La proclamació de la República Catalana va ser feta per Francesc Macià a Barcelona el 14 d’abril de 1931.

Arran de les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, que determinaren la caiguda de la monarquia d’Alfons XIII, Francesc Macià, líder d’Esquerra Republicana de Catalunya -partit triomfador a Catalunya- proclamà de manera unilateral «la República catalana a l’espera que els altres pobles d’Espanya es constitueixin com a Repúbliques, per formar la Confederació Ibèrica» el dia 14 d’abril, poques hores abans que a Madrid es procedís a proclamar la República Espanyola.

Les paraules de Macià són proclamo “República Catalana dins d’una federació de Repúbliques ibèriques” i la bandera catalana i la republicana onejaran al Palau de la Generalitat.

La República va reconèixer l’autonomia de Catalunya, va permetre el vot de les dones, nomenà la primera ministra dona a Europa, aprovà el divirci i l’avortament molt abans que altres països democràtics europeus.

La proclamació de la República Catalana, tres dies després rebatejada com a Generalitat de Catulunya mostra el caràcter negociador i pactitsta de Macià i juntament amb el canvis importants que va introduir la república demostren que la unilateralitat no és la via adequada i la frase xenòfoba de molts processistes que “Espanya no pot canviar” és una mentida més de la seva manipulació i relectura de la història.

LA SALUT ÉS UN DRET HUMÀ FONAMENTAL QUE HA DE SER GARANTIT PER LES POLÍTIQUES DELS GOVERNS. 

Tenim una concepció de la salut com “L’estat complet de benestar físic, mental i social, i no només l’absència de malaltia” (O.M.S, 1956). 

La salut no és un assumpte individual, exclusiu de cada persona, sinó que depèn de les condicions de vida que ens envolten. Ens posem malaltes, o no, en funció de com vivim i de les nostres condicions econòmiques i psico-socials.

El dret a la salut és un dret reconegut a l’article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans i a l’article 43 de la Constitució Espanyola. També l’Estatut de Catalunya recull en el seu article 23 que “Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat i gratuïtat als serveis sanitaris de responsabilitat pública, en els termes que s’estableixi per llei”.

Defensem un Sistema Nacional de Salut totalment públic en la gestío i en la provisió de serveis, universal, de qualitat, integral, solidari i d’equitat garantida.

Un sistema de salut finançat amb impostos progressius, sense repagaments que limitin el dret, integrat per treballadores i treballadors públics amb condicions laborals dignes i amb els màxims nivells de qualitat científic-tècnica, humana i sense biaixos de gènere.

La pandèmia que estem patint ha posat de manifest les debilitats del nostre Sistema Sanitari  Públic i les greus conseqüències de les privatitzacions i retallades que els últims anys se li  han aplicat des del Govern de la Generalitat. El resultat ha estat que s’han amplificat les desigualtats de salut.

Les conseqüències econòmiques i socials de la pandèmia les pateixen de forma més aguda les dones, precisament per la precarització laboral, la bretxa salarial, que té com a conseqüència bases de cotització més baixes, que influeixen el cobrament dels ERTES, i perquè encara avui, són les dones les que majoritàriament es dediquen a la cura de les famílies. Una càrrega que ha augmentat durant la pandèmia.

El discurs hegemònic del poder polític i reproduït pels principals mitjans de comunicación ens parla de virus, atenció mèdica, hospitals, tractaments, i vacunes. En canvi, es parla menys de la prevenció, i quan es fa gairebé sempre té a veure amb la responsabilitat personal. 

Quan parlem d’un problema col·lectiu com la pandèmia, amb causes estructurals associades a la salut pública, posar l’accent en els factors personals “culpabilitza” i no és prou efectiu.  L’individualisme ens aïlla i no soluciona els problemes.

A l’ Atenció Primària de Salut, que ha patit les retallades més dures des de fa anys i amb profundes deficiències estructurals, se li ha afegit la sobrecàrrega del control de la pandèmia en la comunitat, les residències i les escoles. 

L’atenció de qualitat a les persones amb malalties habituals no COVID està desapareixent amb greus efectes per a la salut de les persones. 

Per totes aquestes raons, considerem que és una prioritat del Govern de la Generalitat l’adopció de les següents mesures urgents: 

• Un Pressupost adequat i revisable que suposi al menys el 25% (actualment és del 4,7%) del pressupost total destinat a sanitat, tal com recomana l’Organització Mundial de la Salut. 
• Que el 50% de les aportacions extraordinàries per a la COVID-19 (uns 1.800 milions d’€ segons el Departament de Salut) es destinin prioritàriament als àmbits d’AP i de Salut Pública. 
• Que els rastrejadors contractats per Ferrovial passin a dependre dels equips d’atenció  primària i  no es faci cap més conveni amb empreses privades.  
• Que el control de la pandèmia: realització de test, control d’infectats asimptomàtics, estudi de contactes, control de confinament-aïllaments, etc., es faci en espais  alternatius annexos als CAP per equips també adscrits a l’EAP (agents COVID,  auxiliars, administratius formats i dotació adequada d’infermeres i/o metgesses).  
• Que les persones amb COVID i PCR positiva que estan malaltes i tenen símptomes siguin visitades i controlades pels seus professionals de referència.  

L’ any 1948, l’Assemblea Mundial de la Salut va proclamar el 7 d’abril com a Dia Mundial de la Salut. Una data que va ser escollida en commemoració a la fundació de l’Organització Mundial de la Salut i per la necessitat de crear consciència sobre les malalties.

El 7 d’abril d’enguany, donem suport a la campanya:  Right2Cure https://noprofitonpandemic.eu/es/

L’objectiu d’aquesta campanya és impulsar una proposta legislativa per a instar la Comissió Europea que els productors de vacunes, com Pfizer/BioNTech, AstraZeneca i Moderna, comparteixin els coneixements i la tecnologia de les vacunes, renunciïn a les patents de manera temporal i permetin una producció de les vacunes a nivell mundial que asseguri un accés universal. 

Per a això, es necessita recollir un milió de signatures.

Tothom hauria de tenir dret a viure una vida sana, lliure d’aquesta pandèmia. 

Per a això, l’accés a les vacunes COVID-19 és fonamental. 

SALUT ÉS UN DRET HUMÀ FONAMENTAL, NO POT SER UN NEGOCI!!!

Lola Castro 

4 d’abril de 2021

El ple va tenir lloc el dimecres 17 de febrer a les 18 hores va aprovar la nostra moció en relació als talls de subministrament elèctric i l’increment del preu de la llum.

ORDRE DEL DIA

1. Declaració institucional de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat amb motiu de l’entrada en vigor del Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears.

2. Aprovació, si escau, de les actes números 2/21 i 3/21, corresponents a les sessions Ordinària i Extraordinària i Urgent de data 20 de gener de 2021.

3. Informacions de l’Alcaldia.

4. Dictamen que proposa la modificació de nomenaments de representants de l’Ajuntament en òrgans col·legiats.

COMISSIÓ INFORMATIVA DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT

5. Dictamen que proposa aprovar la renúncia al dret de tanteig de l’Ajuntament en la transmissió de la quota indivisa de la parcel·la 104 del Pla parcial del sector afectat pel soterrament de les línies elèctriques d’alta tensió de FECSA, propietat de Sacresa Terrenos Promoción SL i Caufec SA.

6. Dictamen que proposa aprovar inicialment el plec de clàusules tècniques i administratives particulars reguladores del procediment per a la concessió administrativa demanial d’un terreny de titularitat municipal situat a l’avinguda Jacint Esteva Fontanet, número 106, qualificat com a sistema d’equipament comunitari, clau 7b.

7. Dictamen que proposa aprovar definitivament l’alteració de la qualificació jurídica de tres finques propietat de l’Ajuntament ubicades a la plaça Santa Magdalena, número 16, 17 i 21.

8. Dictamen que proposa aprovar la modificació dels Estatuts per a la inclusió de l’EMD de Valldoreix al Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, com a membre de ple dret.

9. Dictamen que proposa aprovar l’inici de la contractació del servei de neteja i manteniment de les zones verdes de gestió municipal.

10. Dictamen que proposa aprovar la pròrroga del contracte del servei de neteja i desinfecció dels edificis, dependències i locals municipals.

11. Dictamen que proposa la modificació de l’Ordenança Fiscal número 24, reguladora de la Taxa per a la utilització privativa del domini públic de l’espai municipal “La Baronda”.

COMISSIÓ INFORMATIVA DE SERVEIS GENERALS I GOVERN OBERT

12. Dictamen que dona compte del Decret d’Alcaldia d’aprovació de la liquidació del Pressupost 2020.

13. Dictamen que proposa l’aprovació d’un expedient de modificació de crèdit del Pressupost Municipal en vigor.

14.Dictamen que proposa l’aprovació de la modificació de la plantilla del personal funcionari, laboral i eventual.

15.Dictamen que dona compte del compliment del període mitjà de pagament a proveïdors corresponent al quart trimestre de l’exercici 2020.

16.Dictamen que dona compte del compliment de la normativa sobre morositat, corresponent al quart trimestre de l’exercici 2020.

17. Dictamen que dona compte de l’informe anual de morositat de l’exercici 2020.

18. Dictamen que dona compte de l’informe sobre els resultats del control sobre el compte 413 “Creditors per despeses meritades”.

19. Dictamen que dona compte de l’informe anual sobre els resultats de la funció Interventora de l’exercici 2020.

20. Dictamen que dona compte dels resultats del control dels comptes a justificar i de les bestretes de caixa fixa de l’exercici 2020.

21. Dictamen que dona compte del Decret d’Alcaldia d’aprovació del Pla d’acció i de l’informe d’Intervenció relatiu a l’esmentat Pla.

MOCIONS

22. Moció 2/21 del grup municipal d’Esplugues en Comú Podem en relació amb els talls de subministrament elèctric i l’increment del preu de la llum.

23. Moció 3/21 del grup municipal del PSC en suport al dictamen “La vida de les persones grans importa”, del Consell Consultiu de la Gent Gran del Baix Llobregat.

PRECS I PREGUNTES

A continuació teniu el text sencer de la moció.

En Comú Podem estem al capdavant dels qui defensem la llibertat d’expressió i considerem que és molt greu que un artista, t’agradi o no el contigut del que diu, vagi a la presó o s’hagi d’anar a l’estranger per evitar-ho. Defensem també el dret democràtic a manifestar-nos per defensar les llibertats i volem canviar la llei i ho farem perquè això no torni a passar. També hem demanant l’indult pel raper Pablo Hasél perquè els processos legals són lents i no volem que segeueixi a la presó. Però també volem deixar molt clar que no es defensa la llibertat d’expressió ni cap llibertat atacant un diari, destrossant botigues i mobiliari urbà, cremant contenidors i atacant la policia.

Molt de nosaltres venim d’una llarga contra la dictadura i fins i tot en aquells moments difícils defensàvem les manifestacions pacífiques. Per això també ens indigna que des de la ignorància es menyspreï el sistema de lliberats que vam aconseguir amb la constitució del 1978, una constitució que no ens la va regalar el rei ni les èlites polítiques sinó que és fruit de la lluita de milers de demòcrates que van lluitar contra la dictadura sense importar-los la mort i la presó. Només des de la ignorància dels qui no han viscut la dictadura o la amb mala fe dels mentiders es pot dir que no estem en un règim democràtic.

També és cert que amb els últims governs del PP s’ha produït un important deteriorament democràtic i, com va dir el vicepresident de govern Pablo Iglesies, s’han de corregir els “dèficits democràtics”, uns dèficits que han portat artistes, sindicalistes, manifestants o a dirigents polítics a la presó i a l’exili, exili que, per cert, no té res a veure amb el patiment, la persecució i la misèria que van patir centenars de milers de republicans en acabar la guerra.

La transició democràtica ens va ensenyar una cosa que els processistes haurien d’entendre. No tenen cap dret ni és democràtic imposar de manera unilateral la idependència i més quan no tenen la majoria social, han d’acceptar que l’única via democràtica és la d’un referèndum pactat. La història ens ensenya que després de la mort del dictador la dictadura estava afeblida per les mobilitzacions populars i els sectors aperturistes del règim va acceptar que no podien mantenir la dictadura amb quatre canvis superficials. El demòcrates també érem conscients que no teníem prou força per imposar la ruptura democràtica. El resultat democràtic i raonable va ser la constitució del 78 que ens va permetre recuperar lers llibertats i l’autogovern. A canvi, vam acceptar una monarquia constitucional sense poder polític i vam amnistiar els repressors de la dictadura alhora que sortien de la presó els defensors de la llibertat.

La corrupció de la monarquia no té res a veure amb la constitució com la corrupció de Pujol no té res a veure amb la Generalitat. I per posar fi a determinades conductes inacceptables del monarca es pot fer una llei orgànica que reguli la corona i aplicar la llei amb contundència, cosa difícil amb el poder judicial que tenim. La democratització del poder judical també és necessària i imprescindible. I aquells que som republicans haurem de mirar d’impulsar un referèndum encara que amb la que ens està caient no pot ser l’objectiu d’aquesta legislatura.

La transició i altres moviments democratitzadors que s’ha produït al món s’han aconseguit per la lluita pacífica i democràtica. Tant la democràcia a Espanya, com el sufragi universal i el vot de la dona, la igualtat racial, el dret de vaga i altres conquestes democràtiques sempre han sigut possibles amb mobilitzacions socials majoritàries i pacífiques que han forçat els governs a acceptar-les o han fet possible governs que les portaven en el seu programa polític.

Amb la violència guanyen els més forts no els qui tenen raó. I la experiència ens demostra que només les mobilitzacions massives, pacífiques i democràtiques permeten canviar les societats. I l’experiència també ens demostra que per molt justos que siguin els nostres objectius només es pot avançar amb paciència, amb constància i amb un majoritari suport popular. Les lluites no es guanyen en quatre dies i la violència gratuïta, que acabem pagant la ciutadania, no és mai la solució.

El dia 3 de febrer de 2021 en un acte d’En Comú Podem la nostra regidora i candidata Lola Castro va explicar que “les retallades sistemàtiques i deològiques aplicades pel conseller Boi Ruiz l’any 2011 ens va afectar de ple al Baix Llobregat i a Catalunya amb tancaments de llits i quiròfans, punts d’Atenció continuada i d’Urgències, amb una manca d’inversió i pressupost pels centres d’Atenció Primària i CUAP, amb retallades de sou i empitjorament de les condicions laborals de les professionals”.

A continuació teniu la intervenció íntegra de Lola Castro.

El ple ordinari celebrat el dimecres 20 de gener –novament, de forma telemàtica per la situació de Covid-19, s’emet en directe per les xarxes i pel web municipal i us oferim l’enllaç perquè el pugueu veure. El que no trobareu és la posició del nostre grup i per això us la volem explicar en el document adjunt.

El nostre regidor, Jordi Pérez, i la nostra regidora, Lola Castro, van votar a favor de flexibilitzar la resticció de circulació d’aguns vehicles en l’àmbit de les Rondes per la dificultat en aquestes circumstàncies de canviar el vehicle a molts dels afectats. També van votar a favor de l’augment de sou de funcionaris i funcionàries de l’ajuntament.

Vam votar en contra de la moció de C’s, que no es va aprovar, perquè està plena de mentides i reflecteix una obsessió de la dreta perquè la gent no pagui impostos. Poden explicar com es poden mantenir els serveis rebaixant els impostos? La demagògia de la dreta no té límits.

El ple en youtube

Les dades continuen sent molt preocupants i més si tenim en compte que la tendència segueix a l’alça i a hores d’ara tenim més casos setmanals que a la segona onada del virus. Hem d’exigir a les administracions que facin la seva part de la feina, però també hem de tenir present que hem d’extremar les precaucions individuals: distància de seguretat, ús de les mascaretes, limitar els contactes al mínim imprescindible, estrictes mesures d’higiene…

Segons dades de l’Ajuntament dimarts l’índex de rebrot era de 658, però avui ja estem a 746 (696 a Catalunya). El mateix passa amb el risc de transmissió que dimarts estava a 1,22 i avui a 1,4 (1,32 a Catalunya). Estem, doncs per sobre de la mitjana de Catalunya i continuem empitjorant sense que les dades recullin encara la festa dels reis.

Més positives són les dades sobre la campanya de vacunació. del 4 al 7 de gener s’ha realitzat la campanya de vacunació a les residències d’Esplugues. S’han vacunat totes les persones que han donat el seu consentiment. En total tenim 574 persones vacunades que representen el 96,5 de les persones residents i el 85% dels equips professionals.

Davant d’aquesta situació hi ha dues possibilitats o la ciutadania extremem pel nostre compte les mesures de seguretat o, si les xifres continuen augmentant, les administracions, tal com demanen fa setmanes els epidemiòlegs, hauran d’incrementar les restriccions. Sovint se’ns planteja un fals dilema entre salut i economia. Si relaxem les mesures per no perjudicar l’economia augmenta el nombre de contagiats i de morts i l’activitat econòmica acaba sent perjudicada igual.

L’augment de casos a Esplugues és molt preocupant, la nostra població és una de les de l’àrea metropolitana amb un risc més alt de contagis. Davant d’aquesta situació la nostra alcaldessa Pilar Díaz sense consultar a la resta de grups municipals fa pública una dura carta que ha enviat a la Consellera de Salut i la dura resposta d’ERC ha vingut a continuació. EeCP no volem participar en picabaralles polítiques i pensem que l’acció unitària és una eina fonamental per fer front a la pandèmia.

Considerem que el model d’actuació del Departament de Salut a aquesta segona fase de la pandèmia no ha estat bo:

Pel que fa a la salut pública, no s’ha prioritzat suficient en invertir recursos i aconseguir un servei suficientment potent i eficaç de rastrejadors, ni s’han fet suficients tests, ni s’han destinat els fons necessaris per reforçar substancialment a l’atenció primària i els serveis socials. En canvi, s’ha optat per plantejar restriccions de l’activitat laboral, el consum, o l’oci de forma reactiva i no massa efectiva. No s’ha planificat amb temps ni s’han previst els pitjors escenaris, no s’ha fet una campanya educativa comunitària, pedagògica, amb missatges clars i massius als joves i a la gent gran, ni tampoc s’ha realitzat una campanya d’intensa participació comunitària.

Per a nosaltres. és més vigent que mai la proposta inclosa a la Moció presentada pel nostre Grup i aprovada per unanimitat del Ple municipal del 27 de juliol:

“Instar a tots els grups municipals a donar suport a la llarga reivindicació de l’Ajuntament d’Esplugues i del moviment veïnal, de construir, per part de la Generalitat de Catalunya, el tercer CAP a Esplugues als terrenys de la zona d’estacionament situada entre els carrers Lleialtat i Enrique Tierno Galván pàg 99 i la Ronda de Dalt. L’Ajuntament havia cedit aquests terrenys l’any 2010. Així mateix, cal que demanem la millora i adequació de l’edifici del CAP Lluís Millet”

Cal canviar les prioritats de forma radical. 

Cal un model sanitari públic, de qualitat i no precaritzat, basat en l’atenció primària, comunitària i els serveis socials, que potenciï la fabricació pública de medicaments i materials sanitaris, i que potenciï la investigació aplicada per resoldre els problemes de salut que pateix la població. 

Els cribatges massius s’han posat en marxa amb proves PCR a molts municipis de Catalunya. Es poden fer el test les persones sense símptomes, determinant en cada barri la franja d’edat.

Una altra eina fonamental, segons els experts, és el rastreig massiu a la població. En aquest tema, també ens hi arriben tard les mesures del Departament de Salut: El secretari general de Salut ha informat avui que l’aplicació mòbil Radar Covid, eina de rastreig dels contactes de casos de covid-19, comença a funcionar avui a Catalunya. Les Illes van activar aquesta aplicació el mes d’agost i el País Valencià ho va fer durant el mes de setembre.

Esplugues en Comú Podem considera que, amb una situació de risc per a la salut pública com la que patim actualment, l’equip de govern ha de   consensuar, dialogar i compartir les seves propostes amb la resta de grups polítics del municipi. 

Creiem també que les gestions pròpies de l’administració local, així com la comunicació amb qualsevol altre organisme o institució, haurien de tenir un tractament prioritari intern, abans de fer públic el comunicat a la ciutadania.

Reiterem el nostre compromís amb la defensa dels drets i per la millora de les condicions de vida dels nostres veïns i veïnes.

En aquest sentit, fem la proposta de demanar una reunió urgent de tots els grups polítics de l’Ajuntament d’Esplugues amb la Consellera de Salut, Alba Vergès, per tal de fer un abordatge conjunt de la situació actual. 

Hem de combatre plegades aquesta pandèmia. Juntes ens en sortirem. 

Esplugues de Llobregat, 28 d’octubre de 2020

1. L’HABITATGE COM A DRET SOCIAL BÀSIC

Un habitatge digne és un element indispensable per garantir el desenvolupament de qualsevol persona en la nostra societat. Es tracta d’un dret necessari per tal de poder exercir-ne d’altres, com ara el dret al treball. No poder gaudir d’un habitatge digne i adequat a les necessitats de cada persona o família és un factor de risc de cara a l’exclusió social. El dret a un habitatge digne és una exigència bàsica de la condició d’ésser humà I un dret reconegut. Tant la Declaració dels Drets Humans com la Constitució Espanyola reconeixen aquest dret: “Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics han de promoure les condicions necessàries i establir les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i han de regular la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per tal d’impedir-ne l’especulació.”

També l’Estatut de Catalunya reconeix que les persones que no tenen recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne,

Finalment, la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans diu: “tots els ciutadans i ciutadanes tenen dret a un habitatge digne, segur i salubre, i les autoritats municipals han de vetllar per l’existència d’una oferta adient d’habitatge i d’equipaments de barri per a tots els ciutadans i ciutadanes, sense distinció deguda al nivell d’ingressos”.

Tanmateix, l’habitatge sovint no es considera un dret i sí com un negoci més per a la lliure especulació.

La realitat social es manifesta ben allunyada de les declaracions programàtiques. en els darrers anys  l’augment dels preus, tant dels de lloguer com els de venda, ha superat amb escreix el creixement dels salaris, i per tant han augmentat les dificultats per accedir a un habitatge

A la nostra ciutat hem viscut esdeveniments que tenen molt a veure amb la manca de les polítiques públiques d’habitatge. 

https://www.lapremsadelbaix.es/noticies/successos/27188-desallotjament-d-un-bloc-ocupat-il-legalment-a-esplugues.html

La competència en el tema de l’habitatge és de la Generalitat de Catalunya. El Govern de la Generalitat estableix la normativa legal dels habitatges amb protecció oficial i l’execució directa d’aquests, a través dels seus òrgans de gestió, I’INCASOL i REGESA. Els ajuntaments tenen la competència de la promoció i gestió dels habitatges amb protecció oficial, segons la normativa de règim local. Les competències pròpies de l’Ajuntament segueixen sent les d’establir un pla propi d’habitatge, així com la promoció i gestió d’habitatge públic

La situació s’ha agreujat arran de la crisi sistèmica accelerada per la pandèmia actual, ja que moltes famílies han vist reduïts els seus ingressos de forma brusca, tot i les mesures impulsades pels governs. Aquestes han resultat insuficients per donar resposta a l’exclusió habitacional; es requereixen mesures més estructurals que s’encaminin a revertir el model especulatiu actual i canvis legislatius que protegeixin el dret a l’habitatge, com ara la regulació dels preus del lloguer.

El món local som el primer front d’atenció amb la ciutadania i sovint no tenim ni les eines ni les competències per poder donar la resposta que voldríem. Per això des de fa anys demanem als governs competents que, entre altres qüestions, regulin i continguin els preus dels lloguers.

Ara sembla que tenim una oportunitat, amb l’aprovació pel Parlament de la proposició de llei, ara LLei,  pactada entre diferents grups polítics  i el Sindicat de Llogateres, que ha de permetre fixar topalls al lloguer en els municipis amb més demanda.

2. EL PADRÓ ÉS FONAMENTAL PER PODER ACCEDIR A LA SANITAT PÚBLICA, L’ESCOLARITZACIÓ I OBTENIR EL PERMÍS DE RESIDÈNCIA. 

La situació de crisi generada per la COVID-19 està tenint un fort impacte tant a nivell social com econòmic, especialment en els col·lectius més vulnerables, com les persones que no poden acreditar que resideixen a la ciutat en la que habiten, ja sigui perquè no tenen llar, o perquè no compten amb una documentació que ho certifiqui.

El padró és la porta d’accés a molts drets bàsics com l’accés a la salut o a l’educació, i les administracions locals tenen l’obligació de proporcionar-lo a tots els seus veïns i veïnes.

La normativa és clara, d’àmbit estatal i es contempla ja des de la Resolució del 4 de juliol de 1997 fins a l’actual, on s’especifica que el padró és el registre administratiu que pretén reflectir el domicili on resideixen les persones que viuen a l’Estat espanyol i que, per tant, no té cap competència en temes de propietat o qüestions higièniques o sanitàries. L’única competència és la de verificar les dades del lloc on viuen les persones, sense qüestionar-les.

La Resolució sobre Instruccions Tècniques als Ajuntaments, publicada el 29 d’abril de 2020 al BOE, aporta alguns canvis sobre la legislació existent  

https://t.co/Ny2lqU8nDJ

                                          Casos especiales de empadronamiento

3.1 Empadronamiento en un domicilio en el que ya constan empadronadas otras personas. Cuando un ciudadano solicite su alta en un domicilio en el que ya consten empadronadas otras personas, en lugar de solicitarle que aporte el documento que justifique su ocupación de la vivienda, se le deberá exigir la autorización por escrito de una persona mayor de edad que figure empadronada en ese domicilio. La persona que autorice deberá disponer de algún título acreditativo de la posesión efectiva de la vivienda (propiedad, alquiler…) a nombre de la misma.

Si, con ocasión de este empadronamiento, la Administración municipal advirtiera que las personas que figuran empadronadas en ese domicilio lo han abandonado, aceptará el empadronamiento de los nuevos residentes en la vivienda conforme al procedimiento ordinario, y, simultáneamente, iniciará expediente de baja de oficio en su Padrón de las personas que ya no habitan en ese domicilio.

3.2 Empadronamiento en establecimientos colectivos. Cuando el alta se produzca en un establecimiento colectivo (residencias, conventos, etc.) la autorización deberá ser suscrita por la persona que ostente la dirección del mismo. En estos casos se hará constar en el apartado «tipo de vivienda» de la hoja padrón a la mención «colectiva». En los demás casos, el tipo de vivienda es «familiar».

3.3 Empadronamiento en infraviviendas y de personas sin domicilio. Como se ha indicado anteriormente, el Padrón debe reflejar el domicilio donde realmente vive cada vecino del municipio y de la misma manera que la inscripción padronal es completamente independiente de las controversias jurídico-privadas sobre la titularidad de la vivienda, lo es también de las circunstancias físicas, higiénico-sanitarias o de otra índole que afecten al domicilio. En consecuencia, las infraviviendas (chabolas, caravanas, cuevas, etc. e incluso ausencia total de techo) pueden y deben figurar como domicilios válidos en el Padrón.

Las situaciones más extremas pueden plantear la duda sobre la procedencia o no de su constancia en el Padrón municipal. El criterio que debe presidir esta decisión viene determinado por la posibilidad o imposibilidad de dirigir al empadronado una comunicación al domicilio que figure en su inscripción. En el caso de que sea razonable esperar que esa comunicación llegue a conocimiento del destinatario, se le debe empadronar en esa dirección.

La correcta aplicación de este criterio determina, por un lado, que se deba aceptar como domicilio cualquier dirección donde efectivamente vivan los vecinos, y, por otro, que pueda y deba recurrirse a un «domicilio ficticio» en los supuestos en que una persona que carece de techo reside habitualmente en el municipio y sea conocida de los Servicios Sociales correspondientes.

Las condiciones que deberían cumplirse para este tipo de empadronamiento son las siguientes:

– Que los Servicios Sociales estén integrados en la estructura orgánica de alguna Administración Pública o bajo su coordinación y supervisión.

– Que los responsables de estos Servicios informen sobre la habitualidad de la residencia en el municipio del vecino que se pretende empadronar.

– Que los Servicios Sociales indiquen la dirección que debe figurar en la inscripción padronal y se comprometan a intentar la práctica de la notificación cuando se reciba en esa dirección una comunicación procedente de alguna Administración Pública.

En estas condiciones, la dirección del empadronamiento será la que señalen los Servicios Sociales: la dirección del propio Servicio, la del Albergue municipal, la del punto geográfico concreto donde ese vecino suela pernoctar, etc.

Evidentemente, para practicar este tipo de inscripción no es necesario garantizar que la notificación llegará a su destinatario, sino simplemente que es razonable esperar que en un plazo prudencial se le podrá hacer llegar.

• Sense padró no hi ha drets

Davant el context de crisi sanitària, social i econòmica actual, l’Ajuntament de Barcelona, de la mà d’entitats locals i de país, fa una crida a tots els municipis de Catalunya perquè compleixin amb la seva obligació i impulsin polítiques d’empadronament actiu per garantir que cap veí o veïna segueixi en situació d’exclusió.

https://ajuntament.barcelona.cat/dretsidiversitat/ca/noticia/crida-dentitats-locals-i-de-pais-a-establir-politiques-dempadronament-actiu-als-municipis-de-catalunya_943510

• Tanmateix, ens trobem amb una campanya impulsada per diferents grups municipals i a molts ajuntaments per limitar l’accés al Padró. 

Curiosament aquest debat sorgeix en un context de pandèmia, de greu crisi social, sanitària i económica:

• https://www.ccma.cat/324/alerten-que-premia-de-mar-cau-en-la-illegalitat-limitant-lempadronament/noticia/3049303/

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies/premia-de-mar-nomes-empadronara-aquelles-persones-que-tinguin-un-titol-de-propietat-o-un-contracte-de-lloguer/video/6061476/

Elena Martín Díaz, portaveu d’en @ComuPodem a Premià: “Vaig demanar la retirada d’aquesta moció del PSC i del PDCat, per inhumana i il•legal. Tenim el compromís d’empendre totes les accions possibles perquè mai la puguin dur a terme”.

• A Esplugues, el Grup Municipal del PP:

https://www.lapremsadelbaix.es/noticies/societat/27207-el-pp-proposa-que-es-prohibeixi-als-ajuntaments-empadronar-als-okupes.html

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies/desenes-dajuntaments-incompleixen-la-llei-en-no-tramitar-el-padro/video/6040948/

Ens manifestem totalment en contra d’aquestes propostes que limiten els drets de les persones, justament en un moment en que tot el nostre esforç com a organitzacions municipalistes ha d’estar al servei d’enfortir les polítiques publiques i de blindar el drets que garanteixen el benestar de la nostra gent.

Esplugues de Llobregat, 28 de setembre de 2020

Un dels drames més habituals als què ens enfrontem actualment és la dificultat de trobar un habitatge a preus assequibles, situació que s’ha agreujat arran de la crisi sistèmica accelerada per la pandèmia actual i que obliga nombroses persones a arriscar-se a viure de manera temporal en habitatges ocupats. Es requereixen mesures estructurals que tinguin per objectiu revertir el model especulatiu actual i canvis legislatius que protegeixin el dret a l’habitatge, com ara la regulació dels preus del lloguer.

El món local som el primer front d’atenció a la ciutadania i sovint no tenim ni les eines ni les competències per poder donar la resposta que voldríem. Per això des de fa anys demanem als governs competents que, entre altres qüestions, regulin i continguin els preus dels lloguers.

El Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge i per garantir la convivència i la cohesió social. 

La llei també pretén protegir als col·lectius més vulnerables i prevenir l’assetjament o altres fenòmens de segregació, exclusió i discriminació. 

Fa pocs dies a la nostra ciutat va tenir lloc un desnonament de 9 famílies amb un total d’onze menors, a un bloc de pisos propietat d’un fons d’inversió.  

Voldríem expressar algunes consideracions en relació a la gestió que ha fet l’equip de govern municipal de la situació.  

• En primer lloc, l’actuació hauria d’haver estat  proporcionada i completa. 

• Seria bo que les administracions públiques millorin els protocols d’actuació en els casos de desnonaments i encara més quan hi hagin menors afectats. És un sense sentit que la Generalitat enviï furgons de mossos per executar el desallotjament de les famílies. Instem la Generalitat a assumir les seves responsabilitats en habitatge i a exigir que facin mediació en lloc d’enviar policies.  I a més, policies que en moltes ocasions van armats amb pistoles i altres armes.  

• Seria bo que els equips de desnonaments estiguin integrats, a més de pels tècnics de serveis socials, per un equip de psicòlegs que pugui vetllar i atendre el benestar dels menors. 

• En el cas que ens ocupa, les famílies van ser desallotjades immediatament .  Se’ls hi va oferir la possibilitat d’un allotjament a un hotel durant una setmana, a les dones i als menors. No entenem per què es va excloure als pares, separant  així el nucli familiar.  Tenim constància que a altres municipis  ho han fet. 

• Tal i com s’ha fet en altres municipis,  es podria haver ajornat un mes el desallotjament de les famílies.  Temps necessari  per  a que les  famílies desnonades puguin buscar alternatives a la seva situació.  Un acord que el nostre Ajuntament podria haver negociat.

• Quan les famílies van sortir de l’hotel, passada una  setmana, ens trobem que des de cap institució es proposa una sortida digna a la seva situació i la dels menors. 

• No es de rebut ni de justícia que hi hagi menors dormint “al raso”. Amb això constatem la feblesa del benestar i del grau de desenvolupament dels drets a la nostra societat. ¿No hi ha la possibilitat de trobar la residència en algú lloc o instal·lació municipal durant un temps?. ¿No hauríem d’haver obligat a la Generalitat , i en particular a la DGAIA (Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència) perquè es fes càrrec dels menors?. 

• A dia d’avui, diumenge 5 d’octubre, sabem que com a mínim una parella amb un nadó estaven dormint dins un cotxe.  Les persones que fan seguiment a la situació van parlar amb el Cap de Gabinet de l’Alcaldessa i es va comprometre a fer unes trucades. A dia d’avui no hi ha hagut resposta  És bàsic en aquestes situacions que les  persones tinguin respostes i un tracte digne. 

• La defensa dels drets dels menors ha de ser una prioritat per a totes les institucions públiques. Es evident que davant d’aquestes situacions encara no estem a l’alçada. Manquen recursos i voluntats polítiques

Hem d’establir mecanismes de coordinació entre les diferents administracions per tenir un pla de resposta que permeti que cap persona, i menys un menor quedi al carrer i hipotequi el seu futur malgrat la situació dels seus progenitors.  

La defensa dels Drets humans i de la infància té a veure no només amb la signatura de protocols i manifestos, si no d’aplicar mesures concretes i reals que permetin als infants gaudir dels seus drets. 

Tal i com  ens recordava el portaveu del PSC a l’últim número de El Pont  . “Obras son amores y no buenas razones”. 

La dreta amb la col·laboració dels mitjans afins s’ha entestat a llençar una sèrie de mentides en relació a l’ocupació amb l’objectiu de fer creure al petit propietari que li poden ocupar el pis i que és molt difícil recuperar-lo. La realitat és que en el cas de la primera i la segona residència la recuperació és qüestió d’hores i no hi ha cap indefensió de la ciutadania com erròniament es vol fer creure. Per això vam començar la nostra intervenció amb una afrimació contundent: “En primer lloc, hem de dir que no compartim ni el moment ni el to d’aquesta moció”.

La moció de Cs, que presenten també a molts altres ajuntaments, té com objectiu la creació d’un estat d’opinió esbiaixat i alarmista, que en molts casos no se sosté amb les dades reals. Volen generar una situació de màxima tensió al voltant de la problemàtica de les ocupacions d’habitatges, fet aquest que s’ha anat repetint durant el mes d’agost generant una campanya mediàtica d’alarma amb les ocupacions que no es correspon amb la dimensió real del problema.

No estem d’acord amb l’afirmació del primer paràgraf, ja que no s’ha produït un increment de les “usurpacions” d’habitatges a Esplugues durant el darrer període. 

Una estadística del Ministeri de l’Interior diu que en el primer semestre del 2020 hi va haver 7.450 denúncies d’ocupació, enfront de 7.093 de el mateix període anterior. Un lleuger augment de 357 més a tot Espanya. La dada que es repeteix és: hi ha 41 denúncies a el dia. Però 2019 va ser igual, 40 a el dia. És més, per comunitats, la xifra ha baixat o es manté en totes, excepte en cinc. En resum, no s’ha disparat amb la pandèmia. En tot cas el salt més rellevant es va produir en 2018, però no es va produir cap debat. 

També la PAH ha elaborat un estudi: hi ha 90.000 habitatges ocupats, uns 80.000 són de bancs i fons voltors.

En referència a Esplugues les dades són irrisòries ja que no tenim un nombre significatius d’okupacions. I …Es pot tranquil·litzar el senyor Julio, ja que al seu barri de La Mallola, no hi ha cap.

No ens agrada que ens jugui a atemorir a la gent creant un clima d’inseguretat que no és no real.

Els jutges asseguren que no fan falta més lleis: el desallotjament d’un habitatge és immediat i la majoria es donen en pisos buits de bancs.

El perfil real de l’okupa, que no apareix als debats, és el de famílies en pisos propietat de bancs, i en molts casos, com l’última alternativa de persones desnonades.

Hem de dir també que les ocupacions de pisos particulars són minoritàries. Joaquim Bosch –portaveu de Jutges per la Democràcia- se sorprèn d’aquesta campanya i explica que ell en 16 anys com a jutge instructor  no ha tingut ni un sol cas d’ocupació de primera residència i que totes han estat d’immobles buits de bancs o altres entitats.

Es criminalitza i estigmatitza a les famílies, que en la majoria dels casos no són culpables, sinó víctimes.

Al mes de juliol, PP i Cs van presentar al Congrés una proposició de llei per agilitzar i facilitar el desallotjament dels immobles i la seva recuperació per part dels propietaris.

El desallotjament d’una persona okupa d’un habitatge habitual o d’una segona residència ja és immediat amb una LLEI DE DESALLOTJAMENT EXPRÉS DE 2018, APROVADA PER PP I Cs, QUE VA DEIXAR FORA DEL TEXT ELS PISOS BUITS DE BANCS.

També volem posar en alerta sobre els motius subjacents a la moció.

No deixa de ser sorprenent el moment en què apareix aquesta campanya per crear alarma social. Cal recordar que fa poc que hem sortit d’una crisi hipotecària i que ens trobem en un moment en què patim una bombolla de preus del lloguer, que s’ha vist agreujada per la situació de crisi econòmica i social derivada del COVID. 

Tot plegat ens sembla que es tracta d’ una cortina de fum per no haver de parlar de la manca d’habitatge públic assequible, de les múltiples vulneracions del dret a l’habitatge que es produeixen en el context de crisi actual i dels canvis legislatius necessaris per revertir-les.

Tanmateix, des d’Esplugues en Comú Podem no defugim de la problemàtica. Però aquesta requereix atenció i, sobre tot, una mirada acurada i complexa. No només perquè això ens ajudarà a entendre el que està passant, sinó per evitar la criminalització de persones en situació de vulnerabilitat i barrejar injustament la seva situació amb conductes mafioses o delictives, contra les que cal actuar amb tota contundència.  

Volem recordar també que, a Catalunya i a la resta de l’Estat, el veritable drama de la pèrdua de l’habitatge són els desnonaments. Catalunya fa dècades que lidera el número de desnonaments i és la CCAA amb els preus de lloguer més elevats. Ambdós factors són determinants en l’aparició de màfies que volen aprofitar-se de la situació d’emergència habitacional que pateixen moltes persones.

Sobre els acords que presenta la moció:  

NO coïncidim en gairebé cap acord d’aquesta moció, i entenem que molts d’ells ja estan regulats en el Codi Penal. No compartim la necessitat de crear un Pla Municipal d’Ocupació d’Habitatges que pugui garantir el retorn a fons voltors i grans tenidors. Això és precisament el que defensa la Llei 17/2019 i la Llei 1/2020 del Parlament, que la moció insta a retirar.

Pel que fa a les ocupacions d’habitatge habitual: en aquests casos, es comet un delicte denominat “violació de domicili” i es pot resoldre en 24h. Res a veure amb el missatge que s’està donant de: “vaig marxar de vacances, una família va ocupar casa meva i ara no tinc forma de fer-los fora”. Aquest delicte està tipificat a l’article 202.1 del Codi Penal.

Tampoc podem compartir l’elaboració d’un cens d’ocupacions que criminalitzin les ocupacions per necessitat, com diu la moció. Alhora, no compartim que es pugui habilitar les policies locals, ni cap altre cos policial, perquè entrin a les vivendes sense cap ordre judicial.

Sí compartim el punt novè dels acords de la moció, tot i que entenem que no ens podem quedar únicament amb aquesta mesura. Si veritablement es vol garantir el dret a l’habitatge hem d’abordar els problemes d’arrel, homologant les millors pràctiques europees. Aquestes són les nostres propostes:

• Un pressupost estatal que passi d’un 0,01% del PIB a un 1,5% del PIB destinat a polítiques d’habitatge i un increment igual de substancial del pressupost de la Generalitat.
• Mobilitzar tot l’habitatge buit cap al lloguer assequible.
• Regular els preus del lloguer. En aques sentit, considerem molt important l’aprovació el passat dia 9 pel Parlament, amb els vots favorables d’En Comú Podem, ERC, JxCat i la CUP,  de la Proposició de llei de Contenció i Moderació del Preu de Lloguer presentada pel Sindicat de Llogateres,  que té la capacitat de parar els abusos.
• Corresponsabilitzar als grans tenidors amb el dret a l’habitatge.
• Implementar mesures com l’obligació de destinar el 30% a l’habitatge protegit en totes les noves promocions o grans rehabilitacions.
• Ampliar el parc públic de lloguer permanent (no desqualifiqui HPO).
• Implementar a esplugues la Taula d’Habitatge.
• Implementar un Pla local d’habitatge públic.

Per totes aquestes consideracions, Esplugues en Comú Podem vota en contra d’aquesta moció.

El govern de la Generalitat s’ha passat la fase d’alarma demanant i criticant el govern central i com a mesura estrella van tancar un munt de CAPS al territori, entre altres el de Lluís Millet i van regalar a les entitats privades un munt de millons sobrevalorant les compensacions a les empreses priviades que atenien malats i tot sense consultar-ho amb ningú. Un cop recuperades la totalitat de les competències, la gran majoria les va tenir sempre i el govern central sempre va fer cas de les propostes del govern català, la incompetència del govern català és evident. Per això hem presentat aquesta Moció en defensa del sistema públic de salut i per a un nou “Pacte Nacional de Salut” a Catalunya.

MOCIÓ EN DEFENSA DEL SISTEMA PÚBLIC DE SALUT I PER A UN NOU PACTE NACIONAL DE SALUT DE CATALUNYA

L’emergència sanitària provocada per la COVID-19 ha modificat completament el funcionament habitual dels centres d’atenció primària, també els de la nostra ciutat. Molts CAPs van tancar per decisió unilateral del Departament de Salut i sense diàleg amb els governs locals, per aglutinar l’atenció primària en centres més espaiosos, les visites van passar a ser pràcticament totes telemàtiques i el personal dels centres de salut també s’han hagut de fer càrrec de l’assistència a les residències i de practicar els tests PCR a la població.

Tot això, més enllà de la pressió assistencial, ha suposat un important trasbals en la feina diària dels professionals.

La decisió de tancar el CAP de Lluís Millet no va ser compartida ni consultada. Es va actuar unilateralment i sense cap comunicació a l’Ajuntament. Cal tenir present que la ciutadania no afectada per la COVID-19 també té nombroses necessitats sanitàries de diferent tipologia, a les quals els centres de salut han de donar resposta. Moltes d’aquestes persones, especialment la gent més gran i més fràgil que es trobaven als seu domicilis, requerien de l’atenció dels serveis sanitaris més propers.

A Catalunya, un 25 per cent del pressupost destinat a la sanitat va a parar a entitats privades, i tenim les pitjors xifres en llistes d’espera de tot l’Estat. Estem molt per sota de la mitjana europea respecte a inversió en sanitat, quant a nombre d’infermeres, (5,7 infermeres per cada 1000 habitants respecte les 8,5 de mitjana de la UE), en nombre de llits, en nombre de llits d’UCI. Hem perdut més de 2000 treballadores i més de 1000 llits per les retallades aplicades des de 2010.

Catalunya, la Comunitat en la qual la inversió va caure ni més ni menys que el 24% en una dècada, la major d’Espanya. Així ho indica Amnistia Internacional (AI) en un informe en què deixa clar que en la crisi de la Covid-19, l’infrafinançament de la sanitat ha passat factura.

Hem vist com el Govern de la Generalitat va fixar per Decret el preu que pagarà per compensar la sanitat privada i concertada pel servei de malalts atesos per la Covid-19: 47,7 milions d’euros. 43.400 euros per cada pacient amb la Covid-19 que hagi fet ús d’una unitat de cures intensives a la sanitat privada i concertada, més del doble que en altres comunitats.

A més, el Departament de Salut va externalitzar i adjudicar el rastreig dels contactes de coronavirus per un import de més de 17,6 milions d’euros a l’empresa “Ferroser Servicios Auxiliares”, empresa filial de Ferrovial.

Tenim la concepció que la Salut ha d’estar present en totes les polítiques, que l’emergència climàtica, la crisi social i econòmica que patim també afecta la nostra salut. Entenem que cal reorientar el sistema sanitari cap

a la promoció de salut, la salut comunitària, la prevenció, la lluita contra la desigualtat i la promoció de les polítiques públiques saludables.

A dia d’avui, més de 400 centres de salut continuen tancats, generant incertesa i inseguretat en els col·lectius vulnerables. A més el Departament de Salut disposa que tot el personal realitzi el període de vacances entre els mesos de juliol, agost perquè a la tardor tot el personal es trobi en actiu per a l’atenció del rebrot del coronavirus. Sense entrar en el debat sobre aquesta estratègia, que òbviament hauria de ser consensuada amb el personal i el món local, ens inquieta que la substitució del personal en període de vacances no cobreixi el total de l’assistència, i per aquesta raó no reobrin els centres, deixant la població desatesa o obligada a una mobilitat a altres centres que alhora podrien desbordar-se.

Malgrat que els ajuntaments no disposem de competències pròpies sobre el sistema de salut, si que és obligació nostra vetllar per la qualitat, universalitat, gratuïtat i accessibilitat de l’assistència sanitària pública i perquè la nostra població no quedi en cap moment desatesa.

Per tots aquests motius, el Grup d’Esplugues En Comú Podem proposa al Ple l’adopció dels següents

ACORDS

1. Instar la Generalitat de Catalunya que garanteixi l’atenció sanitària continuada i l’assistència al municipi d’Esplugues de Llobregat. La recuperació, en la mesura del possible, de la presencialitat, ja que en l’atenció telefònica es perd gran part de la informació sobre el pacient i la seva situació personal.
2. Garantir la intensificació de l’atenció a aquelles persones que més ho necessiten, reforçant el treball amb les entitats socials dels barris. Els professionals de l’atenció primària tenen la responsabilitat i el deure de conèixer quines entitats i xarxes hi ha als barris on treballen i tenir un compromís amb els pacients que va més enllà de la malaltia.
3. Instar el Govern de la Generalitat que presenten al Parlament en el termini d’un mes un pla per reforçar l’atenció primària, amb els increments de personal adients, tant per realizar les tasques de rastreig i atenció a la pandèmia com per garantir l’atenció a totes les persones usuàries.
4. Instar tots els grups municipals d’aquest Ajuntament a donar suport a la reivindicació del moviment veïnal de demanar la construcció del tercer CAP a Esplugues, als terrenys de la zona d’estacionament situada entre els carrers Lleialtat i Enrique Tierno Galván i la Ronda de Dalt. L’Ajuntament havia cedit aquests terrenys l’any 2010.

5. Comunicar aquests acords al CatSalut, a la Gerència de l’ICS, a la direcció del CAP de Lluís Millet, al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, als grups polítics del Parlament de Catalunya, al Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya, a CCOO, UGT, Sindicat de Metges de Catalunya, a Marea Blanca de Catalunya, a les associacions de veïns de la ciutat i a les entitats municipalistes FMC i ACMC.

Jordi Pérez Pineda

Portaveu del Grup Municipal Esplugues En Comú Podem

El ple va tenir lloc dimecres 17 de juny, un cop més per via telemàtica i emès en directe pel web municipal i les xarxes. A més de la modificació de crèdits per fer front a la crisi del coronavirus, es van llegir dues declaracions institucionals sobre Nissan i el Dia de l’Orgull LGBTI. El govern municipal va informar del Pla de reincorporació i es van aprovar cinc mocions, dues de les quals, les havia presentat el nostre grup. La que pretén garantir la igualtat d’oportunitats en l’educació i una altra per impulsar un model públic de residències de gent gran.

Modificació de credits del pressupost municipal

La modificació de crèdit del Pressupost Municipal afecta a despeses ordinàries i d’inversió per un import total d’1.235.696,28 €. S’augmenten crèdits ja existents per valor de 968.130,43 € i s’aproven nous crèdits extraordinaris per import de 267.565,85 €. Com que les despeses previstes es redueixen en 844.072,85 €, l’augment real de despesa és de 351.623,43 € que es finança de la següent manera: amb romanent líquid de tresoreria amb diners sobrants de la liquidació del pressupost municipal de l’exercici 2019, per un import de 242.903,43 €; i amb subvenció atorgada per la Diputació de Barcelona, per import de 108.720,00 € per atendre despeses derivades de la COVID-19.

L’objectiu d’aquestes modificacions és redistribuir la despesa aprovada en el pressupost municipal en vigor per tal d’adaptar-la a la realitat que ha provocat la pandèmia motivada per la COVID-19. D’una banda s’han hagut de paralitzar moltes de les activitats culturals, esportives…, i, d’altra banda, han aparegut noves necessitats de despesa en els àmbits de Benestar Social, Prevenció de la Salut i Promoció Econòmica.

Es va provar amb el vot avorables de tots els grups, tret d’ERC que es va abstenir. La nostra regidora Lola Castro va que el vot favorable del nostre grup és perquè estem fermament compromesos en la recuperació total de la nostra ciutat participant en el Pla de Recuperació local i considerem que les modificacions són fonamentades.

Declaracions institucionals sobre Nissan i el dia de l’orgull LGBTI

A l’inici de la sessió plenària -després de fer un minut de silenci per la dona víctima de violència de gènere i veïna de Viladecans que el 30 de maig passat va morir a Esplugues-, l’alcaldessa Pilar Díaz ha fet lectura a dues declaracions institucionals, una sobre Nissan, i una altra en commemoració del 28 de juny, Dia de l’Alliberament o l’Orgull LGBTI.

Com es va aprovar per unanimitat el 29 de maig a la Junta de Portaveus Municipals, el consistori ha fet una declaració sobre la decisió adoptada per l’empresa automobilística Nissan de cessar la seva activitat industrial a Catalunya. Com es recull al text, el consistori d’Esplugues reitera “el total suport als treballadors i les treballadores de Nissan que, des del 4 de maig del 2020, estan en vaga indefinida i fa anys que lluiten en defensa dels llocs de treball”, a la vegada que expressa la preocupació “per les conseqüències que una mesura tan dura comportarà, en primer terme, per als treballadors i treballadores de Nissan a Catalunya i també per al conjunt d’empreses proveïdores i empreses auxiliars que treballen per a aquesta empresa automobilística, i que afecta més de 25.000 treballadors i treballadores a Catalunya”.

Un any més el consistori ha volgut expressar el suport a la commemoració el proper 28 de juny del Dia de l’Alliberament o l’Orgull LGBTI amb una declaració institucional: “Avui i sempre, l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat segueix compromès amb el suport i el foment de la diversitat sexual, afectiva i de gènere i lluita per a que tothom pugui ser, sentir i mostrar-se com vulgui amb llibertat”.

Deixalleria de la Fontsanta

L’Ajuntament ha aprovat per unanimitat la pròrroga del conveni de col·laboració entre els ajuntaments d’Esplugues i Sant Joan Despí per a la prestació mancomunada del servei de deixalleria, que està vigent des del maig de 2017. S’ha prorrogat fins al 31 de desembre de 2023. Cada municipi paga en funció dels habitants que té.

Pla municipal de Reincorporació

S’ha donat compte del Pla de Reincorporació en el procés de desescalada del confinament provocat per la Covid-19. L’Ajuntament ha hagut d’adoptar tot un seguit de mesures de prevenció, de protecció i organitzatives orientades a la garantia de la prestació dels serveis declarats essencials, com a conseqüència de la crisi sanitària. L’objectiu d’aquestes mesures era vetllar per la salut de treballadors i treballadores públics i garantir simultàniament l’adequada prestació dels serveis municipals, imprescindibles per a la ciutadania, descrits com a essencials al decret de l’estat d’alarma.

Una de les mesures aprovades, amb l’objectiu de contenir el contagi de la malaltia, va ser la de donar als empleats i empleades municipals preferència al teletreball, sempre amb caràcter voluntari. Era tot un repte que hem superat gràcies als serveis informàtics de l’Ajuntament i la col·laboració treballadors i treballadores municipals.

A partir d’ara hem d’inciar de manera gradual i planificada, l’obertura de les dependències municipals amb la incorporació progressiva del personal als centres de treball, sempre en funció de les indicacions de les autoritats sanitàries i els plans i activitats aplicables a cada fase.

Gestió municipal realitzada per afrontar l’emergència sanitària

L’alcaldessa ha donat compte de l’Informe de gestió en relació a les actuacions portades a terme per afrontar l’emergència sanitària i social provocada per la Covid-19, que inclouen un conjunt de mesures extraordinàries i urgents que s’han anat adoptant aquestes setmanes.

Des del dia 14 de març, que el Govern d’Espanya va decretar l’estat d’alarma, l’Ajuntament va aprovar un bon nombre de mesures, amb caràcter urgent, per garantir, d’acord amb la normativa del govern, el compliment de la prestació dels serveis bàsics municipals, l’atenció i protecció de les persones, la seguretat i la prevenció. Fent un esforç per acompanyar la ciutadania en el procés d’adaptació al confinament.

Prorrogada la moratòria de pagament de les taxes d’ocupació per als titulars de bars i restaurants i de parades al Mercat de Pagès entre març i agost

S’ha aprovat per unanimitat la modificació de  l’Ordenança fiscal núm. 16 reguladora de la taxa per l’ocupació de terrenys d’ús públic amb taules i cadires (terrasses de bars i restaurants) amb finalitat lucrativa; i la modificació de  l’Ordenança fiscal núm. 19, reguladora de la taxa per parades, barraques, casetes de venda, espectacles o atraccions situats en terrenys d’ús públic i indústries del carrer i ambulants i rodatges cinematogràfics, en relació a la taxa pel Mercat de Pagès del Parc Agrari del Baix Llobregat.

El nostre portaveu es va manifestar d’acord que no es cobressin les taxes d’aquestes activitats entre el 14 de març i el 31 d’agost. Però va manifestar que com s’ha decidit a ajuntaments com Sant Joan Despí o Sant Feliu, l’extenció d’algunes d’aquests taxes s’allargués fins el 31 de desembre.

Mocions

S’ha aprovat per unanimitat la moció que ERC ha presentat en nom del Jovent Republicà d’Esplugues, i que han subscrit PSC i ECP, per declarar Esplugues com a ciutat antiracista.

El nostre portaveu, Jordi Pérez, va explicar que la moció presentada poc té a veure amb l’inicial de fa dos mesos. Va agrair la  positiva aportació dels grups i persones que han treballat per millorar la moció conjuntament i adaptar-la a la realitat d’ara. També va reafirmar el  compromís  d Esplugues en Comú Podem  en la lluita  contra el racisme i contra qualsevol forma de discriminació o situació de desigualtat al món. 

Va voler destacar que desmuntar les mentides el racisme i fer una societat sense exclusions  és un tema on totes les administracions. La UE, l’estat, que té les competències d’asil, seguint amb la Generalitat i els municipis tenen molta feina a fer i segurament, molt sovint, no estan encara a l’alçada necessària. A Catalunya, per exemple, encara no ens hem dotat d’un Pla de Protecció Internacional, que garanteixi una acollida estable i de qualitat, com es va reclamant des del Fons Català de Cooperació.

Hem tingut també una insuficient previsió i gestió de l’atenció els menors no acompanyats que han arribat a casa nostra. I a nivell estatal tenim les problemàtiques dels CIES o les  expulsions d’immigrants en calent per citar només dos exemples d’actituds que cal modificar. 

Va insistir també en la idea que tota bona política antiracista ha de ser transversal i ha de defensar que les persones migrades tinguin assegurats els drets universals bàsics. I un d’ells és l’atenció sanitària universal.  Ara que estem per fi després de dos anys d’endarreriment començant a fer el reglament que permeti desenvolupar la llei d’universalització de la sanitat a Catalunya. Esperem que no quedi cap persona fora d’aquest dret universal bàsic.

Va acabar recordant una frase: Les races no existeixin però el racisme sí.  I això és el que tots i totes hem de combatre amb fermesa. 

També es va aprovar per unanimitat la moció d’ERC per instar a l’aprovació de la Declaració de Béns Culturals d’Interès Local de l’Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d’Esplugues. L’any 2012 es va procedir a fer l’aprovació inicial, s’hi van presentar al·legacions, però ni es va respondre a les al·legacions ni es va procedir a l’aprovació definitiva. El que demana la moció és que abans de finals d’any s’iniciï el procés d’aprovació del Catàleg de Bens Culturals d’Interès local.

El nostre portaveu va recordar que la Llei del Patrimoni Cultural Català de 1993 en el seu article 3.1, diu que “Els ajuntaments han de vetllar per la integritat del patrimoni cultural català, tant públic com privat, situat en el seu terme municipal, i per la protecció, la conservació, l’acreixement, la difusió i el foment d’aquest patrimoni, com també estimular la participació de la societat en la tasca de proteccio”. I es va estranyar que l’ajuntament no ho hagi fet encara.

La nostra regidora Lola Castro va defensar les nostres mocions, la primera defensant un model públic i de qualitat sobre les residències i l’atenció a la gent gran que va tenir el vot favorable de tots els grups menys el PP que es va abstenir. La segona per garantir la igualtat d’oportunitats a l’ensenyament que va tenir el vot favorable de tots els grups menys ERC que es va abstenir. (Al nostre bloc tenim dues entrades sobre les nostres mocions que trobareu seguint els enllaços: residències, ensenyament).

En relació a les residències va fer la següent reflexió:

Les primeres paraules són per a les persones que han patit els efectes de la pandèmia i per retre homenatge a totes les que han mort en soledat, després de tota una vida de lluita per millorar el nostre món.

Parlem de drets humans, uns drets que han estat greument vulnerats. 

Afegeixo que m’agradaria no haver de fer aquesta intervenció, per donar testimoni que el nombre de víctimes mortals que el coronavirus ha deixat en les 5.457 residències de gent gran de l’Estat amb Covid-19 se situen en 19.495. La majoria de les defuncions s’han produït a Madrid, Catalunya, Castella i Lleó i Castella-la Manxa. 

Tenim 59.888 residències a Catalunya: Segons dades de l’IDESCAT, 10.298 són de gestió pública, 14.073 d’entitats socials i 35.517 d’empresesprivades. 

A Catalunya, Una de cada tres persones ha mort en una residència

D’un total de 12.439 defuncions, segons les funeràries, es confirma que 6.791 s’han produït en hospitals i centres sociosanitaris (55%); 4.082 en una residència de gent gran (33%); 787, en domicilis (6 %), i 779 casos no classificables per manca d’informació (6 %). 

Hem assistit a escenaris i situacions que no ens imaginàvem, on la nostra gent gran ha estat, junt amb el personal sanitari, els grups més afectats. 

Aquesta pandèmia ha posat de manifest que l’atenció sanitària a les persones que viuen en els centres residencials era i és molt deficient: 

• Manca de referents i de continuïtat assistencial, 
• Polimedicació amb escàs control,
• Ús excessiu de psicofàrmacs,
• Trasllats innecessaris a serveis d’urgències hospitalaris.
• Morts en soledat

La gent gran en la nostra societat, industrialitzada, mercantilista, d’estrès laboral i de poca o cap conciliació familiar, queda relegada, sense que la seva experiència de vida i els seus coneixements siguin valorats. Si es troben en bones condicions físiques i psíquiques, es fan càrrec de la cura de la casa, dels néts. Si és al contrari i hi ha capacitat econòmica, se’ls desplaça a una residència per a gent gran, on la família confia que hi estaran prou cuidats perquè puguin viure i emmalaltir amb dignitat.

Hem de manifestar la crítica més contundent al model de servei públic que tenim avui. No potser que els serveis públics de cura i d’atenció a la gent gran tinguin una plantilla de personal insuficient i en precari, un model de gestió amb criteris economicistes i no de cura de les persones. 

No pot ser que l’Ajuntament, amb 0 competències, hagi d’anar cada dia a servir d’epis als professionals de les residències i que hagi que recòrrer a la UME per a la desnfecció.

S’ha vulnerat el dret de ciutadania, recollit en una llei bàsica, a tenir i triar uns professionals (metgessa i infermera) de referència de l’atenció primària pública. 

Els i les responsables de Salut han incomplert les competències i funcions relacionades amb la qualitat i la seguretat dels malalts i amb l’equitat d’accés als serveis sanitaris, socials i de salut pública.

Es va aprovar per unanimitat la moció de Ciutadans per preservar i fer efectiva la conciliació laboral i reducció de la bretxa salarial en la situació provocada per la crisi de la Covid-19 la del PSC per demanar al Govern de la Generalitat que aixequi la suspensió d’ajuts per contribuir a minimitzar l’impacte econòmic i social de la Covid-19 en els lloguers d’habitatge habitual. Hi ha votat a favor PSC, Cs i ECP, mentre que ERC ha votat en contra i el PP s’ha abstingut.

Sobre la moció de sobre la conciliació familiar de C’s, la Lola Castro va dir:

(Substituïríem al text la paraula “mare” per la de “dona”)

Les desigualtats de gènere s’expressen en les realitats materials de les dones. La feminització de la pobresa, la divisió sexual de la feina, el sostre de vidre o el sòl enganxós, els treballs a mitja jornada per fer-se càrrec de les cures, la bretxa salarial,o les dificultats de les dones trans per incorporar-se a llocs de treball, són algunes expressions de les desigualtats econòmiques que patim les dones per un accés desigual als recursos. 

Les dades així ho reflecteixen: 

La taxa d’ocupació femenina se situa en el 42,59%, 11 punts de bretxa respecte als homes, i el salari mitjà femení és un 76,75 % del masculí. Tots els indicadors d’activitat, de precarietat, de temporalitat, de prestacions, juguen en contra de les dones. Una de cada quatre dones amb ocupació treballa a temps parcial, insuficient per viure i som les que demanem excedència per cura de filles i fills en més d’un 90%.

No volem arribar a la igualtat en la misèria, perquè encara que són els homes els que més llocs de treball i salaris han perdut, els de les dones ja són precaris d’entrada.

Per això, considerem una prioritat l’adopció de polítiques adequades per part dels governs i del govern local, que reverteixin i eliminen la situació de discriminació que pateixen les dones.  

Hem d’articular una economia que integri les cures des de la corresponsabilitat, la dignificació d’aquests treballs i des de la gestió pública. 

També és fonamental incrementar les polítiques actives d’ocupació, i prendre mesures per tenir una economia social que estigui al l’servei de totes les persones.

Cal aprofondir i implementar les mesures del Pla d’Igualtat de la ciutat, per tal d’ aconseguir eliminar totes les bretxes de gènere i la xacra de la violència contra les dones. Per avançar en polítiques de conciliació i coresponsabilitat entre dones i homes, de manera que la tasca social de les cures de menors i majors no recaiga sobre les dones. 

En relació a la moció de l’habitatge el nostre portaveu va aportar unes reflexions que us traslladem a continuació:

“És una moció que aborda una molt concreta situació del tema de l’habitatge. És important pel bon funcionament de la democràcia i l’administració que les administracions puguin ser exigents amb les superiors. I en el tema dels municipis encara més. Per nosaltres això ajuda a millorar la qualitat democràtica. (El que puguem fer o no dependrà de la Generalitat.)  

Per nosaltres la problemàtica es mes gran i estructural. I caldrà fer polítiques de més “calado”. 

Unes dades de la situació de la t a l’Estat Espanyol . Al 2019 eren líders en desnonaments a Europa  , 54000 , majoritàriament en règim de lloguer.  

El Parc públic d’habitatge  és totalment insuficient  (representa un 2 % del total enfront al 15 % de la mitjana europea) 

Ens queden moltes coses  fora. En futurs Ple haurem de tornar  a abordar amb més profunditat el tema de l’habitatge. 

Haurem de veure que s’ha fet amb el 500000 d’euros destinats a habitatge social que Canviem Esplugues en el seu moment i després Esplugues en Comú Podem va aconseguir incorporar al pressupostos de l’ajuntament  . 

Posar en funcionament en algun moment una Taula per l’habitatge. Fer Pla local d’habitatge públic. 

I haurem d’estar alertes a que a les Corts es  pugui portar a terme un pacte d’Estat pel Dret a l’Habitatge.

Preguntes

El nostre portaveu fa fer la següent pregunta:

• A dia d’avui  quin és el posicionament de l’ajuntament davant la sentència del suprem que prohibeix la col·locació de tot tipus de símbol no oficial a l’exterior dels edificis públics?. Que faran el dia 28 de juny dia del LGTBI, quan es penjava al balcó de l’ajuntament la bandera de LGTBI.  Ho faran ,  i si no ho fan . Per quin motiu?. El govern municipal va dir que la posaria com així ha passat.

I la nostra regidora Lola Castro les següents:

1. En quin punt tenim l’implementació del projecte d’horts urbans adreçats a col·lectius més vulnerables?

• 20/2/2013: Proposta ciutadana de l’Associació de Veïns i Veïnes d’Esplugues relativa a l’establiment d’horts urbans. I aprovada per tots les grups polítics.

• Acord aprivat al Pressupost Participatiu

• 11 març 2014: L’Ajuntament d’Esplugues engega el projecte de creació d’horts urbans.http://www.elbaix.cat/2014/03/11/lajuntament-desplugues-engega-el-projecte-de-creacio-dhorts-urbans/ 

2. En relació a l’adjudicació per l’Ajuntament a la Fundació Pere Tarrés del servei de casals d’estiu per a infants i per a joves:

Recordem que en la seva pàgina web afirma que és “Entitat de l’Església catòlica amb els següents fonaments, que donen sentit a la seva existència: La persona de Jesucrist i l’arrelament evangèlic, la pertinença eclesial i la voluntat evangelitzadora que se’n deriva”). 

3. Es pot modificar la decisió de l’Ajuntament de no becar infants per assistir al casal d’estiu?. 

L’Esplai Espurnes i l’Esplai Espluga Viva ham ampliat a 30 places les inscripcions pel casal d’estiu d’enguany. L’Ajuntament els ha comunicat que ha decidit no becar infants per assistir a aquests casals.

La crisi sanitària ha demostrat que l’actual model de gestió de la residències de gent gran ha estat un desastre i per això al proper ple municipal, que es farà per videoconferència el dia 17 de juny, presentem una moció per instar al govern de la Generalitat que garanteixi una atenció de qualitat a la nostra gent gran que viu en residències.

MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL ESPLUGUES EN COMÚ PODEM PER IMPULSAR UN MODEL PÚBLIC I DE QUALITAT A LES RESIDÈNCIES i EN L’ATENCIÓ A LA  GENT GRAN 

La crisis sanitària provocada per el COVID19 ha afectat a tots els sectors dels serveis públics i privats del nostre país. Les diferents administracions, així com els centres sanitaris i geriàtrics, s’han vist sorpresos per l’arribada de la pandèmia, tant pel desconeixement general que hi ha d’aquesta malaltia, com pel seu frenètic ritme de propagació.

Però, si algun sector ha patit més aquesta pandèmia, aquest ha estat el sector sociosanitari, afectant sobretot al col·lectiu més vulnerable, el de les persones grans a les residències.

Quan va començar la crisi sanitària del coronavirus, la immensa majoria d’aquests centres tenien l’atenció sanitària externalitzada, posant la salut de les persones grans en mans privades. Es patien greus dèficits de personal mèdic, d’infermeria, ràtios molt elevades, deficients condicions assistencials, escassetat de subministraments de protecció i una situació laboral precària de les professionals, en un sector altament feminitzat. Aquesta greu situació ha evidenciat les deficiències d’un model d’atenció obsolet i privatitzat.

És imprescindible un canvi en el model d’atenció a les persones grans i/o dependents que consideri essencial el Dret fonamental a un envelliment digne, que garanteixi l’autonomia de cada persona per poder gaudir d’una vida plena. 

Cal  que la el Govern de la Generalitat assumeixi les seves responsabilitats dignificant i garantint  la qualitat d’atenció a les residències, apostant per un sistema públic,  posant  les persones i les seves necessitats al centre, que es fomenti l’atenció i l’autonomia personal  per davant de criteris economicistes.   

Cal avançar en el model d’atenció a la gent gran canviant les macroresidències per altres espais vitals i serveis com ara: la llar pròpia, les llars compartides amb apartaments diferenciats i serveis de suport compartits i també, les petites llars-residència de caràcter sociosanitari que garanteixin una atenció social i sanitària adient.

Atès que:

A Esplugues de Llobregat tenim vuit centres residencials, tots ells de titularitat privada o privada concertada.

• Residència Persones amb Discapacitat Can Vidalet. 
• Residència Persones amb Discapacitat Finestrelles
• Residència de Gent Gran Espluguense. 
• Residència de Gent Gran Orpea
• Residencia de Gent Gran La Torre d’Esplugues.
• Residència de Gent Gran La Mallola
• Residència de Gent Gran Fèlix Llobet. 
• Residència de Gent Gran Domus Astri. Privada

https://www.esplugues.cat/recursos/importacions/equipaments/residencies-geriatriques

Atès que:

L’afectació de persones amb COVID19 en relació a les places residencials al municipi, ha estat del 17% l’afectació èxitus del 7%.

Atès que:

Un dels punts del Programa d’Esplugues en Comú Podem dins l’apartat Esplugues Ciutat Cuidadora és:

“Impulsarem una campanya per construir una Residència Pública per a gent gran i un Centre de Dia amb una ubicació adequada. Constatemla gran necessitat d’equipaments d’aquest tipus, per les llargues llistes d’espera per accedir-hi o la impossibilitat de pagar els preus que cobren les residències privades que ara tenim a Esplugues. Els objectius de la campanya: Que la Generalitat construeixi  la residència pública i que l’Ajuntament d’Esplugues cedeixi terrenys municipals per la seva construcció”.

Per els motius exposats, el Grup Municipal Esplugues en Comú Podem proposa l’adopció dels segÜents 

ACORDS:

1. Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya a realitzar una avaluació independent, de la totalitat de residències, de l’impacte de la pandèmia amb l’objectiu de millorar el model i prendre mesures per minimitzar futures emergències, alhora que dirimir responsabilitats.

2. Promoure un model orientat a acabar amb la privatització dels recursos d’atenció i residencials existents i convertint-los en públics, 

3. Incorporar, per part de la Generalitat de Catalunya, els recursos necessaris per garantir que l’atenció sanitària els serveis d’atenció a les persones grans es realitzi des del sistema públic de salut, oferint-la amb garantia total d’atenció i qualitat.

4. Incrementar el pressupost de la Generalitat de Catalunya adreçat a l’atenció residencial per fer front a l’actualització de ràtios i mòduls pendents amb l’objecte de garantir la qualitat d’atenció, condicions dels equipaments i les condicions laborals de les treballadores.

5. Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya a presentar una  Llei de la Dependència i autonomia personal pròpia, de manera que garanteixi una major cobertura de les necessitats, tant en centres de dia, residències, atenció domiciliària i prestacions econòmiques, alhora que desplegui les possibilitats que la Llei estatal permet, com la incorporació de la figura de l’assistent personal. 

6. Incrementar la inversió en serveis d’atenció domiciliària, en la qualitat dels serveis, incorporar perfils especialitzats de suport a casos complexos (educadors socials, psicòlegs, terapeutes ocupacionals) i impulsant la recerca de nous models d’atenció a les persones amb dependència a les seves llars.

7. Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya a organitzar l’atenció residencial amb una proposta de nou model amb centres amb petites unitats de convivència, habitatges amb serveis i/o tutelats, models residencials més flexibles que s’adaptin a les necessitats, decisions i preferències de cadascuna les persones. 

8. Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya a desenvolupar una estructura de gestió que permeti i faciliti la participació i veu dels ens locals i les famílies. 

9. Instar a tots els grups municipals de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat a impulsar la construcció d’una residència de gent gran pública a la nostra ciutat.

10. Traslladar els presents acords a la Presidència del Govern de la Generalitat de Catalunya, al Departament de Salut, al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, als grups polítics del Parlament de Catalunya, a les entitats municipalistes de Catalunya i a les entitats locals.

Jordi Pérez Pineda                                                  Dolores Castro Leiva

Portaveu del Grup Municipal                                   Regidora del grup Municipal

Esplugues en Comú Podem                                    Esplugues en Comú Podem

Esplugues de Llobregat, 7 de juny de 2020

La cisi sanitària ha demostrat que el nostre sistema educatiu és profundament desigual i per això al proper ple municipal, que es farà per videoconferència el dia 17 de juny, presentarem una moció per instar al Govern de la Generalitat que prengui les mesures necessàries per tal de garantir de forma efectiva la igualtat d’oportunitats en el sistema educatiu.

MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL ESPLUGUES EN COMÚ PODEM PER GARANTIR LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS EN L’EDUCACIÓ I PAL·LIAR L’EMERGÈNCIA EDUCATIVA GENERADA PER LA COVID-19.

L’actual context generat per l’epidèmia de coronavirus SARS-CoV-2 i l’adopció de mesures extraordinàries en l’àmbit educatiu com el tancament de les escoles, ha generat situacions i necessitats diverses que des dels Ajuntaments, com a administració més propera al ciutadà, hi hem hagut de fer front sense tenir-ne les competències, en el marc de col·laboració entre els municipis i el Departament d’Educació de la Generalitat. 

Tot i l’existència d’aquest marc col·laboratiu considerem que per part del Departament d’Educació els circuits d’informació, la coordinació de les actuacions, i l’assumpció de les responsabilitats pròpies, no han estat sempre els que corresponien, tal i com s’ha vist palès en la conferència de premsa que el Conseller Bargalló realitzà, el 20 de maig, on va donar a conèixer el Pla d’Obertura dels centres escolars, sense informar ni a la comunitat educativa, ni als equips docents ni als ens locals, fet que ha provocat malestar a molts municipis. 

El Pla de reobertura del curs 2020-21 reconeix que cal plantejar noves mesures organitzatives, de funcionament i curriculars que tinguin en compte tots els espais de cada centre, tant els que fins ara acollien grups/classe com els que tenien una altra utilitat i la seva reconversió en espai docent que aculli grups de 13 alumnes màxim a infantil i primària i 15 a secundària, fet que no va acompanyat del reajustament pressupostari pertinent per garantir l’augment dels equips docents dels centres escolars.

Avui més que mai, cal garantir el dret de les persones a l’educació al llarg de la vida, augmentant l’atenció i acompanyament a les famílies i infants més vulnerables, per tal que les desigualtats de partida, agreujades en el període del confinament, no s’intensifiquin encara més i  es consolidin en l’accés als aprenentatges i a l’educació en el seu sentit més ampli. 

Cal atendre eficaçment la diversitat en la situació actual, amb l’objectiu de frenar la galopant segregació escolar i garantint la igualtat i la millora del sistema educatiu, augmentant els recursos per a l’escola pública. En aquest sentit, volem manifestar el nostre compromís en el treball des de l’àmbit municipal per garantir l’equitat i la igualtat d’oportunitats educatives per a tots els nens i nenes i joves del nostre municipi, i la col·laboració amb el Govern de la Generalitat per a sumar esforços per aconseguir aquest repte.

Són molts els reptes que la comunitat educativa ha d’abordar de manera urgent. Cal repensar noves estratègies educatives, aprofitant el context actual per transformar-les. Ara més que mai és el moment de la Ciutat Educadora en tot el seu potencial.  L’educació i la cultura són eixos estratègics de ciutat i motors de transformació social, però en aquest context, i encara amb més motiu, ens cal l’acció coordinada i orientada de tota la xarxa de recursos de ciutat. Des del professionals, entitats, administració pública, col·lectius, veïns i veïnes hem de ser partícips d’aquest projecte comunitari, de construcció de ciutadania amb capacitat crítica, lliure, creativa i si cal dissident. Cal que infants i joves també participin activament de repensar la ciutat, de la construcció compartida d’aquest nou escenari del qual elles i ells n’han de ser una peça clau.

Aquesta transformació passa també per acabar amb la bretxa digital existent, que aquesta pandèmia ha posat encara més en evidència. Aquesta crisi ha posat de manifest les desigualtats socials i econòmiques que pateix una part important de la nostra població. Aquestes desigualtats tenen múltiples manifestacions i la bretxa digital  n’és una que s’està evidenciant amb intensitat, i que impossibilita que els alumnes amb necessitats no puguin tenir una continuïtat en les seves tasques d’aprenentatge i en la seva vinculació a l’entorn educatiu i escolar.

Aquest estiu serà especialment important que els infants i joves, sobretot els d’entorns familiars més vulnerables, puguin gaudir d’una oferta educativa i de lleure adequada que pugui compensar la desvinculació de l’alumnat del seu entorn educatiu durant aquests mesos de confinament i de tancament de les escoles i de les activitats extraescolars.  El paper dels ajuntaments en la provisió d’aquesta oferta és cabdal. Igualment caldrà garantir que l’alumnat més vulnerable  pugui disposar d’ajuts econòmics per a participar plenament en aquestes activitats, despesa que, malgrat els esforços municipals, no podem  assumir des dels ajuntaments. Igualment cal preveure una dotació complementària d’ajuts de menjador durant el període d’estiu pels alumnes que actualment disposen de beca-menjador durant el curs escolar. 

Finalment, és important pels municipis disposar de la informació sobre les previsions del curs vinent en la reobertura dels centres i inici de l’activitat educativa, tant pel que fa als horaris com a les possibles fases d’incorporació progressiva de l’alumnat. 

Per tot això, el Grup Municipal Esplugues en Comú Podem proposa l’adopció dels següents

ACORDS.

1. Demanar al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya que l’elaboració d’un pla de lluita contra la bretxa digital, garantint que tots l’alumnat disposi de dispositius digitals i connectivitat més enllà del període d’estat d’alarma derivat de la crisi sanitària. Aquest Pla haurà d’incorporar formació del professorat i la capacitació de l’alumnat i les seves famílies.
2. Demanar al Departament d’Educació un Pla Especial d’Acompanyament a l’Escolaritat que permeti un seguiment individualitzat de l’alumnat amb més dificultats i/o d’entorns sòcio-econòmicament més desfavorits i pugui servir de palanca d’impuls per assolir l’èxit educatiu i personal. Aquest Pla caldrà que es coordini amb els dispositius locals d’acompanyament a l’escolaritat i podrà incorporar equipaments i activitats de caràcter municipal. Caldrà que es doti de recursos complementaris per fer efectiva la seva implementació.
3. Garantir, per part del Departament d’educació, els recursos necessaris per allargar les beques menjadors a tots els infants durant el període d’estiu i fins que comenci el curs escolar 2020/21.

4. Dotar, per part del Govern de la Generalitat de Catalunya, una partida pressupostària extraordinària per garantir el finançament de les activitats de lleure i educatives durant el període estival, fent que tots els infants i els i les adolescents tinguin la garantia de poder participar-hi, contribuint així a reduir les desigualtats socials i educatives.

5. Instar al Departament d’Educació a incloure noves partides pressupostàries per incrementar l’aplicació del decret d’escola inclusiva, dotacions que garanteixin l’increment de professionals per a la seva atenció amb l’objectiu de pal·liar els efectes provocats per la crisi sanitària, així com partides pressupostàries suficients que garanteixin la cobertura de les necessitats de les aules d’acollida.

6. Instar al Departament d’Educació a crear una comissió de treball del curs escolar 2020-21 amb el món local, millorant els canals de coordinació i de comunicació amb l’objectiu d’augmentar els recursos a l’escola pública (especialment pel que fa a espais, professorat i mesures de protecció) per tal d’assegurar que tot l’alumnat podrà tornar a les aules amb ràtios reduïdes i amb garanties sanitàries tant per a l’alumnat com per al professorat.

7. Instar al Departament d’Educació a no tancar cap línia educativa al curs 2020-21, augmentant els recursos econòmics a l’escola pública i creant programes compensatoris per a infants que han tingut una evolució educativa inferior i que necessitin acompanyament emocional. 

8. Traslladar els presents acords a la Presidència del Govern de la Generalitat de Catalunya, al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, a FAPAC, a FAPES i a les entitats municipalistes de Catalunya.

Jordi Pérez Pineda                                                        Dolores Castro Leiva                     

Portaveu del Grup Municipal                                          Regidora del Grup Municipal

Esplugues en Comú Podem                                          Esplugues en Comú Podem

El Parc del Torrents es va urbanitzar com si fos un parc urbà i ple de ciment quan un govern que té sensibilitat mediambiental l’hauria d’haver plantejat com a espai natural i de coneixement de la natura. ICV en aquells moments es va quedar sola en la denúncia del projecte. Ara que la consciència ecològica és més gran us demanem el vostre suport per revertir un error que no s’havia d’haver produït.

Us reproduïm unes reflexions al respecte del nostre company Jordi Mateu responsable de la campanya de caixes-niu que va impulsar ICV i que hem assumit EeCP. L’escrit és conseqüència d’una veïna d’Esplugues que ens va enviar un escrit perquè havia observat la presència d’una parella de polles d’aigua al Torrent.

Estic al corrent de la presencia d’aquesta parella de Polles d’aigua (Gallinula chloropus) a la petita lamina d’aigua naturalitzada que resta del que havia de ser el llac regulador per a evitar inundacions al camp de futbol.

De fet, aquesta mateixa parella ja va provar a criar fa un parell d’anys. En aquella ocasió la reproducció es va malaguanyar per la mala idea de l’Ajuntament d’efectuar una neteja de vegetació en època de reproducció -mai entendré aquesta felera d’eliminar el verd urbà d’origen silvestre tan aviat com treu el nas-, i va ser el propi Damià Sánchez (el Tècnic de Medi Ambient de l’Ajuntament) qui es va posar en contacte amb mí per preguntar-me que calia fer (!!) un cop el mal ja era fet, ja que van destrossar el niu. Suposo que ara, gràcies al confinament, les polles ho han tornar a provar aquest cop amb èxit.

La Polla d’aigua, o gallineta, no està protegida per la llei, tot i que la seva presencia a la ciutat amplia la biodiversitat de manera significativa i molt valuosa tot enllaçant-nos amb l’ecosistema del delta del Llobregat, tan proper. 

Altres especies presents a l’indret sí que estan protegides però, entre elles diverses especies d’amfibis i d’aus insectívores per a les quals es important la preservació de la vegetació palustre (bogues, canyís, etc…) tant per a aixopluc, com per a nidificar o trobar aliment. Per tant es primordial abstenir-se de qualsevol actuació sobre la vegetació de la zona especialment a primavera i fins a finals de juliol com a mínim.

El problema del Parc dels Torrents -que podria ser la petita reserva natural/escola de Natura d’Esplugues- neix de la indefinició d’usos de l’ajuntament. Volem un parc d’atraccions o un parc on la Natura sigui protagonista? 

El projecte inicial -adjudicat a ACS, la constructora d’en Florentino Pérez, no pas a una empresa de paisatgisme ecològic- ja era una mala premonició sobre el resultat de tot plegat. 

El projecte preveia un llac amb barques de passeig (sic), i no pas una làmina d’aigua amb vegetació de ribera que contribuís a la biodiversitat. També preveia grans murs de formigó -això si imitant la pedra seca, però sense la munió de caus per a la fauna que la pedra seca proporciona- per a contenir el terreny, i camins encimentats, també amb formigó. Un plantejament típic de qui es dedica a la construcció de grans infraestructures, que sovint arrasen amb els valors que es pretenia salvaguardar amb l’arranjament dels torrents de Sant Pere Màrtir, més que d’algú sensible amb el concepte de preservar. El resultat, un cost superior al que hagués tingut una restauració tenint en compte la preservació del valor natural de l’indret, i la pèrdua en un percentatge molt alta de les possibilitats de biodiversitat i com a element formatiu per a la ciutadania. 

El fracàs del “llac del Retiro” que pretenia l’Ajuntament  (les barques ni tan sols varen arribar a navegar, i deuen estar podrint-se a l’hangar que se’ls va construir), i la posterior eliminació de la pista de bàsquet de la plaça Catalunya que va donar pas al “forat” de l’Auditori, van propiciar la dessecació del llac per convertir-ne la llera en improvisat “poliesportiu” a l’aire lliure (malgrat tot, en el poc temps que el llac va contenir aigua hi va criar i treure endavant els seus poll una parella d’ànecs collverds (Anas Platyrhinchos) i més tard, la dessecació de la làmina d’aigua existent entre el llac principal i la zona naturalitzada que encara conserva aigua i on han criat les polles d’aigua. Aquest indret actualment està amenaçat per l’ampliació de l’espai de solàrium de la piscina i per un nou accés a la mateixa, amb la qual cosa possiblement aquest sigui el primer i darrer any que les polles d’aigua nidifiquen al terme municipal d’Esplugues.    

Així doncs, i resumint, ara tenim un Parc dels Torrents que no es ni carn ni peix. És a dir, no reuneix les condicions necessàries per a complir l’objectiu de ser un oasi per a la fauna silvestre urbana alhora que un espais de sensibilització mediambiental, ni és un “parc de jocs i lleure”, que es el que sospito que agradaria mes a l’equip de Govern. 

Malgrat tot, adjunto el llistat d’espècies constatades com a residents o de pas al parc del Torrents fins avui (en vermell, especies protegides per lleis autonòmiques, nacionals i/o internacionals):

Mamífers:

Esquirol (Sciurus vulgaris)

Porc senglar (Sus scrofa)*

Tuxò (Meles meles)

Conill de bosc (Oryctolagus cuniculus)

Gat domèstic (Felis familiaris)**

* Com a predador, i degut a la seva alta densitat, molt perjudicial per a la conservació d’ocells, rèptils, amfibis i insectes en l’ambit urbà i periurbà.

Rèptils:

Dragò (Tarentola mauritanica)

Sargantana de paret (Podarcis hispanicus)

Amfibis 

Reineta (Hyla meridionalis)           

Granota verda (Pelophylax perezi)

Ocells

Mallerenga carbonera (Parus major)

Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)

Mallerenga emplomallada (Lophophanes cristatus)

Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)

Pit roig (Erithacus rubecula)

Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)

Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)

Estornell comú (Sturnus vulgaris)

Estornell negre (Sturnus unicolor)

Rossinyol (Luscinia megarhynchos)

Merla comuna (Turdus merula)

Tudó (Columba palumbus)

Tórtora turca (Streptopelia decaocto)

Colom roquer (Columba livia- var doméstica)

Verdum (Chloris chloris)

Cadernera (Carduelis carduelis)

Gafarró (Serinus serinus)

Bernat pescaire (Ardea cinerea)

Polla d’aigua (Gallinula chloropus)

Xoriguer comú (Falco tinnunculus)

Falcó pelegrí (Falco pellegrinus)

Pardal comú (Passer domesticus)

Pardal xarrec (Passer montanus)

Oreneta comuna (Hirundo rustica)

Roquerol (Ptyonoprogne rupestris)

Falciot comú (Apus apus)

Ballester (Tachymarptis melba) 

Garsa comuna (Pica pica)

Gavià de potes grogues (Larus michahellis)

Cotorra de pit gris (Myiopsitta monachus)***

Cotorra de Kramer (Psittacula krameri)***

Aratinga (Aratinga mitrata)***

El llistat no és exhaustiu, i hi manquen per exemple els invertebrats, però crec que es prou eloqüent.  

* Població a Collserola molt sobredimensionada, degut sobretot a la desaparició de depredadors durant els anys 50 i 60 a mans de les “Juntas de Extincion de Alimañas” impulsades pel franquisme i per les societats de caçadors, que per cert ara es reivindiquen com la única solució (a tiros) del problema. 

Els senglars fan incursions en les àrees perifèriques habitades del municipi pel gran recurs alimentari que representen les restes de menjar abandonades, contenidors d’escombraries, o la inadequada (i perillosa) costum de donar-los menjar d’algunes persones.  

** Com a predador d’origen domèstic, i degut a la seva alta densitat en parc i jardins, molt perjudicial per a la conservació d’ocells, rèptils, amfibis i insectes en l’àmbit urbà i periurbà.

*** Tres especies alòctones (forasteres), de les moltes introduïdes fora del seu habitat de manera voluntària o involuntària, per l’home. Aquests membres de la família dels Psitàcids (els Lloros o Psitàcids no havien poblat mai Eurasia fins el començament de la dècada dels 70 dels segle passat) desplacen del seu habitat especies autòctones, ja que competeixen per l’aliment i/o els llocs de nidificació, quan no depreden directament en especies locals.  

A tall d’exemple, hom considera que la Cotorra de pit gris, o cotorra argentina, es un dels factors causants de la disminució de la població de pardals a les ciutats, ja que competeix per l’aliment i en depreda els nius quan aquests els fan aprofitant els enormes nius de les cotorres.

La Cotorra de Kramer es la responsable de la pràctica extinció de la principal colònia del rat penat mes gran de Europa, el Nóctul gegant (Nyctalus lasiopterus), situada al Parc de Maria Luisa a Sevilla, a causa de la competència pels llocs de nidificació. El rat penat s’aixopluga en els mateixos forats dels arbres que les cotorres busquen per niar. Les cotorres es fan fora per la força, i sovint amb greu ferides que provoquen  la mort del quiròpters.   

Òbviament, conservar la biodiversitat passa per reduir exponencialment o eliminar aquestes especies de l’àmbit natural, on son extremadament perjudicials.

Jordi Mateu i Valls, Juny 2020 

Al mateix temps que es reobrirà el CAP Lluís Millet que va tancar al públic el 25 de març el govern de la Generalitat potencia un nou model de funcionaments dels centres de salut que estimula l’atenció telemàtica i telefònica dels pacients amb l’objectiu, diuen, d’evitar concentracions que afavoreixin la transmissió de la malaltia.

L’apertura del CAP està programada pel dia 2 de juny, però no tindrà un funcionament com abans de la crisi. Es farà una criba fora de l’edifici i es potenciarán els contactectes per telèfon i internet.

La marea Blanca ens convida a continuar mobilitzats tots els dimecres en defensa de la sanitat pública.

Web de l’ajuntament

L’Institut Català de la Salut (ICS) ha informat que la setmana de l’1 de juny reobrirà el centre d’atenció primària (CAP) Lluís Millet, que es va tancar al públic el 25 de març dins de la reorganització dels serveis sanitaris per fer front a l’emergència de la Covid-19. Cal recordar que aquest dilluns 1 de juny és festiu local a Esplugues.

Segons un comunicat de l’ICS, “la propera setmana iniciem la descentralització de l’activitat presencial als CAP” de l’àmbit Costa de Ponent, al qual pertany Esplugues de Llobregat, que han estat tancats durant aquests dos mesos.

Els horaris de l’activitat presencial als dos CAP’s d’Esplugues seran:

–CAP Bòbila (Can Vidalet). De dilluns a divendres, de 8 a 20 h. Nits, caps de setmana i festius: CUAP Sant Ildefons.

–CAP Lluís Millet. De dilluns a divendres, de 8 a 20 h. Nits, caps de setmana i festius: CUAP Sant Ildefons.

L’ICS afegeix que “amb la prioritat d’oferir centres de salut segurs i una atenció amb seguretat, s’afavorirà l’atenció proactiva amb els pacients de manera telemàtica”.

Web de l’Institut Català de la Salut

A partir del dia 1 de juny s’inicia la descentralització de l’activitat presencialals CAP del territori, amb la prioritat d’oferir centres de salut segurs i una atenció amb seguretat. La situació de crisi sanitària de la Covid-19 ha obligat a tot el sistema sanitari i especialment a l’atenció primària a adaptar-se per donar resposta a la nova situació. En aquest nou escenari, es prioritzarà l’atenció i seguiment dels pacients de manera proactiva des dels CAP, es potencien les formules d’atenció telemàtiques i es demana a la ciutadania que només vagi presencialment als CAP si és realment necessari i els ho ha indicat un professional sanitari.

D’ara en endavant, per a una atenció segura i de qualitat, cal que la població es comuniqui primer amb el seu CAP de referència.

Com contactar amb el CAP per gestionar la petició?

• Es pot enviar un missatge a través del web gencat.cat
• Al telèfon 933 268 901
• Al telèfon del CAP de referència

Per a urgències sanitàries:

• Al 061 CatSalut Respon

Per a altres informacions:

• A través de l’app STOP COVID19 CAT
• Amb el web app cat

En cas que els professionals sanitaris recomanin als pacients i usuaris una atenció presencial, cal seguir les següents recomanacions i mesures de seguretat especials:

• Cal anar al centre només si és necessari i si ho han indicat els professionals
• És obligatori l’ús de mascareta
• Els acompanyants només es permeten en casos imprescindibles
• Cal arribar a l’hora de la visita indicada, no abans
• Respectar la senyalització i les indicacions dels professionals
• Rentar-se les mans sovint
• Respectar la distància de seguretat (2 m)

Un paper clau

Durant la pandèmia, l’atenció primària, que s’ha vist obligada a concentrar l’activitat assistencial en determinats CAP, ha tingut un paper determinant i clau. S’ha fet l’atenció i el seguiment de més del 80% dels infectats per la Covid-19, s’han atès les situacions d’urgència i emergència relacionades amb els casos de coronavirus i aquelles situacions no demorables. Així mateix, s’ha realitzat l’atenció domiciliària, el seguiment telefònic i s’ha donat un suport molt important a l’atenció residencial, als hospitals del territori, a centres sociosanitaris i l’assistència als hotels salut. En total, s’han realitzat des de l’atenció primària més de 17.000 PCR a l’àmbit dels professionals sanitaris, professionals de residències i residents.

Ara mateix, amb la reducció del nombre de nous casos, l’atenció primària segueix sent  àmbit d’atenció essencial, donant continuïtat al seguiment de nous casos, amb possibilitat de diagnòstic amb PCR en casos simptomàtics i contactes; amb el seguiment dels pacients crònics, en l’atenció  domiciliària, l’atenció a les urgències i emergències i continua el suport als centres residencials.

1. INTRODUCCIÓ

Estem vivint una situació excepcional. La pandèmia provocada pel coronavirus ha desencadenat una crisi sanitària, social, econòmica i humanitària que requereix implementar mesures d’emergència en tots els àmbits

Compartim que el sentit i la prioritat de totes aquestes mesures ha de ser la preservació de la salut de les persones i l’abordatge integral  de les conseqüències socials i econòmiques produïdes per la crisi del COVID-19, que tingui en compte també la vessant emocional produïda per la situació de confinament.

Esplugues en Comú Podem té clar que el mandat de la ciutadania en aquesta etapa és que arribem a acords per protegir els drets i recuperar l’economia al servei de la vida i de les persones.

2. PRESA DE DECISIONS. PROPOSTA DE PACTE LOCAL.

• • Constitució d’una taula de consens que integri als grups municipals, sindicats,  associacions de comerciants, associacions de veïns, amb l’objectiu de materialitzar un Pacte de Ciutat per garantir la cobertura de les necessitats bàsiques a les persones i col·lectius més vulnerables, garantir el treball digne i els serveis públics universals de qualitat. Reunions periòdiques. Cada setmana, o quinze dies.

• • Pacte de Ciutat per a la reconstrucció social i econòmica. Amb l’acord dels grups municipals i els diferents agents socials, econòmics i teixit associatiu. Amb l’objectiu  d’implementar un pla de recuperació social i econòmica que garanteixi, en primer terme, que les persones més vulnerables tinguin garantida l’empara de les administracions públiques.

3. PRINCIPIS FONAMENTALS  DE LA PROPOSTA: MAI MÉS RETALLADES.

• • A Esplugues hem d’apostar per uns serveis públics de qualitat, que són claus en aquest moment de crisi per mantenir la cohesió social. Hem de tenir uns centres de salut que garanteixin la protecció de la salut de la població.
  • També és fonamental fer propostes per implementar un canvi de model d’atenció a la Dependència i a les persones ingressades a les residències de gent gran. Som conscients que les competències d’aquests àmbits corresponen al Govern de la Generalitat, però entenem que també som co-rresponsables i podem fer molt des el món local.  
  • Hem d’implementar un Pla de Reconstrucció amb avaluació dels resultat al cap d’un any, que podria ser en una comissió informativa i donant compte al Ple. Com un exemple de transparència de gestió i per evitar que s’aprovin temes que després no tinguin cap efectivitat. 

4. MESURES D’ACCIÓ SOCIAL I  COMUNITÀRIA 

SALUT

Salut Mental:

• • Augmentar el servei de salut mental en el CAP Lluis Millet i de Can Vidalet, mitjançant la contractació de professionals en psicologia clínica i psiquiatria que permeti ampliar els horaris d’atenció setmanals.

• • Establir una partida d’ajudes econòmiques concedides i supervisades per l’Ajuntament d’Esplugues per a l’atenció i tractament de salut mental en centres privats i reconeguts per la Generalitat de Catalunya a Esplugues de Llobregat, que garanteixi el dret a la salut mentre aquestes ciutadanes i ciutadans no puguin ser atesos per centres públics donada l’escassetat de recursos.

• • Habilitar un servei anònim de primer contacte telefònic i telemàtic per a atendre consultes de salut mental de ciutadanes i ciutadans d’Esplugues derivats de la crisi del Covid-19 (és a dir, trastorns derivats del confinament, de la incertesa, de situació laboral, etc.) que si fos necessari es realitzaria una derivació a centres de salut mental.

• • Detecció i tractament de l’addicció al joc online.

    Atenció primària, comunitària i Residències de gent gran

• • Assumir des de l’atenció primària l’atenció de les persones ingressades a les residències geriàtriques d’Esplugues. Exigir a CatSalut l’increment adequat de les plantilles pels centres d’atenció primària de la ciutat, així com la millora de les condicions laborals per fer front a aquesta competència. Garantir EPIs per a tot el personal sanitari. 
  • Avaluació independent de la totalitat de residències, del impacte de la pandèmia, amb l’objectiu de prendre mesures per a minimitzar futures emergències i dirimir responsabilitats. Cal treballar pel canvi de model de gestió.
  • Pla a llarg termini de defensa de residències públiques i eliminació de la gestió privada. Més del 70% de les residències geriàtriques de Catalunya són privats, i les públiques són gestionats per mútues o consorcis.

• • Recuperar l’atenció integral del CAP Lluís Millet.
  • Treballar per construir el tercer CAP a Esplugues
  • Planificar la construcció d’ una residència pública de gent gran a Esplugues.
  • Atenció domiciliària; Increment de les previsions de contractació de personal dels serveis d’atenció a les persones. (SAD , banc d’aliments ,serveis socials,…).
  • Som una ciutat amb un gran número de persones grans. Cal construir una xarxa de veïnatge per tenir cura i seguiment de totes les persones grans que coneixem.  
  • Participació dels professionals de la salut en els plans municipals en relació al Ccovid-19.
  • Pressionar perquè s’obrin les plantes de l’Hospital Moisès Broggi tancades.

 SERVEIS SOCIALS

• • Garantir el subministrament bàsic a les llars que hagin quedat en situació de vulnerabilitat
  • Valoració de les famílies que estiguin en situació de vulnerabilitat i garantir-les ajudes.
  • Xarxa de suport a les persones migrants en el nostre municipi que no tinguin papers i es trobin en una situació de vulnerabilitat.
  • Augmentar el pressupost de serveis socials amb partides pressupostàries que no podran realitzar-se per la COVID-19, com per exemple les Festes locals.
  • Organitzar dispositius per atendre les necessitats de les persones majors o amb problemes de mobilitat, coordinats amb els serveis socials i amb diferents entitats locals i el tercer sector.
  • Suport de la Brigada Municipal al Banc d’Aliments, per a preparar i repartir els productes entre els usuaris del servei.
  • Reforç del Servei d’Atenció Domiciliària per a persones majors que viuen soles, amb més atenció a les més vulnerables.
  • Cal concretar un pla de contingència que reforci les polítiques socials amb ajuts específics a persones i famílies, especialment els col·lectius més vulnerables. En aquesta línia, i per donar resposta a les noves necessitats, caldrà que es replantegin els contractes-programa de manera immediata i sostinguda en el temps. 

• • Cal cercar la celeritat administrativa i enfortir les dotacions pressupostàries per donar una resposta ràpida davant l’increment de les urgències socials de nous usuaris/es. Hem de fer un nou pas ferm per a la simplificació administrativa, que faciliti la reactivació de l’activitat econòmica, l’emprenedoria i les noves inversions al nostre territori

EDUCACIÓ

• • Cal garantir l’accés a una educació pública i de qualitat a tots l’alumnat d’escoles i Instituts públics d’Esplugues, mitjançant la cessió de dispositius portàtils amb connectivitat a internet que els permeti seguir el curs a distància.
  • Desenvolupar un Pla de rescat a centres d’educació de 0 a 3 anys que garanteixi que totes les nenes i nens que durant aquest curs acudien a ells, tinguin la mateixa oportunitat el pròxim curs.
  • Incrementar el nombre de beques menjador per al curs 2020-2021. Flexibilitzar els criteris d’accés a beques menjador per al curs 2020-2021.
  • Pressionar a la Generalitat per a fer possible la contractació de professorat en els centres educatius per a baixar les ràtios.

CULTURA I JOVENTUT

• • La cultura és un dels sectors més afectats per aquesta crisi sanitària i dels últims sectors que es recuperaran, per això és important donar oxigen a aquest sector per a pal·liar les conseqüències de la crisi econòmica.
  • Casals d’estius a càrrec de les entitats de lleure de la població d’Esplugues.
  • Els museus haurien de potenciar l’activitat i les exposicions virtuals durant l’estat d’alarma.
  • Estiu viu+Oferta d’estiu al llarg de tots tres mesos, incidint especialment amb l’alumnat més vulnerable.
  • Treball cooperatiu, col·laboratiu i comunitari entre els centres escolars, l’Ajuntament (Educació i Serveis Socials), la xarxa d’entitats de barri i de ciutat pel suport educatiu i del lleure, des de l’acompanyament individualitzat i grupal als infants, joves i  famílies
  • Tallers de lectura i competències escolars a les biblioteques, museus, teatre, escoles d’art i música, espais de creadors i centres cívics
  • Obertura de les biblioteques municipals a l’agost, creant una programació dinamització lectora i d’activitats pensant en tots els públics i en coordinació en algunes d’elles amb el programa de reforç d’estiu a infants i joves.
  • Planificar un programa d’actuacions des de la segona quinzena de juny fins a la primera setmana de setembre.

PROMOCIÓ ECONÒMICA.

• • Vigilar i revisar el comportament de les empreses per a garantir que ningú faci un ús fraudulent dels ERTO i aprofitin la situació per a acomiadar treballadors.
  • Ajudes als autònoms i les pimes.
  • Elaborar un Programa de Recomanacions per a la flexibilització laboral que permeti a les treballadores i treballadors d’Esplugues atendre les necessitats familiars derivades de l’actual crisi del Covid-19 així com davant futurs brots d’aquest, protegint l’ocupació i evitant que les dones siguin el col·lectiu més afectat.
  • Elaborar un pla destinat a la inserció i formació laboral
  • Replantejar el cobrament de l’IBI (moratòria) a empreses i autònoms que hagin hagut de suspendre la seva activitat econòmica.
  • Ajornament de cobrament d’impostos al petit comerç
  • Ampliar l’espai públic de terrasses de bars i restaurants per a assegurar la distància social de protecció i no veure perjudicada la seva activitat econòmica
  • Moratòria o exoneració del cobrament de la taxa a les terrasses i bars durant l’any 2020 per a pal·liar la crisi.
  • Pla d’ajuda al petit comerç, entre ells suport digital per a venda per internet i Posada en marxa de serveis d’informació i assessorament per a pimes persones autònomes del territori. Aquest servei també ha d’ajudar a resoldre els dubtes que es generin i a assessorar en les decisions a prendre.
  • Creació d’un directori en línia sobre els comerços que presten servei durant els dies de confinament.

HABITATGE, OCUPACIÓ, BÉNS I ESPAIS COMUNS,SOLIDARITAT

• • Establiment d’un servei d’assessorament i intermediació en deutes d’habitatge i ampliació de les funcions a problemàtiques derivades del COVID-19
  • Garantir els subministraments energètics. Fons de garanties a subministraments de primera necessitat (aigua, gas, electricitat) i alimentació.
  • Increment dels incentius pel lloguer social. Augmentar el parc públic de lloguer.
  • Microcrèdits municipals sense interès o a fons perdut. Flexibilitzar el calendari fiscal. Ajudes a fons perdut. Accés a internet a de ser a dia d’avui un dret.
  • Oficina centralitzada d’atenció a les persones afectades per les conseqüències del Covid-19. Amb recursos adequats i amb garantia d’atenció sense demores.
  • Neteja i desinfecció de vies públiques, espais públics, parcs, edificis públics on caldria actuar amb més intensitat i amb criteris de reforç higienico-sanitari. Aquestes desinfeccions han de fer-se amb productes ecològics, no tòxics. S’han d’extremar les precaucions per protegir la salut de les persones que treballen en les feines de desinfecció.
  • Pla de barris vulnerables: intervenció social, comunitària i inversió en rehabilitació energètica.
  • Engegar un procés de remunicipalització de serveis.
  • Impulsar les polítiques actives d’ocupació com a instrument fonamental per a combatre l’atur.
  • Suport directe per la reincorporació al mercat de treball: El Centre Puig Coca ha de ser el punt de referència en aquest sentit, per donar suport i facilitar els tràmits. les 
  • Augment de la contractació pública: Increment de plantilla de personal de l’ajuntament i d’altres organismes i serveis.
  • Cal articular mesures de caràcter universal de minoració i/o de de condonació del pagament del cost de serveis essencials com l’aigua, la llum i el gas mentre duri el confinament
  • Quant a les quotes dels llogaters: cal garantir la continuïtat de la normativa aprovada perquè no es produeixi cap desnonament per l’efecte d’aquesta emergència de salut pública. Cal habilitar també mecanismes de mediació entre llogaters i propietaris per facilitar el pagament durant els mesos posteriors al confinament, i regular de forma definitiva els preus dels lloguers.

• • Seran necessàries mesures tributàries per al teixit productiu, especialment autònoms i petites i mitjanes empreses, perquè puguin refer la seva activitat. Alhora, cal obrir noves línies d’ajut directe a fons perdut, avals i crèdits per impulsar els diferents sectors econòmics del nostre país. El nostre objectiu és que la crisi sanitària no s’emporti per davant el teixit productiu de Catalunya

• • Impulsar projecte de creació companyia energètica local. (Tenim l’experiència i exemple de VILAWATT).  Impulsar la rehabilitació energètica d’edificis.  Impulsar economia verda.
  • Posada en marxa i ampliació del projecte dels Horts Urbans.

• • Polítiques contra el canvi climàtic i per la transició energètica. Pacificació de carrers , ampliació carrils bici, camins escolars,

• • Continuar col·laborant amb l’increment en la cooperació al desenvolupament dels països que tenen més necessitats i/o han estat fortament sacsejats per aquesta pandèmia. Donar continuïtat als diferents projectes que es realitzaven des de l’àrea de cooperació.

INFORMACIÓ I XARXES

• • L’accés i l’ús universal de les xarxes és un dret que ens pertany com a societat, cal impulsar canvis legislatius per a protegir-lo i per a poder-lo exercir per evitar la bretxa digital. L’accés i la formació en noves tecnologies és fonamental per a la inclusió social i per això cal dotar immediatament el nostre sistema educatiu, a tots els nivells, de les eines per garantir un accés universal i equitatiu, i facilitar l’ensenyament a distància i no presencial.

• • Política informativa. Bel·ligerància davant qualsevol aptitud racista i xenòfoba.  Transmetre missatges a la ciutadania que desactivin els prejudicis racistes que s’han fet envers la població xinesa i gitana fent -los veure com  culpables de les causes i conseqüències de la crisi.

• • Garantir el dret a l’empadronament. Campanya d’empadronament actiu davant la crisi social i econòmica generada per la Covid-19. És urgent consensuar criteris comuns entre els municipis metropolitans per fer efectiu l’empadronament com a pas imprescindible per accedir a drets bàsics. Com assenyala la llei, la inscripció al padró és un tràmit gratuït i obligatori i els Ajuntaments han de promoure aquest dret, especialment per a determinats col·lectius en situacions difícils o d’exclusió social.

PRESTACIONS ECONÒMIQUES 

• • Garantir una renda o prestació de mínim vital que doni cobertura a totes les persones que pateixin una situació de precarietat prèvia o derivada de la situació de crisis pels efectes econòmics i socials de la pandèmia. Aquesta prestació haurà de ser compatible amb la Renda Garantida de Ciutadania en el cas de percepció.
  • Fons de contingència inicial de 1.000.000 euros. Considerem insuficient aquesta quantitat. Hem d’utilitzar el superàvit i realitzar totes les modificacions pressupostàries que calguin per tal de fer front als programes i actuacions post covid-19 que acordem.
  • A nivell pressupostari: separació de partides i comptabilitat separada. Contingències pla de reactivació i la resta.  
  • Ajudes i enfortiment als mercats locals d’alimentació. Potenciació també de la telecompra. Aprofitar el mercat de pagès dels divendres per a promocionar el comerç local, amb parades de venda al  carrer Esglèsia.
  • Exempcions de taxes. Per exemple la de terrasses.
  • Establiment d’un Programa de microcrèdits a «interès zero».
    
  • Adequació del Pla Estratègic de Subvencions de la Diputació a les noves necessitats sorgides de la crisi.

MOBILITAT.

• • Cal potenciar la mobilitat a peu, en bicicleta i en transport públic per evitar que la ciutadania utilitzi el cotxe. Cal oferir més servei de bus amb la mateixa flota, optimitzant recorreguts i temps de viatge. També cal garantir la distància de seguretat en els desplaçaments a peu i en transport públic, habilitant voreres més amples en punts crítics i potenciant les alternatives de transport menys saturades. Per tot plegat, cal:

• • • Instar l’Estat i la Generalitat a construir un carril bus-VAO a la B23.
    • Habilitar almenys en hora punta un carril bus a l’avinguda dels Països Catalans en direcció a Barcelona.
    • Crear un carril bici-bus al carrer Laureà Miró, entre la plaça de Santa Magdalena i l’avinguda dels Països Catalans, per reservar la vorera als vianants.
    • Crear un carril bici a l’avinguda de Jacint Esteva Fontanet per millorar la connexió entre Sant Just i Barcelona.
    • Optimitzar el recorregut de les línies EP1 i EP2 per incrementar el nombre d’usuaris, esdevenint una línia bidireccional amb recorregut en forma de 8 i epicentre a l’Ajuntament, passant per l’avinguda dels Països Catalans, l’avinguda de Jacint Esteva i Fontanet, el carrer del Nord, el carrer de Laureà Miró, el carrer del Molí, el carrer del Carme i l’avinguda de Cornellà.
    • Millorar l’accés en transport públic a l’estació de Rodalies de L’Hospitalet, perquè és la més propera a Esplugues i perquè la seva oferta de transport, gràcies a les línies R1, R3 i R11, dobla la de l’estació de Cornellà.
    • Ampliar l’espai per a vianants en els carrers més comercials i amb voreres més estretes. Aquestes ampliacions s’han de fer amb pintura i mobiliari urbà (balisses, pilones i testos estratègicament col·locats), no amb ciment. Són actuacions prioritàries el carrer de Laureà Miró i el carrer Nou, eliminant un carril de circulació de cotxes; el carrer Rovellat (entre el Carrer del Carme i el carrer del 8 de Març) i el carrer de Sant Gabriel (entre el carrer de la Serra del Montsec i el carrer de Sant Antoni Maria Claret), estretant la calçada; el carrer de Manuel de Falla; i la confluència entre l’avinguda de Cornellà, el carrer de Francesc Llunell i el carrer del Carme.
    • Ampliar l’espai per a vianants en els carrers d’accés als CAP i als mercats municipals.
    • Ampliar l’espai per a vianants en els accessos a col·legis i a escoles bressol, especialment al carrer Milà i Pi i al carrer Lluís Millet (escola Natzaret), al carrer Josep Argemí (escola bressol El Jardí), al carrer Josep Rodoreda (escola bressol Nimbo) i al carrer de la Serra del Montsec (escola bressol Montesa).
    • Habilitar com a zones de passeig alguns carrers dels barris Centre i Can Vidalet els diumenges, tancant-los a la circulació de cotxes.
    • Prohibir l’aparcament de motos a les voreres dels carrers on s’ampliï l’espai per a vianants i en especial al carrer de Laureà Miró.
    • Millorar la mobilitat a peu al carrer del Nord i al pas sota l’autopista de l’avinguda de Lluís Companys.

DONA: MESURES AMB VISIÓ FEMINISTA

Aquest Pla local de mesures d’emergència social ha de tenir una dimensió transversal de gènere. A la nostra ciutat hem de tenir en compte la proposta genèrica de:

• • Desplegar efectivament la Renda Garantida de Ciutadania, aprovada pel Parlament, flexibilitzant els requeriments i ampliant el criteri d’excepcionalitat recollit a la Llei de RGC per facilitar l’accés immediat a totes les persones en situació de risc d’exclusió social, tenint en compte l’impacte de gènere en col·lectius com les treballadores de la llar, les cuidadores, les dones que s’han quedat sense ingressos ni cobertures, les dones responsables de famílies monomarentals amb poc ingressos o amb contractes precaris i les dones víctimes de violència masclista.
  • Fer el seguiment per part dels serveis socials de totes les famílies vulnerables i/o dones que visquin soles o en situació de precarietat.  
  • Continuar amb la reivindicació de mantenir a Esplugues el Jutjat per atendre les situacions de violència de gènere. 
  • Garantir un servei públic i gratuït d’atenció psicològica per a dones d’Esplugues víctimes de violència per a tractar les conseqüències físiques, psíquiques, emocionals i sexuals sofertes durant el confinament, i que inclogui plans de seguiment al llarg d’un any.

• • Millorar i reforçar el funcionament del servei telefònic i telemàtic d’atenció a dones en risc o víctimes de violència contra la dona.

CIÈNCIA I RECERCA.

• • Inversió en recerca, ciència i protecció de la indústria per a no perdre llocs de treball, repensant si és necessària la seva producció, i adequant-la a la transició ecològica.

• • Crear un observatori específic de l’impacte de la crisi de la Covid-19 a la ciutat, que funcioni com a instrument de seguiment i prospectiva,aportant dades a nivell demogràfic, laboral, econòmic, habitatge, cohesió social, per a la presa de decisions.

Esplugues de Llobregat, 10 de maig de 2020

Fins ara els Casals d’Estiu que organitza l’ajuntament els gestionaven entitats locals de lleure des de fa més de vint anys desenvolupant un projecte educatiu integral. Els esplais treballen tot l’any amb infància i joventut vulnerable i el fet de portar el casals d’estiu reforça el teixit associatiu d’Esplugues i la coherència de la tasca feta. El passat 10 de febrer l’ajuntament va treure a concurs i l’element que dona més punts no és la qualitat del servei sinó simplement el preu, es prima l’opció més barata.

No podem deixar que empreses sense ànima que només busquen el benefici econòmic s’ocupin dels nostres fills i filles.

El nostre grup sempre hem defensat la gestió pública dels serveis municipals davant d’un grup socialista que sistemàticament es dedica a privatitzar-los. La gestió de la crisi demostra la importància que té la gestió dels serveis públics per part de les administracions i més encara si es tracta de serveis que afecten al benestar de les persones. Una empresa privada no pot gestionar-ho millor que l’ajuntament, perquè tenint en compte que una empresa ha de tenir, com és lògic, benefici empresarial per fer-ho més barat només pot fer-ho a costa de donar un servei pitjor o pagant més malament treballadors i treballadores.

El coronavirus ens ha ensenyat que aquests serveis essencials s’han de gestionar per les administracions públiques i si algú encara no se n’ha adonat només ha de mirar el desastre que ha estat la gestió privada de les residències de gent gran que ens ha costat milers de morts d’avis i àvies.

El govern municipal es basa en arguments jurídics inexistents per justificar una decisió política basada en un model de gestió privada de serveis públics que no compartim.

L’informe jurídic que el nostre grup va demanar al secretari afirma que el criteri de fer una sola adjudicació és un criteri de l’ajuntament i que és legal, però també queda clar en l’informe que hauria estat legal fer-ho per lots. També el criteri de valorar més (un 51% ) l’oferta econòmica que altres criteris com podrien ser l’experiència en el servei, la integració en el teixit associatiu d’Esplugues, etc., també és un criteri de l’ajuntament, legal això sí, però també haurien estat legals, i més adients, uns criteris que valoressin per sobre de tot el benestar de nens i nenes.

La majoria absoluta fa que el govern municipal actuï amb prepotència i sense buscar consensos en la gestió dels serveis públics.

L’alcaldessa va dir en el seu discurs que seria l’alcaldessa també dels qui no l’havien votat. En general, però especialment en temes tan sensibles com la gestió dels serveis públics ens agradaria que no es desdís tan ràpidament dels seus compromisos.

És veritat que tenen majoria absoluta i que per tant poden imposar el seu model de ciutat però si aquesta és la seva voluntat que ho diguin clarament i no ens enganyin ni als altres grups municipals i la ciutadania. Si, al contrari, la seva voluntat és buscar acords, llavors que ho facin.

La relació amb les entitats no és el punt fort de la seva gestió. Com que estaven molestos amb els xiulets a l’alcaldessa durant el pregó municipal sense comptar amb ningú tiren pel dret i el suspenen. Aquesta actuació tal com s’ha pres sembla pensada per castigar unes entitats que per la seva funció social són i han de ser clarament crí­tiques.

Finalment, també seria convenient que tinguessin present que sí altres amb un 47,5% dels vots no estan legitimats per imposar el seu model de país, els socialistes d’Esplugues amb un 42,5% dels vots a les eleccions municipals tampoc estan legitimats per imposar-nos els seu model de ciutat.

Tan en un cas com en l’altre la majoria absoluta no els la dona el vot de la ciutadania sinó el sistema electoral. En el cas d’Esplugues si la barrera per entrar al consistori fos del 3% del vots com passa en les eleccions legislatives, hauria entrat un altre grup a l’ajuntament i el grup socialista hauria perdut la majoria absoluta.

El govern municipal ha comès un gran error i a ells correspon buscar una solució que ens permeti sortir d’aquest despropòsit. Esperem que rectifiquin i busquin una sortida que pugui tenir un ampli consens polític i social.

Si voleu llegir el manifest de les entitats de lleure i/o us hi voleu adherir seguiu aquest enllaç.

El ple del passat 22 d’abril va començar amb una declaració institucional davant l’emergència sanitària provocada pel coranavirus. L’Ajuntament es compromet a “abordar un doble repte: actuar per respondre a aquesta emergència i treballar de forma proactiva per establir les mesures orientades a activar un pla de xoc que ens permeti superar a mig termini la greu crisi que patim”. Entre els acord hem de destacar el condol per totes les víctimes a les seves famílies. També el nostre reconeixement al personal sanitari, serveis socials, cossos de seguretat i a totes les persones que aquests dies treballen de manera presencial perquè la població pugui seguir el confinament, des de les persones que fan treball de cura d’infants, persones grans i altres persones dependents, les que treballen en l’àmbit de la neteja, el transport i la logística, les que fan voluntariat o les que fan servei als punts on podem adquirir productes de primera necessitat. Destaquem també l’important paper dels governs locals per donar una resposta a les persones més afectades per la crisi. Ens comprometem a col·laborar i cooperat amb els governs català i espanyol. Reclamem una actuació proactiva de la Unió europea i , per acabar, agraïm a tota la població la conducta exemplar d’aquests dies tot reiterant la necessitat de continuar confinades i seguir les recomanacions sanitàries i comunitàries pel bé de tothom.  

Després de l’aprovació de l’acta i de les informacions de l’alcaldia es va passar al punt 4: Dictamen que proposa aprovar el Text refós de la Modificació del Pla especial del centre hospitalari i centre mèdic i ordenació volumètrica per a la construcció d’un centre mèdic de consultes externes al carrer Sant Mateu, número 24-26. Intervenció del portaveu del nostre grup, Jordi Pérez Pineda:

Torna al Ple un tema que no varia gaire la situació que ja s’havía votat anteriorment. Fiatc i Generalitat, que són els propietaris dels terrenys, han acordat una permuta de terrenys que no canvia significativament els paràmetres d’edificació de l’obra.  Sobre el dictamen, per tant, poca cosa a dir.

Per coherència i pel que van votar els anteriors regidors de la nostra formació, que va ser abstenció, mantenim el vot. Però no volem deixar passar el moment per mostrar la nostra posició en relació a un tema que té una càrrega política molt profunda.

 Parlem de l’actuació d’una entitat asseguradora, de fet la més important de Catalunya FIATC, que opera en el negoci de la sanitat privada. Per a la nostra formació la Salut no ha de ser negoci. El nostre model és el de la  sanitat pública, universal i de qualitat.  

Una sanitat pública que, malgrat les brutals retallades que ha patit en l’última dècada, fa front a l’actual crisi produïda pel COVID-19 amb una actuació heroica dels seus professionals. Una sanitat pública que continua amb una infra-financiació crónica. Catalunya dedica tan sols el 3,9 % del seu PIB a la sanitat pública. La mitjana europea està al voltant del 7,5 %.

Per altra banda aquestes retallades no han anat lligades únicament a una justificació  econòmica, han estat fruit d’una aposta estratègica portada a terme pels últims governs de la Generalitat per fer augmentar el pes a la sanitat del sector privat. 

L’actual model sanitari català, que és el resultat d’una trajectòria històrica que ha tendit a l’externalització i a la concertació de serveis, ha donat com ha resultat un sistema mixte públic-privat que opera a través del Servei Català de Salut. 

Les retallades, amb  el consegüent   deteriorament del servei públic, han afavorit aquest afany privatitzador. La contractació de mútues  ha crescut  un 14 % des del  2014. Actualment, un 30 % dels catalans/es tenen una assegurança privada. 

Per altre banda, recordem també que aquestes asseguradores són les principals gestores de les residències de gent gran. Una problemàtica que també haurem de revisar en el futur, veient com han patit  la crisi del COVID-19 les persones ingressades a aquests centres.

 Diem també que ens revolta que el senyor Torra hagi sortit amb tanta rapidesa a assegurar els beneficis de la sanitat privada, oferint-se a pagar 43.000 euros per pacient en UCI, uns preus més que generosos. Jo us pago bé i després fem una auditoria i ja me’ls tornareu, si de cas. En canvi, per fer despeses en altres apartats que beneficien al conjunt de la ciutadania, el senyor Torrà es més poruc, per no dir un altre paraula.

 I també ens revolta que estem parlant de construir o ampliar l’espai per a consultes externes d’atenció privada al nostre municipi, quan estem esperant des de fa ja massa temps que es faci un tercer CAP a Esplugues.

Voldria acabar citant a l’expresident de la Generalitat Artur Mas i Gavarró. Tal i com va dir després d’haver aprovat les retallades pressupostàries que el seu partit va decidir aplicar:  “Res no tornarà a ser exactament com ho havíem conegut”.

 I això és el que esperem que passi després d’aquesta crisi. Que res torni a ser com ho hem conegut aquests últims anys i que tinguem  una sanitat pública universal i de qualitat, com em mereixem els catalans i catalanes.

Per tot això, el nostre vot tal i com he dit al començament, és abstenció. Però… una abstenció el més crítica possible.

Es va aprovar gràcies als vots favorables del altres grups.

5. Dictamen que proposa la modificació de la participació en la l’aportació municipal del contracte de concessió administrativa del servei públic de la deixalleria mancomunada de la Fontsanta, entre l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat i Sant Joan Despí.

El conveni entre els dos ajuntaments indica que el manteniment es paga en funció de la població de cada ajuntament. Les dades de població de cada municipi a 1 de gener de 2020 són les següents: Esplugues de Llobregat 47.849 habitants i Sant Joan Despí 34.274 habitants.

Els percentatges resultants, a efectes del repartiment de l’aportació municipal, són: el 58,27% per a Esplugues de Llobregat i el 41,73% per a Sant Joan Despí; resultant una aportació municipal de 10.483,24 € i 7.507,56 €, respectivament, sobre el total de 17.990,80 €.

S’aprova per unanimitat.

En el punt 6 es dona compte de diverses resolucions de l’Alcaldia per fer front a l’emergència social i sanitària provocada pel COVID-19.

A l’apartat de precs i preguntes en la nostra regidora Lola Castro va presentar un prec en relació a la recuperació de la plena activitat assistencial del CAP Lluís Millet:

Exposició de motius:

• Estem vivint una situación excepcional per la pandèmia a causa del COVId-19, que ens ha posat davant una realitat nova que ens connecta directament amb una situación de vulnerabilitat.

• A data 18 d’abril de 2020, segons dades del AQUAS Gencat, els casos positius a Esplugues de Llobregat per ABS de Salut són:

                110  –  ABS Lluís Millet

                  77  – ABS Can Vidalet

• El 80% dels malalts de COVID-19 han passat pels centres d’atenció primària de Catalunya, dades reconeguts per la consellera Alba Vergès.Tot i així, al començament de la crisi, CATSalut va donar l’ordre de tancar el 52% dels CAPs del territori, un d’ells el CAP Lluís Millet de la nostra ciutat.

• A data 19 d’abril de 2020, el President del Govern de l’Estat, Pedro Sánchez, ha instat els presidents autonòmics a reforçar la xarxa sanitària d’atenció primària, que tindrà un paper cabdal en el procés de desescalada de les mesures de confinament pel COVID-19.

• Esplugues en Comú Podem té com una proposta prioritària la construcció del tercer CAP a Esplugues de Llobregat. 

• Entenem que qualsevol reorganització del sistema de salut ha de posar en valor les tasques de PREVENCIÓ, DIAGNÒSTIC PRECOÇ, TRACTAMENT, ACOMPANYAMENT, ATENCIÓ PEDIÀTRICA, que realitzen els CAPs.

Per totes aquestes consideracions, el Grup Municipal Esplugues en Comú Podem formula el següent PREC:

1. Se’ns informi de totes les gestions realitzades davant el CATSalut per tal de recuperar l’activitat assistencial plena del CAP Lluís Millet.

2. Tenir coneixement de la posició de l’equip de govern i de la resta de Grups municipals en relació a aquest tema.

Els companys d’ERC es van enfadar amb el nostre prec i van mantenir una posició bastant desagradable, es veu no accepten bé les crítiques sobre la mala gestió del govern de la Generalitat d’aquesta crisi. Els altres grups estaven d’acord amb què l’atenció primària és molt important i cal que recuperi la normalitat al més aviat possible.

El nostre regidor Jordi Pérez Pineda va presentar tres preguntes en relació a les obres del col·lector de Can Cervera, en relació a possibles retards en la incorporació de persones en relació al  Banc d’aliments i també sobre el retard de algunes respostes per part dels serveis socials.

El govern municipal informa que les obres del col·lector s’han reprès i estaran acabades en un màxim de 15 dies. El banc d’aliments reparteix un cop per setmana i que com a conseqüència de la crisi atén ara 162 persones més. Pel que fa als expedients de serveis socials es resolen més ràpidament i són excepcionals els qui superen la setmana.

El regidor de Ciutadans o es va equivocar o va mentir quan va afirmar que el govern de la Generalitat governa gràcies al nostre suport. Suposem que es va equivocar però un error tan greu no és admissible en un representant polític.

La regidora d’ERC Marta Alarcón pregunta sobre la subvenció a les entitats.

El Ple va durar exactament 1 hora 22 minuts.

Arran de la Covid-19 el departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha tancat 46 CAP i 462 consultoris locals i un d’ells és l’Equip d’Atenció primària Lluís Millet d’Esplugues de Llobregat. A Esplugues estem reclamant un tercer CAP perquè els dos que tenim, un d’ells el de la Bòbila, compartit amb l’Hospitalet, estan molt saturats. I ara resulta que en situació d’emergència sanitària se’n tanca un. Per això el grup municipal d’Esplugues En Comú Podem proposarà que el Ple que es realitzarà telemàticament el proper 22 d’abril es manifesti amb contra el tancament i en demani l’obertura.

L’atenció primària és la porta d’entrada a la sanitat pública. És la més propera a les persones, és la sanitat de proximitat, la que detecta la malaltia, i la que realitza el seguiment. Actua com a baula de prevenció (vacunacions…) i de promoció (campanyes d’informació…), i és la que s’ocupa en directe de la salut o la mala salut de la comunitat. En aquest moments, el paper de l’atenció primària és crucial per a la detecció dels símptomes i la malaltia a fi d’evitar l’expansió de la pandèmia.

Per això el tancament de Centre d’atenció primària no és una bona idea diu la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària, que afirma que és en aquests centre on es detecta una gran part dels pacients de Covid-19, molts dels quals no empitjores i eviten arribar als hospitals, a més d’ocupar-se de les residències de gent gran més properes.

També l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya critica el “greu error” de clausurar centres i creu que el suport als hospitals de campanya no s’ha de fer en detriment dels CAP sinó que són àmbits complementaris. Una metgessa de família del CAP de Centelles denuncia que “estem deixant la població desatesa” i afegeix “no podem fer atenció als pacients de la comunitat, no podem ajudar en les residències que estàvem anant, haurem de deixar-ho tot i anar a atendre els pacients que surtin d’alta de l’hospital. Ens estan militaritzant”.

Col·lectius com la Marea Blanca de Catalunya o Rebel·lió Atenció Primària porten dies també denunciant la voluntat del departament de Salut de tancar els CAP.

2020 CENS CAIXES NIU 2019-2020 (pdf)

Aquest és el document en pdf amb fotos, el programa no es permet inserir les fotos en el text de l’entrada

CENS CAIXES NIU TARDOR-HIVERN 2018-19

El dissabte 11 de gener del 2020 es va procedir a efectuar el control, neteja i reparació de les caixes niu instal·lades a Esplugues durant la tardor de 2016. 

L’equip va estar format per el Mariano Sanabria, la Estefania Zafra, la Glòria Martín,  Santi Campo, Jordi Perez  i Jordi Mateu. 

Cal destacar la participació de la Imma i de l’Ada que per primer cop es van unir al grup. Esperem que les seves incorporacions al grup sigui preludi de mes arribades de sang jove amb inquietuds ornitològiques i conservacionistes. Benvingudes.

El procés iniciat ja fa quatre anys continua una línia ascendent. Enguany s’han hagut d’efectuar petites tasques de manteniment, com ara substituir el filferro d’ancoratge de les caixes al penjador, pel normal desgast degut a la intempèrie. 

De sis possibles ocupacions detectades el 2017 -de les quals només tres eren segures- es va passar l’any passat a vuit ocupacions segures, xifra que enguany s’ha incrementat fins arribar a la dotzena de caixes ocupades. Set de les quals son primera ocupació. 

Enguany hem detectat un menor ús de materials d’origen plàstic en la construcció del niu, tot i que pensem que es més degut a la casualitat que a altra cosa. Com sempre, el Pardal xarrec (Passer montanus) és el que més empra aquesta mena de materials artificials. Preocupa especialment la troballa als nius de filatures d’origen sintètic procedents de peces de roba. L’ús d’aquests materials en la construcció dels nius pot provocar lesions molt greus i fins i tot la mort als polls. 

Per últim constatem la pèrdua enguany d’una única caixa, al parc dels Torrents. La 1930, que estava situada en un lledoner que també ha desaparegut a causa probablement de la seva caiguda per causes no determinades. Com que les actuacions en els parcs públics corresponen a l’Ajuntament, cal pensar que la retirada de l’arbre – y fora bo saber si també de la caixa niu- va anar a càrrec de la Brigada Municipal. Si fos així, cal reclamar la devolució. 

A destacar l’increment en la presencia del Pardal xarrec (8 nius) que referma la tendència a l’alça d’aquesta espècie a Esplugues, la mes amenaçada de la família dels gorrions i que mes efectius a perdut al llarg de la darrera dècada a la península ibèrica, una encoratjadora situació en la que també hi te molt a veure l’abandó de l’ús del Glyfosfat com a herbicida als carrers de la nostra ciutat, la qual cosa posa a disposició dels ocells granívors mes aliment alhora que el control d’aquets vegetals oportunistes es produeix de manera mes natural i innòcua per a la població. 

   Resulta remarcable constatar per primer cop la nidificació segura de la Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus) a les caixes niu d’Esplugues, a banda d’altres tres nidificacions atribuïbles a insectívors del gènere Parus, sense identificar però. El fet resulta important, ja que consolida la ocupació documentada de caixes niu a Esplugues  del Llobregat per part d’insectívors.                                                                       

Ocupació 

La evolució de la ocupació de caixes es la esperable, amb un notable increment de primeres ocupacions coincident amb la maduresa sexual de les primeres generacions nascudes gràcies a la iniciativa d’apadrinament.

No obstant, enguany s’han produït absències destacables en caixes que havien estat ocupades anteriorment. En alguns casos l’abandó de la caixa respon a actituds poc cíviques, com per exemple la de la caixa de la plaça Gandhi que l’any 2018 va ser ocupada per mallerengues i enguany, sembla ser a causa d’un episodi en què canalla xutava una pilota contra la caixa, no.  Cal treballar des de tots els estaments, polítics i ciutadans, per tal de crear un corrent favorable a la valoració de l’entorn urbà com a be col·lectiu que aïlli els comportaments incivilitzats. Cal fer mes proselitisme.  

En altres indrets no s’ha iniciat la nidificació per causes diverses, en alguns casos vinculades a la manca de maduresa dels arbres o a usos ciutadans incompatibles. Resulta incomprensible la manca d’ocupació a la part alta del Parc dels Torrents, tot i ser una zona molt favorable. Fins i tot les dues caixes de la rotonda sota el pont d’Esplugues que s’havien ocupat cada any fins ara, enguany han quedat buides. Aquesta absència podria estar vinculada a activitats poc cíviques -“botellons”- que es produeixen, ja que de nit el parc no està vigilat i és perfectament accessible. No obstant això, la caixa apadrinada pel CEIP Isidre Martí enguany ha estat ocupada per Mallerenga carbonera (Parus major) per primer cop des de la seva col·locació.  

Altres indrets sense ocupació fins ara s’han per fi estrenat, com per exemple carrer del Carme o el Parc de la Solidaritat, confirmant la nostra sospita que tot es qüestió de que l’arbrat vagi assolint maduresa i plenitud. 

  El Parc de Can Vidalet continua progressant de manera esplèndida, malgrat el greu problema d’invasores al·lòctones que representa la colònia de Cotorreta argentina (Myopsitta monachus) a la que ens hem preferit en altres ocasions. Si l’any passat vam poder constatar nidificació per primer cop a la caixa número 1.672 (Pardal xarrec Passer montanus), que enguany ha repetit. Aquesta temporada han estat ocupades a mes les caixes 1683, 1830, i 1598, totes elles per Pardal xarrec.  

Per últim val a dir que en alguns casos, les caixes estaven ocupades per insectes de diverses espècies, que les utilitzen com a refugis per a la hivernada. La instal·lació “hotels d’insectes” en els parc públics d’Esplugues com ja es fa en nombrosos municipis arreu -ho hem dit moltes vegades- seria desitjable i altament eficaç per a la preservació d’invertebrats necessaris per a l’equilibri de l’ecosistema urbà.

Els efectes de la tempesta Glòria 

 Al cap de pocs dies d’haver realitzat la neteja i control de les caixes niu, el 22 de gener  descarregava la seva fúria sobre la costa mediterrània de la península l’anomenada “tempesta Glòria”, un fenomen meteorològic extrem que va causar seriosos danys arreu i en el cas d’Esplugues, la caiguda de nombrosos arbres.  

De les 35 caixes existents actualment  (inicialment el 2016 n’eren 45) es té constància de que 9 no han sofert danys (comprovació ocular de Jordi Mateu). Son les número 1682, sense número, 1707, 1972, 1974, 1594, 1608, 1676, y 1604. Aquesta darrera -situada a la rotonda del Tram davant de l’Ajuntament- però presenta el problema de que ha estat desplaçada al llarg de la branca on es situava, i actualment queda amb la boca del niu encastada contra el tronc del pi on està col·locada fent impossible la entrada de cap ocell. Donat que estem força avançats en la temporada de cria es probable que aquesta caixa s’hagi perdut per a la reproducció enguany. 

 També al parc de l’edifici Simbol la caixa número 1676 ha mudat de lloc, ja que algú va decidir tallar la branca on estava col·locada (que no havia patit cap mena de dany) i recol·locar la caixa a més del doble d’alçada. D’aquesta manera, a mes de dificultar la ocupació per al tipus d’ocells que es pretén atraure, s’impossibilita realitzar les tasques de neteja i control en el futur. 

També es dona la circumstància de que una nova incorporació enguany al Parc de la Solidaritat -la caixa número 1619, apadrinada per l’Ada- no va poder aguantar els embats de la tempesta, i va caure juntament amb l’arbre on estava col·locada. Un autèntic rècord de brevetat, ja que només va estar col·locada 10 dies. Va ser recollida per la Glòria Martín, i actualment espera un voluntari que pugui recol·locar-la i geolocalitzar-la de nou.

A l’hora d’escriure aquest informe, de la resta de caixes col·locades en altres zones de la ciutat ningú no ha informat  de en quin estat es troben.  

Conclusions 

Tal i com expressàvem al inici, pensem que els resultats son cada cop mes encoratjadors, no tan sols per l’increment de ocupacions -tot i la disminució en el nombre de caixes “actives”- sinó pel fet que vam constatar per primer cop la col·locació al Parc de la Solidaritat de noves caixes per part de la iniciativa ciutadana de manera totalment espontània.

Aquestes accions, mes enllà del resultat final, ens parlen d’un important canvi de sensibilitats assolit al llarg d’aquests quatre anys. A Esplugues hem passat de les desaparicions de caixes a veure com ciutadans anònims s’afegeixen a la iniciativa de proporcionar llocs de nidificació a la avifauna urbana, i això constitueix un èxit clamorós en el reconeixement que sense biodiversitat no hi pot haver qualitat de vida als nuclis urbans, i un canvi de mentalitat importantíssim.

A la part menys positiva -tot i les valuoses incorporacions d’enguany a l’equip de seguiment i control- es situa la continuada manca de la necessària massa crítica de col·laboradors disposats, que permeti tant afrontar un seguiment més continuat i acurat no només limitat a la neteja anual de caixes, com una expansió del projecte a barris molt propicis, propers a la zona d’influència del Parc de Collserola, Finestrelles y Ciutat Diagonal, i l’imprescindible relleu dels qui ara participen però que de cap manera es poden convertir en imprescindibles per evitar la mort del projecte.

En aquest sentit seria un excel·lent símptoma de que el projecte que va néixer en el sí de ICV tindrà continuïtat en el temps veure la incorporació de sang nova, disposada a fer seu l’objectiu d’una ciutat mes ecològica, també fent créixer en el temps i en l’espai aquest projecte.      

        Esplugues, febrer 2020     

Divendres 22 de novembre a les 19 hores a la Biblioteca Pare Miquel d’Esplugues CCOO, Esplugues en Camú Podem amb la col·laboració de l’ajuntament vam fer un homenatge a la trajectòria personal, política i sindical del company Juan Requena.

Juan Requena, que va morir el passat mes de febrer de 2019, va ser un destacat dirigent sindical a l’empresa Corberó d’Esplugues, regidor pel PSUC al primer Ajuntament democràtic de la ciutat, secretari general de CCOO de Pensionistes i Jubilats durant molts anys i va participar a diferents moviments i plataformes socials de la ciutat i la comarca del Baix Llobregat. Des d’Esplugues En Comú Podem volem recordar que d’ença que vam començar a treballar el Requena va estar actiu com sempre en defensa del projecte.

L’acte el va presentar Joana Solsona, secretària general del Sindicat Intercomarcal de Pensionistes i Jubilats de CCOO del Baix Llobregat-Alt Penedès-Anoia-Garraf, comptarà amb la intervenció de Pilar Díaz, alcaldessa d’Esplugues i amb Lola Castro, regidora d’Esplugues En Comú-Podem a l’Ajuntament d’Esplugues, Josep Maria Romero, secretari general de CCOO del Baix Llobregat-Alt Penedès-Anoia-Garraf, i Javier Pacheco, secretari general de CCOO de Catalunya repassaran la seva trajectòria sindical.

Us reproduïm dues de les intervencions la de la Lola Castro i la del seu fill Javier Requena:

Estimat camarada i amic Juan Requena:

Som aquí, a la Biblioteca Pare Miquel d’Esplugues de Llobregat, la ciutat on vas viure, on vivim i on vaig tenir el gran privilegi de compartir amb tu amistat i militància política i sindical.

Ens hem aplegat moltes persones que t’estimem, familiars, amigues i amics,

Et trobem a faltar. T’hem trobat a faltar en aquesta convocatòria d’eleccions generals, fent d’apoderat d’En Comú Podem.

Vas venir a Catalunya l’any 1963, des d’el poble on vas néixer, Casas de Juan Núñez de la província d’Albacete. Vas començar a treballar a la Roca de Gavà i després a l’empresa Corberó d’Esplugues de Llobregat, fins el seu tancament l’any 2005. Molt aviat vas començar a participar a les reunions de CCOO a la parròquia La Almeda de Cornellà.

L’any 1974 vas ingressar al PSUC, sent un dels 7 regidors escollits a les primeres eleccions democràtiques de 1979. Nosaltres som hereves d’aquest fil roig, vert, violeta. No és per casualitat que les ciutats roges on guanyava el PSUC continuen sent bastions de les polítiques progressistes i dels ajuntaments del canvi.

L’any 1982 et vas afiliar al PCC, i des de llavors no vas deixar mai la teva militància comunista.

Amb l’Alonso, el camarada Antonio Reyes, l’Antonio Oya, vam fundar Esquerra Unida i Alternativa d’Esplugues l’any 1998. 

Mai vas deixar de lluitar per la millora de les condicions de vida i pels drets de la nostra gent, de la gent més humil, dels treballadors i treballadores.

Orgullós sempre de la teva militància i de la teva responsabilitat en  CCOO del Baix Llobregat.

Vam viure també moments difícils, de renúncies, però sempre amb la percepció de pertinença al mateix univers, al de la classe treballadora. 

Al darrer temps, et vas incorporar i vas compartir l’aposta per construir Catalunya en Comú i Esplugues en Comú Podem. Sempre vas tenir molt clara la necessitat de la unitat de les esquerres. 

Aquí ens trobem, les tevés companyes i companys d’aquest espai unitari que és la nostra aposta de futur. Ara, t’ofereixo amb orgull la meva representació com a regidora d’Esplugues en Comú Podem, amb el company Jordi Pérez. 

Et trobem a faltar, Requena.

Sentim orgull de la nostra història, de la nostra ideologia, i és una gran satisfacció personal i política rendir-te homenatge.

Moltes gràcies a qui ho ha fet possible. Gràcies per compartir i participar-hi. 

Crec que t’agradaria molt aquest trosset de poema de Labordeta:

“Somos
Como esos viejos arboles
batidos por el viento
que azota desde el mar.

Vamos
a echar nuevas raíces
por campos y veredas
para poder andar.

Tiempos
que traigan en su entraña
esa gran utopía
que es la fraternidad”.

Lola Castro

PARAULES DE JAVIER REQUENA EN EL HOMENAJE A SU PADRE

Papa, mientras escribo esto no sé si habrá venido mucha gente o poca. Como se suele decir, seguro que no son todos los que están, pero sí están todos los que son. Porque ahora nos damos cuenta que eres una persona muy conocida y en cada esquina nos hemos ido encontrando con alguien que tenía un buen recuerdo de ti. Como cuando fuimos al abogado para el tema de la herencia y él te conocía de los tiempos que empezasteis la lucha obrera; o hace escasos diez días cuando la asistenta social que vino a casa vio una foto tuya y dijo “a este hombre lo conozco; venía a las reuniones para el bienestar de la gent gran “. Tú siempre dejando tu granito de arena para una buena causa, fuera por los derechos de las y los trabajadores, de los pensionistas o de la gent gran. Y ahora estamos aquí para agradecerte toda la ayuda que prestaste desinteresadamente.

Por eso, en primer lugar, la familia Requena Raboso queremos daros las gracias a todas y todos los que habéis encontrado un hueco para este homenaje a nuestro pequeño gran guerrero, Juan Requena.

Muchas gracias a la alcaldía de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, en donde tantas veces se reunió y pataleó por lo que consideraba justo. Recuerdo una vez que os atrincherasteis en el ayuntamiento con una huelga de hambre y allí había más comida que en la cena de Navidad. Roncabas tan fuerte que no dejaste dormir a nadie. Aún se escuchan en casa tus ronquidos, que ahora me parecen una hermosa melodía. Otras veces os plantabais delante del ayuntamiento para protestar enérgicamente. Pero eran gritos del momento, porque luego te llevabas muy bien con todos. Al fin y al cabo, estabais en el mismo barco y discutíais por un barrio mejor, por un mundo más justo.

Muchas gracias a las y los compañeros de CCOO. Cada mañana tu jornada empezaba en la sede Cornellà de Llobregat, donde imagino aún está presente tu espíritu de luchador. En los últimos años hacías el amago de dejar tu cargo en primera línea de combate; pero la lucha te podía y al final regresabas con más fuerza. Cuánto tenemos que aprender la juventud de tu inagotable constancia por defender derechos como un puesto de trabajo digno o de vigilar por el colchón de las pensiones. Los libros de Historia suelen recordar únicamente a nombres supuestamente importantes. Pero yo pienso que la Historia la escriben hombres como tú, más o menos anónimos.

Gracias también a las y los compañeros de En Comú Podem, siglas del último partido en el que militabas. Antes fueron otras formaciones como el PSUC, el PCC, IU i Alternativa o Iniciativa Per Catalunya. Igual me olvido o me equivoco en alguno. Pero lo que nunca cambió fue tu dedicación a la clase obrera y tu empeño por la igualdad de oportunidades. Ya no te vas   a dar más madrugones para pegar carteles ni veremos la ilusión cuando conseguíais un concejal o un diputado. No importa. Tu labor la siguen las y los compañeros de tu quinta y las nuevas generaciones.

Y gracias  también a la biblioteca Pare Miquel d’Esplugues.  Difícil imaginar un lugar más idóneo que una biblioteca para este homenaje; tú que sabías lo importante de tener una formación académica, aunque la letra escrita no era tu fuerte, sino el debate y la acción. Porque como muchos y muchas de tu generación, tuviste que elegir entre ir a la escuela o al campo. Había que comer y no estaba el asunto ni para una sopa de letras. Pues mira papa, hoy estás en la biblioteca dándonos la mejor de las lecciones. Como me río, y no me lo tengas en cuenta, cuando aparece por casa algún escrito tuyo, con tantas faltas de ortografía que a veces pienso que si de tanto comunismo, al final aprendiste a escribir en ruso.

Ay papa, qué año más entretenido que estamos viviendo. Franco por el aire, los aguiluchos volando alto, los partidos que no se ponen de acuerdo para gobernar…y en casa, pues superando todo lo que se nos presenta. A veces pensamos que te fuiste porque no habrías soportado tanta tensión en los hospitales. Pero la mama es dura como una piedra y está ganando la guerra.  Se nota la buena forma que tiene, adquirida quizás de tantos paseos como hacíais juntos. La mama está cicatrizando las heridas de tanta cirugía. Pero la herida por tu ausencia…esa es más difícil. 

Ella misma escribió tu epitafio: “Eres el amor de mi vida. Ahora te llevo en mi corazón”. Y así es. Más de medio siglo juntos y, aunque suene un poco ñoño, tan enamorados como el primer día; cuando la sedujiste con la romántica sentencia de “parece que nos apañamos bien tú y yo”. Amores de otros tiempos.

Mi madre es la otra cara de la dedicación a la política, la de una mujer que pasaba ciertos temores y algunos períodos sin su Juan, lleno de compromisos sindicales: como los viajes a Madrid, las reuniones clandestinas o los mamporrazos en las manifestaciones de los primeros tiempos. 

Elegimos para tu lápida el centenario olmo que plantó tu abuelo en tu añorado pueblo albaceteño, Casas de Juan Núñez, de donde partiste como tantos otros siendo un joven en busca de mejor fortuna que la que te habría ofrecido labrar tierras. Y a donde soñabas jubilarte y descansar. Alma de manchego, mantén firme tus raíces.

Desde que te fuiste, no ha habido un solo día en el que nos sintamos abandonados. Llamadme esotérico, pero sé que Juan, el padre, el abuelo el marido, está hoy aquí en esta sala orgullosísimo de él mismo y este merecido recuerdo. Y sé que estás viendo lo buen nadador que es tu nieto Lukita; lo buena jugadora de vóley que es la Astrid; lo buen chico que es Joan y lo loquita maravillosa que es la Emma.

Tu yerno Alex, tus hijos Juanito, Lupe y yo mismo, Javi, estamos muy agradecidos de tu natural sabiduría y tu bondad.

Papa, dentro de poco será Navidad. ¿Tenemos derecho a celebrarla? ¿Quién nos va a poner frutos secos y el aguinaldo en los zapatos de los Reyes Magos este año? ¿Quién va a tocar la zambomba?

Hoy me he dado una vuelta por el barrio. Hay muchos carteles que anuncian este acto. Irónicamente algunos de ellos ya han sido cubiertos por la publicidad de un circo que se hace llamar Smile, sonrisa. Y así queremos recordarte papa, con una gran sonrisa. Algún día desaparecerán todos esos carteles, pero nunca, nunca, tu presencia. Porque nadie muere mientras alguien te recuerda. Gracias por todo lo que has aportado a tu barrio, a la lucha obrera. Y gracias por ser tan buena persona. Te queremos camarada. Te queremos papa.

Javier Requena

L’espluguina Lola Castro, regidora d’Esplugues en Comú Podem, ocupa el número 20 de la llista d’En Comú Podem per Barcelona a les eleccions generals del 10 de novembre. 

Persona compromesa amb els drets de les persones, amb els moviments socials. Activista en defensa del Dret a la Protecció de la Salut i del Sistema Nacional Públic de Salut. Convençuda que la transformació social només és possible si construïm en comú un espai sociopolític amb la gent de les esquerres plurals i que cal una solució política a la situació de bloqueig que patim a Catalunya. 

La llista d’En Comú Podem està encapçalada per l’advocat Jaume Asens, que ja va repetir en les passades eleccions i la tanca l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, al costat del catedràtic de Ciència Política, Vicens Navarro i l’exsecretari general de CCOO a Catalunya, Joan Carles Gallego. 

En Comú Podem presenta com a número 1 al Senat Rosa Lluch, la filla d’Ernest Lluch, 

Esplugues en Comú Podem vam presentar una moció al ple en què defensàvem la llibertat dels presos i el diàleg per sortir de la crisi que estem patint i que vegada es complicarà més sinó som capaços tots els partits de buscar punts d’acord que ens permetin superar aquest moments difícils. Sorprenentment el PSC es va alinear amb la dreta espanyolista enlloc de buscar amb nosaltres una resposta conjunta. ERC no va assistir al ple en protesta per la sentència.

No ens estranya aquesta actitud, a l’alcaldessa li ha durat molt poc el compromís de ser l’alcaldessa des qui l’havien votada i dels que no i aquesta prepotència ja l’havien demostrar el dia abans quan van suspendre unilateralment l’homenatge municipal a Lluís Companys i després es presenten ells sols per fer una ofrena gairebé clandestina.

Aquesta actitud contrasta amb la de l’ajuntament de Sant Just en què el govern municipal del PSC i els Comuns ha pactat un text que nosaltres considerem molt positiu perquè mostra una actitud positiva per avançar en la resolució del conflicte. El PSC és necessari per avançar en la solució del conflicte però per això cal que siguin valents i no facin un seguidisme vergonyós de la dreta espanyolista y reaccionària.

Us reproduïm el text de l’ajuntament de Sant Just i la nostra moció:

NOTA DEL GOVERN MUNICIPAL SOBRE LA SENTÈNCIA DE L’1 D’OCTUBRE

La sentència de l’1 d’octubre posa en evidència la cadena de fracassos de la política catalana i espanyola per resoldre els temes de fons de la realitat plurinacional de l’Estat. Qualsevol societat amb una bona salut democràtica hauria d’haver sabut abordar aquest repte d’una manera constructiva, col·lectiva i des del diàleg. És més que probable que les cicatrius deixades fins ara, i les que es puguin produir en els pròxims mesos, siguin prou profundes i prou visibles com per perdurar durant anys en el teixit social i institucional del nostre país. És un deure com a govern treballar per mitigar-les i recosir-les.

Les responsabilitats polítiques i la cadena d’errors estratègics que expliquen el perquè hem arribat fins on som ara són diverses, i caldrà analitzar-les de manera crítica. Ni l’aposta per la via unilateral ni la via de la suspensió de l’autonomia catalana a través del ja famós article 155 han servit per obrir vies en la resolució d’aquest conflicte polític. Més aviat ha estat el contrari.

Cal encetar un període de reflexió i d’assumpció de responsabilitats polítiques a tots nivells i per part de tothom, però sobretot cal que de manera immediata es realitzin les accions necessàries per abandonar la judicialització de la política, la finalització de l’empresonament de les persones líders, polítiques i socials, independentistes utilitzant qualsevol dels mecanismes habilitats, i retornar a l’arena del debat polític i de les idees, des de l’honestedat i fugint del tacticisme electoral a curt termini que ha dominat el panorama durant els darrers temps. Cal una resposta política que se sustenti en els grans consensos de la societat catalana i que, per tant, inclogui la màxima transversalitat possible de forces polítiques i socials.

Des del govern municipal, durant aquests anys, ens hem sumat a diverses crides al diàleg i a la cerca de solucions polítiques. Ens hem posicionat també en contra de la injusta situació d’empresonament preventiu al qual han estat sotmesos i sotmeses les persones representants polítiques i líders socials aquests darrers 2 anys. Hem manifestat el nostre suport a iniciatives que plantejaven vies de solució pactades i acordades. I, sobretot, hem intentat fomentar, des de l’exemple, espais plurals d’entesa i contrast d’arguments des del respecte i la cultura democràtica.

Hem estat també insistents en la necessitat de demostrar i manifestar de manera cívica i pacífica les discrepàncies dels posicionaments. Aquest fet ha estat una constant al nostre municipi fins i tot als moments de màxima tensió, perquè aquesta manera de fer és la que volem com a senya d’identitat.

Des del govern municipal exigim diàleg, entesa i respecte.
Des del govern municipal exigim solucions lògiques, justes i valentes.

MOCIÓ DEL GRUP ESPLUGUES EN COMÚ PODEM DE L’AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT EN RELACIÓ AMB LA SENTÈNCIA ALS LÍDERS POLÍTICS I SOCIALS DE L’INDEPENDENTISME

El 14 d’octubre de 2019 es va conèixer la sentencia del Tribunal Suprem al judici als líders de la societat civil i representants polítics. Una sentència que condemna a Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Carme Forcadell, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva amb penes de fins a 13 anys.

Alhora, el Tribunal condemna per desobediència a Santi Vila, Carles Mundó i Meritxell Borràs amb multes fins a 200 euros diaris per 10 mesos.

La sentència significa la culminació d’un procés de judicialització de la política al que mai s’hauria d’haver arribat, doncs es tracta d’un conflicte de naturalesa política. És per això que, ara més que mai, cal una resposta política que se sustenti en els grans consensos de la societat catalana i que, per tant, inclogui la màxima transversalitat possible de les forces polítiques i socials. Una resposta que, lluny d’incitar a la divisió i a la confrontació dins la societat catalana, generi cohesió. Una resposta que, al mateix temps, contribueixi a l’estabilitat política que el país necessita.

Només amb la llibertat dels presos i les preses polítiques podrem obrir una nova etapa de desbloqueig. Al mateix temps, entenem que en aquests moments el país ens demana que posem les institucions al servei del diàleg polític i que treballem per trobar solucions a l’actual conflicte polític. Llibertat, diàleg i solucions son els tres pilars sobre els quals ha de pivotar la política catalana en els propers temps.

El grup d’Esplugues en Comú Podem de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat proposa al ple l’adopció dels següents:

ACORDS

1. Manifestar la nostra indignació davant una sentència injusta que genera un precedent inacceptable.
2. Expressar la més profunda solidaritat amb les persones condemnades i amb les seves famílies, a les que acompanyem en aquest moment dur i injust pel que estan passant.
3. Promoure totes les iniciatives polítiques, institucionals i jurídiques necessàries per facilitar la sortida de presó de les persones condemnades i el retorn de les persones exiliades.
4. Denunciar les conseqüències greus que aquesta sentència té sobre els drets civils i polítics del conjunt de la ciutadania com son el dret de manifestació, d’expressió, de lliure associació i de dissidència política.
5. Reiterar el compromís amb la defensa dels drets i les llibertats i mostrar el rebuig a la judicialització d’un conflicte polític que només es pot resoldre per vies democràtiques i dialogades.
6. Demanar a tots els partits polítics que dialoguin i cerquin solucions polítiques inclusives que cohesionin el conjunt de la societat catalana.
7. L’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat es posa al servei del diàleg polític i a treballar per trobar solucions a l’actual conflicte polític.
8. Traslladar els presents acords al Tribunal Suprem, els grups polítics del Parlament de Catalunya, del Congrés i Senat i del Parlament Europeu, i a les entitats municipalistes de Catalunya.

Versió íntegra del ple al youtube