Dimecres 2 de febrer a les 10.30 al davant del CAP Lluís Millet d’Esplugues el nostre candidar Lucas Ferro i la nostra candidata Lola Castro van convocar un acte davant la premsa però sense públic, perquè la salut és el primer. L’objectiu de l’acte era explicar les nostres propostes sanitàries i, en concret, l’ampliació del CAP Lluís Millet i la construcció d’un tercer CAP a Esplugues.

Reflexions de Lola Castro.
El model sanitari Català es va concretar el 1990 amb la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya (LOSC), i que va crear el Servei Català de laSalut (CatSalut) i va consolidar un sistema sanitari mixt públic/privat. Aquest model  integra en una sola xarxa d’utilització pública tots els recursos sanitaris, siguin o no de titularitat pública, i que recull una tradició d’entitats (mútues, fundacions, consorcis, centres de l’Església) històricament dedicades a l’atenció de la salut el SISCAT.
Aquest sistema de salut mixt, dóna lloc a males pràctiques i a col·laboracions emmascarades publica/privades, com derivacions de pacients d’Hospitals de titularitat pública a Hospitals de titularitat privada. Donant-se aquesta circumstància, el pacient o usuari del sistema de salut català, tampoc tégarantida una correcta assistència, ja que aquestes “col·laboracions” més que mirar per la salut del pacient, en molts casos, mira de fer negoci a costa d’ell.
La perversió del sistema també ha donat lloc i ha arribat a uns extrems, que d’una manera totalment inacceptable i sense cap mena d’ètica, es contracten serveis sanitaris privats a espais públics.

SISTEMA DE SALUT DE TITULARITAT, GESTIÓ I PROVISIÓ PÚBLIQUES
No volem continuar amb aquest sistema clientelar, ineficient

1. L’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi (a vegades definit com a Moisès Broggi) és un  hospital  de  Sant Joan Despí,  Baix Llobregat. Es va posar en marxa el febrer de 2010 amb una inversió del  Departament de Salut de la Generalitat  per a la seva construcció i equipament.
   Des de desembre de 2010 l’Hospital va passar a gestionar el Centre d’Atenció Especialitzada Sant Feliu de Llobregat i el Centre d’Atenció Especialitzada Cornellà de Llobregat. En aquests dos centres es treballa amb personal i metodologia de l’hospital, la qual cosa permet de facilitar l’accessibilitat als usuaris i mantenir alhora una millor sistemàtica de treball i de coordinació amb l’hospital 1.
2. A la Regió Sanitària Metropolitana Sud està prevista la instal·lació de 18 mòduls de suport que s’ubicaran al costat dels CAP següents:
   • CAP Abrera, Abrera
   • CAP Pou Torres, Begues;
   • CAP Can Bou,Castelldefels;
   • CAP La Gavarra, Cornellà de Llobregat;
   • CAP Cunit, Cunit;
   • CAP Ramona Via, el Prat de Llobregat;
   • CAP Lluís Millet, Esplugues de Llobregat;
   • CAP Dr. Bartomeu Fabré Anglada, Gavà;
   • CAP Amadeu Torner, l’Hospitalet de Llobregat;
   • CAP La Florida, l’Hospitalet de Llobregat;
   • CAP La Granja, Molins de Rei;
   • CAP Olesa, Olesa de Montserrat;
   • CAP Pallejà, Pallejà; CAP Sant Andreu de la Barca, Sant Andreu de la Barca;
   • CAP Sant Just, Sant Just Desvern;
   • CAP Sitges, Sitges;
   • CAP Vilafranca Nord, Vilafranca del Penedès,
   • CAP Sant Joan, Vilanova i la Geltrú.

3. Els diners que destinen a la  construcció d’hospitals no necessaris  i la  contractació de rastrejadors privats , que són uns 100 milions d’euros (poca broma), es podrien destinar a reforçar l’atenció primària. Des de fa molts anys, hi ha molts  centres d’atenció primària que es troben en una situació precària. D’altra banda, la contractació d’una empresa privada com
   Ferrovial (amb un contracte milionari i sense concurs previ) per fer el seguiment dels contagis per Covid-19 és inacceptable. A banda que la seva gestió ha sigut un fracàs estrepitós – com els mateixos treballadors d’aquesta empresa han reconegut a diversos mitjans de comunicació –
   l’autoritat competent va decidir de prorrogar el seu contracte, agreujant encara més el problema i incrementant la despesa econòmica.
4. Els endarreriments de les vacunes suposen vides, i no són només responsabilitat de les empreses farmacèutiques sinó també de la UE i dels governs que han afavorit aquesta estrategia i han negocial aquests contractes.
   La primera iniciativa ciutadana Europea sobre salud que pretén alliberar les patents dels medicaments per a lluitar contra la covid-19assegura que hi ha que pasar de les paraules als fetsi li demana a la UE valentía enfront del xantagge del Big Pharma.
   Quan després de molts dubtes la Conselleria de Salut de la Generalitat ha rescindit el contracte amb Ferrovial, que tenia assignat el servei de rastrejadors, ara vol contractar i formar nou personal, prescindint dels treballadors i treballadores quer fins ara feien aquesta tasca. La realitat és que el govern deixa en l’atur a centenars de treballadors i treballadores quan ja tenen una experiència i tot això en plena tercera onada de la pandèmia. Segons informen des de diferents sindicats, la Conselleria no contempla la seva subrogació.
   A dia d’avui, la única “subrogació’ de fet que ha realitzat és la del màxim responsable del rastreig de Ferrovial. El Departament de Salut i la seva consellera la Honorable Alba Vergés, i per extensió, l’actual govern,   no tenen la mateixa preocupació pels treballadors i treballadores que pels alts executius.. En pandèmia  o no, sempre Servei Públic i Subrogacio SI.
5. Han passat deu mesos ja des de l’inici de la crisi de la Covid-19, que ha permès a la Conselleria i als gestors sanitaris, justificar el desmantellament total de l’Atenció Primària (AP). I deu anys de retallades contínues que han afeblit de forma contundent el sistema sanitari; La sanitat pública s’anava ensorrant progressivament i l’AP era la cabana de palla del sistema. La pandèmia l’ha col·lapsat totalment; l’atenció hospitalària ha aguantat, mai sabrem fins a quin punt (s’ha
   sobrepassat la seva capacitat de resolució?), ni a quin preu emocional per les treballadores, però l’AP, arraconada des d’un principi, ha sucumbit. Atemorits pels contagis que s’anaven produint, no podent protegir a les seves professionals ni a la ciutadania, els grans gestors van decidir
   que la millor opció era convertir els CAP en búnquers.
   L’AP ha perdut els seus 2 gran pilars: la longitudinalitat i l’accessibilitat. Sembla que s’està aprofitant l’ocasió per fer un canvi de model, però en sentit contrari al que la ciutadania
   reclama: s’opta per la privatització sempre que es té l’oportunitat (Ferrovial, llits d’UCI a Hospitals privats, externalització de serveis…). Si des de sempre es demana una millor accessibilitat telefònica, lleugeresa en els tràmits i privacitat en les consultes, s’ofereix la via telefònica i
   telemàtica com a única forma d’accedir als centres, s’interroga al carrer a plena veu als valents que s’acosten als centres, malgrat les prohibicions, i qualsevol tràmit es converteix en un malson. Es vol consultar amb els professionals de referència? Doncs mai és la primera opció i si, finalment, és possible, el primer contacte telefònic es produeix passats uns dies i la visita, si decideixen que és procedent, passades unes setmanes.
   Sospitem que, si no hi ha una resposta ciutadana i professional potent, aquest model telemàtic/ telefònic que infravalora les visites presencials i el lligam que metgesses i infermeres han establert amb les pacients, s’anirà instal·lant, i ens oblidarem del que havia estat l’Atenció Primària al nostre país.

6. Un brot a la residència de gent gran Font de l’Avi de Vallirana obliga a la Generalitat a intervenir-la. Vaga de rastrejadors Covid.
7. Mentre no tinguem un sitema de salut de titularitat, gestió i provisiópubliques, tindrem un sistema clientelar