat un text que nosaltres considerem molt positiu perquè mostra una actitud positiva per avançar en la resolució del conflicte. El PSC és necessari per avançar en la solució del conflicte però per això cal que siguin valents i no facin un seguidisme vergonyós de la dreta espanyolista y reaccionària.

Us reproduïm el text de l’ajuntament de Sant Just i la nostra moció:

NOTA DEL GOVERN MUNICIPAL SOBRE LA SENTÈNCIA DE L’1 D’OCTUBRE

La sentència de l’1 d’octubre posa en evidència la cadena de fracassos de la política catalana i espanyola per resoldre els temes de fons de la realitat plurinacional de l’Estat. Qualsevol societat amb una bona salut democràtica hauria d’haver sabut abordar aquest repte d’una manera constructiva, col·lectiva i des del diàleg. És més que probable que les cicatrius deixades fins ara, i les que es puguin produir en els pròxims mesos, siguin prou profundes i prou visibles com per perdurar durant anys en el teixit social i institucional del nostre país. És un deure com a govern treballar per mitigar-les i recosir-les.

Les responsabilitats polítiques i la cadena d’errors estratègics que expliquen el perquè hem arribat fins on som ara són diverses, i caldrà analitzar-les de manera crítica. Ni l’aposta per la via unilateral ni la via de la suspensió de l’autonomia catalana a través del ja famós article 155 han servit per obrir vies en la resolució d’aquest conflicte polític. Més aviat ha estat el contrari.

Cal encetar un període de reflexió i d’assumpció de responsabilitats polítiques a tots nivells i per part de tothom, però sobretot cal que de manera immediata es realitzin les accions necessàries per abandonar la judicialització de la política, la finalització de l’empresonament de les persones líders, polítiques i socials, independentistes utilitzant qualsevol dels mecanismes habilitats, i retornar a l’arena del debat polític i de les idees, des de l’honestedat i fugint del tacticisme electoral a curt termini que ha dominat el panorama durant els darrers temps. Cal una resposta política que se sustenti en els grans consensos de la societat catalana i que, per tant, inclogui la màxima transversalitat possible de forces polítiques i socials.

Des del govern municipal, durant aquests anys, ens hem sumat a diverses crides al diàleg i a la cerca de solucions polítiques. Ens hem posicionat també en contra de la injusta situació d’empresonament preventiu al qual han estat sotmesos i sotmeses les persones representants polítiques i líders socials aquests darrers 2 anys. Hem manifestat el nostre suport a iniciatives que plantejaven vies de solució pactades i acordades. I, sobretot, hem intentat fomentar, des de l’exemple, espais plurals d’entesa i contrast d’arguments des del respecte i la cultura democràtica.

Hem estat també insistents en la necessitat de demostrar i manifestar de manera cívica i pacífica les discrepàncies dels posicionaments. Aquest fet ha estat una constant al nostre municipi fins i tot als moments de màxima tensió, perquè aquesta manera de fer és la que volem com a senya d’identitat.

Des del govern municipal exigim diàleg, entesa i respecte.
Des del govern municipal exigim solucions lògiques, justes i valentes.

MOCIÓ DEL GRUP ESPLUGUES EN COMÚ PODEM DE L’AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT EN RELACIÓ AMB LA SENTÈNCIA ALS LÍDERS POLÍTICS I SOCIALS DE L’INDEPENDENTISME

El 14 d’octubre de 2019 es va conèixer la sentencia del Tribunal Suprem al judici als líders de la societat civil i representants polítics. Una sentència que condemna a Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Carme Forcadell, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva amb penes de fins a 13 anys.

Alhora, el Tribunal condemna per desobediència a Santi Vila, Carles Mundó i Meritxell Borràs amb multes fins a 200 euros diaris per 10 mesos.

La sentència significa la culminació d’un procés de judicialització de la política al que mai s’hauria d’haver arribat, doncs es tracta d’un conflicte de naturalesa política. És per això que, ara més que mai, cal una resposta política que se sustenti en els grans consensos de la societat catalana i que, per tant, inclogui la màxima transversalitat possible de les forces polítiques i socials. Una resposta que, lluny d’incitar a la divisió i a la confrontació dins la societat catalana, generi cohesió. Una resposta que, al mateix temps, contribueixi a l’estabilitat política que el país necessita.

Només amb la llibertat dels presos i les preses polítiques podrem obrir una nova etapa de desbloqueig. Al mateix temps, entenem que en aquests moments el país ens demana que posem les institucions al servei del diàleg polític i que treballem per trobar solucions a l’actual conflicte polític. Llibertat, diàleg i solucions son els tres pilars sobre els quals ha de pivotar la política catalana en els propers temps.

El grup d’Esplugues en Comú Podem de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat proposa al ple l’adopció dels següents:

ACORDS

Manifestar la nostra indignació davant una sentència injusta que genera un precedent inacceptable.
Expressar la més profunda solidaritat amb les persones condemnades i amb les seves famílies, a les que acompanyem en aquest moment dur i injust pel que estan passant.
Promoure totes les iniciatives polítiques, institucionals i jurídiques necessàries per facilitar la sortida de presó de les persones condemnades i el retorn de les persones exiliades.
Denunciar les conseqüències greus que aquesta sentència té sobre els drets civils i polítics del conjunt de la ciutadania com son el dret de manifestació, d’expressió, de lliure associació i de dissidència política.
Reiterar el compromís amb la defensa dels drets i les llibertats i mostrar el rebuig a la judicialització d’un conflicte polític que només es pot resoldre per vies democràtiques i dialogades.
Demanar a tots els partits polítics que dialoguin i cerquin solucions polítiques inclusives que cohesionin el conjunt de la societat catalana.
L’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat es posa al servei del diàleg polític i a treballar per trobar solucions a l’actual conflicte polític.
Traslladar els presents acords al Tribunal Suprem, els grups polítics del Parlament de Catalunya, del Congrés i Senat i del Parlament Europeu, i a les entitats municipalistes de Catalunya.

Versió íntegra del ple al youtube