2020 CENS CAIXES NIU 2019-2020 (pdf)
Aquest és el document en pdf amb fotos, el programa no es permet inserir les fotos en el text de l’entrada
CENS CAIXES NIU TARDOR-HIVERN 2018-19
El dissabte 11 de gener del 2020 es va procedir a efectuar el control, neteja i reparació de les caixes niu instal·lades a Esplugues durant la tardor de 2016.
L’equip va estar format per el Mariano Sanabria, la Estefania Zafra, la Glòria Martín, Santi Campo, Jordi Perez i Jordi Mateu.
Cal destacar la participació de la Imma i de l’Ada que per primer cop es van unir al grup. Esperem que les seves incorporacions al grup sigui preludi de mes arribades de sang jove amb inquietuds ornitològiques i conservacionistes. Benvingudes.
El procés iniciat ja fa quatre anys continua una línia ascendent. Enguany s’han hagut d’efectuar petites tasques de manteniment, com ara substituir el filferro d’ancoratge de les caixes al penjador, pel normal desgast degut a la intempèrie.
De sis possibles ocupacions detectades el 2017 -de les quals només tres eren segures- es va passar l’any passat a vuit ocupacions segures, xifra que enguany s’ha incrementat fins arribar a la dotzena de caixes ocupades. Set de les quals son primera ocupació.
Enguany hem detectat un menor ús de materials d’origen plàstic en la construcció del niu, tot i que pensem que es més degut a la casualitat que a altra cosa. Com sempre, el Pardal xarrec (Passer montanus) és el que més empra aquesta mena de materials artificials. Preocupa especialment la troballa als nius de filatures d’origen sintètic procedents de peces de roba. L’ús d’aquests materials en la construcció dels nius pot provocar lesions molt greus i fins i tot la mort als polls.
Per últim constatem la pèrdua enguany d’una única caixa, al parc dels Torrents. La 1930, que estava situada en un lledoner que també ha desaparegut a causa probablement de la seva caiguda per causes no determinades. Com que les actuacions en els parcs públics corresponen a l’Ajuntament, cal pensar que la retirada de l’arbre – y fora bo saber si també de la caixa niu- va anar a càrrec de la Brigada Municipal. Si fos així, cal reclamar la devolució.
A destacar l’increment en la presencia del Pardal xarrec (8 nius) que referma la tendència a l’alça d’aquesta espècie a Esplugues, la mes amenaçada de la família dels gorrions i que mes efectius a perdut al llarg de la darrera dècada a la península ibèrica, una encoratjadora situació en la que també hi te molt a veure l’abandó de l’ús del Glyfosfat com a herbicida als carrers de la nostra ciutat, la qual cosa posa a disposició dels ocells granívors mes aliment alhora que el control d’aquets vegetals oportunistes es produeix de manera mes natural i innòcua per a la població.
Resulta remarcable constatar per primer cop la nidificació segura de la Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus) a les caixes niu d’Esplugues, a banda d’altres tres nidificacions atribuïbles a insectívors del gènere Parus, sense identificar però. El fet resulta important, ja que consolida la ocupació documentada de caixes niu a Esplugues del Llobregat per part d’insectívors.
Ocupació
La evolució de la ocupació de caixes es la esperable, amb un notable increment de primeres ocupacions coincident amb la maduresa sexual de les primeres generacions nascudes gràcies a la iniciativa d’apadrinament.
No obstant, enguany s’han produït absències destacables en caixes que havien estat ocupades anteriorment. En alguns casos l’abandó de la caixa respon a actituds poc cíviques, com per exemple la de la caixa de la plaça Gandhi que l’any 2018 va ser ocupada per mallerengues i enguany, sembla ser a causa d’un episodi en què canalla xutava una pilota contra la caixa, no. Cal treballar des de tots els estaments, polítics i ciutadans, per tal de crear un corrent favorable a la valoració de l’entorn urbà com a be col·lectiu que aïlli els comportaments incivilitzats. Cal fer mes proselitisme.
En altres indrets no s’ha iniciat la nidificació per causes diverses, en alguns casos vinculades a la manca de maduresa dels arbres o a usos ciutadans incompatibles. Resulta incomprensible la manca d’ocupació a la part alta del Parc dels Torrents, tot i ser una zona molt favorable. Fins i tot les dues caixes de la rotonda sota el pont d’Esplugues que s’havien ocupat cada any fins ara, enguany han quedat buides. Aquesta absència podria estar vinculada a activitats poc cíviques -“botellons”- que es produeixen, ja que de nit el parc no està vigilat i és perfectament accessible. No obstant això, la caixa apadrinada pel CEIP Isidre Martí enguany ha estat ocupada per Mallerenga carbonera (Parus major) per primer cop des de la seva col·locació.
Altres indrets sense ocupació fins ara s’han per fi estrenat, com per exemple carrer del Carme o el Parc de la Solidaritat, confirmant la nostra sospita que tot es qüestió de que l’arbrat vagi assolint maduresa i plenitud.
El Parc de Can Vidalet continua progressant de manera esplèndida, malgrat el greu problema d’invasores al·lòctones que representa la colònia de Cotorreta argentina (Myopsitta monachus) a la que ens hem preferit en altres ocasions. Si l’any passat vam poder constatar nidificació per primer cop a la caixa número 1.672 (Pardal xarrec Passer montanus), que enguany ha repetit. Aquesta temporada han estat ocupades a mes les caixes 1683, 1830, i 1598, totes elles per Pardal xarrec.
Per últim val a dir que en alguns casos, les caixes estaven ocupades per insectes de diverses espècies, que les utilitzen com a refugis per a la hivernada. La instal·lació “hotels d’insectes” en els parc públics d’Esplugues com ja es fa en nombrosos municipis arreu -ho hem dit moltes vegades- seria desitjable i altament eficaç per a la preservació d’invertebrats necessaris per a l’equilibri de l’ecosistema urbà.
Els efectes de la tempesta Glòria
Al cap de pocs dies d’haver realitzat la neteja i control de les caixes niu, el 22 de gener descarregava la seva fúria sobre la costa mediterrània de la península l’anomenada “tempesta Glòria”, un fenomen meteorològic extrem que va causar seriosos danys arreu i en el cas d’Esplugues, la caiguda de nombrosos arbres.
De les 35 caixes existents actualment (inicialment el 2016 n’eren 45) es té constància de que 9 no han sofert danys (comprovació ocular de Jordi Mateu). Son les número 1682, sense número, 1707, 1972, 1974, 1594, 1608, 1676, y 1604. Aquesta darrera -situada a la rotonda del Tram davant de l’Ajuntament- però presenta el problema de que ha estat desplaçada al llarg de la branca on es situava, i actualment queda amb la boca del niu encastada contra el tronc del pi on està col·locada fent impossible la entrada de cap ocell. Donat que estem força avançats en la temporada de cria es probable que aquesta caixa s’hagi perdut per a la reproducció enguany.
També al parc de l’edifici Simbol la caixa número 1676 ha mudat de lloc, ja que algú va decidir tallar la branca on estava col·locada (que no havia patit cap mena de dany) i recol·locar la caixa a més del doble d’alçada. D’aquesta manera, a mes de dificultar la ocupació per al tipus d’ocells que es pretén atraure, s’impossibilita realitzar les tasques de neteja i control en el futur.
També es dona la circumstància de que una nova incorporació enguany al Parc de la Solidaritat -la caixa número 1619, apadrinada per l’Ada- no va poder aguantar els embats de la tempesta, i va caure juntament amb l’arbre on estava col·locada. Un autèntic rècord de brevetat, ja que només va estar col·locada 10 dies. Va ser recollida per la Glòria Martín, i actualment espera un voluntari que pugui recol·locar-la i geolocalitzar-la de nou.
A l’hora d’escriure aquest informe, de la resta de caixes col·locades en altres zones de la ciutat ningú no ha informat de en quin estat es troben.
Conclusions
Tal i com expressàvem al inici, pensem que els resultats son cada cop mes encoratjadors, no tan sols per l’increment de ocupacions -tot i la disminució en el nombre de caixes “actives”- sinó pel fet que vam constatar per primer cop la col·locació al Parc de la Solidaritat de noves caixes per part de la iniciativa ciutadana de manera totalment espontània.
Aquestes accions, mes enllà del resultat final, ens parlen d’un important canvi de sensibilitats assolit al llarg d’aquests quatre anys. A Esplugues hem passat de les desaparicions de caixes a veure com ciutadans anònims s’afegeixen a la iniciativa de proporcionar llocs de nidificació a la avifauna urbana, i això constitueix un èxit clamorós en el reconeixement que sense biodiversitat no hi pot haver qualitat de vida als nuclis urbans, i un canvi de mentalitat importantíssim.
A la part menys positiva -tot i les valuoses incorporacions d’enguany a l’equip de seguiment i control- es situa la continuada manca de la necessària massa crítica de col·laboradors disposats, que permeti tant afrontar un seguiment més continuat i acurat no només limitat a la neteja anual de caixes, com una expansió del projecte a barris molt propicis, propers a la zona d’influència del Parc de Collserola, Finestrelles y Ciutat Diagonal, i l’imprescindible relleu dels qui ara participen però que de cap manera es poden convertir en imprescindibles per evitar la mort del projecte.
En aquest sentit seria un excel·lent símptoma de que el projecte que va néixer en el sí de ICV tindrà continuïtat en el temps veure la incorporació de sang nova, disposada a fer seu l’objectiu d’una ciutat mes ecològica, també fent créixer en el temps i en l’espai aquest projecte.
Esplugues, febrer 2020









